El temps d'espera per a una intervenció quirúrgica programada a Catalunya el 2024 va ser de 145 dies, és a dir, de gairebé cinc mesos, per sobre dels 126 d'Espanya. L'Informe Anual de Sanitat del 2024, publicat aquest dijous pel Ministeri de Sanitat, assenyala que hi ha 196.911 pacients pendents d'una intervenció i un 32,6% fa més de sis mesos que estan en aquesta situació. Quant al conjunt de l'Estat, hi ha 846.583 pacients pendents d'una intervenció, el 22,9% dels quals porten esperant més de mig any. Amb aquesta dada, Catalunya passa a ser la comunitat amb més llista d'espera, seguida de prop per Andalusia, amb 194.159 pacients, però amb un temps mitjà d'espera superior, amb 176 dies.

D'altra banda, l'esperança de vida en néixer se situa en els 84 anys a Catalunya el 2023, que en el cas de les dones puja a 86,5 i en homes baixa a 81,3. En aquest sentit, les xifres estan per sobre de la mitjana espanyola, que és de 83,8 anys. Si s'analitzen els anys de vida saludable, a Catalunya són 80,7 de mitjana -78,1 per als homes i 83,2 per a les dones-, també per sobre de la mitjana espanyola de 79,4.

Les dades de Sanitat també assenyalen que els tumors que més defuncions van provocar l'any 2023 a tot l'estat espanyol van ser els de tràquea, bronquis i pulmó, amb una taxa estatal ajustada per edat de 44,5 morts per 100.000 habitants.  A Catalunya, la taxa estatal ajustada per edat va ser de 43,1 morts per cada 100.000 habitants. Pel que fa als tumors de còlon i recte, la taxa estatal va ser de 26 morts per cada 100.000 habitants. En tercer lloc, es van donar 21,8 morts per tumor maligne de mama a Catalunya.

Menys d'un metge i d'un infermer a tasques assistencials a l'atenció primària per cada 1.000 habitants

Pel que fa al personal mèdic, el 2023 a Catalunya hi havia 28.898 professionals -de 176.918 al conjunt d'Espanya-: 6.629 a l'atenció primària, 16.895 a hospitals, 295 a urgències i emergències del 112 i 5.079 en l'àmbit de la formació especialitzada. Quant a la taxa de metges que es dediquen a tasques assistencials en equips d'atenció primària, aquesta era de 0,76 per cada 1.000 habitants -0,78 a l'Estat- i de 2,12 pel que fa als metges amb tasques assistencials en hospitals -1,98 a l'Estat-.

D'altra banda, hi ha 38.036 professionals d'infermeria: 7.484 a l'atenció primària, 29.178 als hospitals, 724 a urgències i emergències del 112 i 650 en formació especialitzada. Això dona una taxa de 0,80 professionals d'infermeria en tasques assistencials en equips d'atenció primària per 1.000 habitants i 3,67 en l'àmbit dels hospitals.

L'informe també explica que Catalunya és la comunitat amb més hospitals del Sistema Nacional de Salut, amb 155, molt lluny dels 44 d'Andalusia o els 42 de Madrid. Al conjunt de l'Estat n'hi ha 469.

1.853 euros per habitant de despesa sanitària a Catalunya

D'altra banda, l'informe explica que el 2022 la despesa sanitària pública consolidada a Catalunya va ser de 14.509 milions d'euros, un 5,7% del PIB i 1.853 euros per habitant. Aquesta despesa està per sobre dels 1.769 euros de mitjana per habitant de les comunitats. Al conjunt de l'Estat, la despesa sanitària pública va assolir el 2022 els 99.347 milions d'euros.