212 municipis s'han adherit al Pacte Nacional per la Llengua quan es troba a les portes del seu primer any de vida. Així ho indica la primera llista elaborada pel Departament de Política Lingüística a la qual ha tingut accés Nació. Entre les ciutats adherides al Pacte hi ha tres de les quatre capitals -Barcelona, Tarragona i Lleida- a més d'altres grans ciutats del país. També hi ha 14 municipis que han donat suport a la iniciativa, si bé no s'hi han adherit formalment. En tot cas, el Departament indica que el total de 226 adhesions o suports significa que el 62,41% de la ciutadania estigui inclosa dins el Pacte, cosa que correspon a més de cinc milions d'habitants.

Cal recordar que el passat agost, el conseller del ram, Francesc Xavier Vila, i el de la Presidència, Albert Dalmau, van enviar una carta a tots els ajuntaments del país perquè s'adherissin al pacte. El més destacat de la missiva era que l'executiu proposava una moció per portar als plens amb diferents mesures per garantir els drets lingüístics de la ciutadania i reforçar l'ús del català. Entre els municipis que, per ara, donen suport al Pacte Nacional per la Llengua hi ha tres de les quatre capitals del país: Barcelona, Tarragona i Lleida. Girona, que compta amb una regidoria de llengua, és l'única que hi falta.

Per altra banda, grans ciutats del país que formen part del Pacte són l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Reus, Cornellà de Llobregat, Vic, Sant Boi de Llobregat, Rubí, Manresa o Sant Andreu de la Barca. Cal recordar que, a nivell nacional, el Pacte va ser acordat i subscrit pel PSC, ERC i els Comuns, fet pel qual és més probable que s'adhereixin al Pacte aquells municipis on les formacions tenen responsabilitats de govern o majoria al ple municipal. Aquesta és la llista dels 212 municipis que s'han adherit al Pacte Nacional per la Llengua i 14 més que li han donat suport.

Què proposa el Pacte per als ajuntaments?

La proposta troncal del Pacte a nivell municipal és l'elaboració de plans municipals d'impuls del català per a l'actual legislatura, a més de vetllar pel seu compliment. En paral·lel, també es demana la creació de la taula local per la llengua, que ara existeix en alguns municipis i per iniciativa social. També es proposa que una persona o fins i tot una regidora lideri la política lingüística.

La resta de mesures van dedicades a garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants. Així doncs, es demana garantir que el personal de l'administració, també el subcontractat, tingui el coneixement adequat del català. Segons la moció, les "clàusules lingüístiques" han d'estar presents en la contractació administrativa i garantir que es mantinguin. De la mateixa manera, s'insta els ajuntaments a garantir que l'atenció al públic i la comunicació institucional sigui en català

El Govern recorda que els ajuntaments tenen un paper clau en l'àmbit lingüístic, ja que són l'administració més propera a la ciutadania i tenen un "paper indiscutible" en la promoció de la llengua. L'adhesió al pacte, diuen des de l'executiu, és important perquè la proximitat de les administracions municipals els fa "detectar necessitats específiques, generar complicitats i aplicar accions concretes".

El Pacte Nacional per la Llengua es va signar el passat maig amb el suport del PSC, ERC i els Comuns -sense Junts ni la CUP- i una representació àmplia dels agents econòmics i socials i de la societat civil organitzada. La voluntat és garantir que el català sigui una llengua compartida pel conjunt de la ciutadania, present en tots els àmbits de la vida social, i amb un horitzó de treball fins al 2030.