Un dels laboratoris d’idees de Foment del Treball, la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) ha presentat aquest dijous un estudi aprofundit sobre la demografia dels pròxims deu anys a Espanya (que podeu consultar aquí). El lligam entre el creixement econòmic i l'evolució de la població d’un país és estret i en aquests moments és un dels principals reptes en societats que mostren un clar envelliment de la població i una baixa natalitat. És el cas de l’estat espanyol, i singularment de Catalunya tal com expliquen les dades. D’aquí l’estudi de Foment, que ha posat en marxa diversos think tank per posar "els llums llargs" amb els temes de fons.
És el que ha fet la SBEES amb un informe que entoma els reptes entorn la immigració i no assumeix els discursos xenòfobs que han fet de les campanyes contra els migrants l’eix central dels missatges de l'extrema dreta dibuixant un marc que, sovint, és assumit per la dreta. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha subratllat la necessitat imperiosa de rebre més immigració si es vol que la màquina de l’economia no s’aturi. No hi ha un pla B sense més immigració per a l’economia espanyola. Aquestes són les principals claus que nodreixen el discurs patronal sobre immigració.
Cap als 50 milions
No hi ha una unitat de criteri sobre l’evolució demogràfica a l’estat espanyol, a partir dels actuals 48 milions. L’Institut Nacional d’Estàdística (INE), el que fa una estimació més a l’alça, preveu 50 milions d’habitants el 2026, arribant als 54 milions el 2050. Eurostat situa els 50 a l’altura del 2036. En tot cas, la població espanyola serà de 50 milions en els pròxims anys.
La població envelleix
Després de l’auge de la generació del baby-boom, el país va entrar en un declivi sense aturador. Una dada molt gràfica: en només vint anys, del 1976 al 1996, es va passar de 676.718 naixements a 361.947. El 2024 es va tocar sòl: un mínim històric de 317.255 naixements. Es tracta de la xifra més baixa des de primers del segle XIX. En aquell moment, Espanya tenia menys de 15 milions d’habitants. L’estat espanyol presenta un creixement vegetatiu des del 2015. Segons l’estudi de Foment del Treball, si no es descomptessin els moviments migratoris, el 2024 s’haurien perdut 116.056 habitants.
Els nous veïns
Actualment, quasi un de cada cinc residents ha nascut fora de l’estat espanyol. Fruit dels fluxos migratoris, el nombre de residents amb nacionalitat estrangera ha fet un salt espectacular en poc més de dues dècades: un 336%! D'1.572.013 persones (2001) a 6.858.162 (2025). Aleshores eren el 3,8% del total. Ara, el 14%. I hi ha dues etapes molt diferenciades.
Dels 3.664.607 estrangers registrats entre 2002 i 2010, el 42,1% eren ciutadans de la Unió Europea, que aleshores encara incloïa el Regne Unit. Entre el 2017 i el 2024, en canvi, es dona un gir important: tan sols el 7,3% dels 2.084.629 d’estrangers que van arribar a l’estat espanyol procedien de la UE o Gran Bretanya.
El dèficit en el mercat laboral
La dècada vinent hi haurà un desequilibri al mercat laboral entre els qui es jubilaran i els qui s’hi s’incorporaran, produint-se un dèficit d’1,4 milions de treballadors. Això vol dir que un 6,3% dels llocs de treball no podran ser coberts i serà necessari incorporar cada any prop de 140.000 persones en edat laboral per cobrir aquest dèficit. En el cas de Catalunya, el dèficit seria de 160.500 treballadors. Això alhora que es mantindrà el repte de preservar la sostenibilitat financera del sistema davant l’augment de les persones pensionistes i la despesa de prestacions.
La sostenibilitat de les pensions
Amb una esperança de vida de les més altes d’Europa (84 anys), la massa de persones pensionistes no ha deixat d’augmentar. Si l’any 2010 era de 8 milions, aquest 2025 ha arribat als 9,3 milions de persones. Aquesta dinàmica es produeix mentre el sistema públic de pensions arrossega dèficits recurrents entre el que ingressa per les cotitzacions a la seguretat social i el cost de les pensions contributives (les que cobren les persones que han cotitzat durant un mínim d’anys). L’any 2020 el dèficit va arribar al màxim de 12.000 milions d’euros. L’Airef calcula que la despesa pública s’incrementarà fins al 2041 del 44% al 48% del PIB.
