De Jordi Pujol al Barça: carta pública al Papa per defensar el català

Diversos mitjans italians, catalans i espanyols publiquen una missiva firmada per presidents de la Generalitat, del Parlament, líders polítics i entitats en què reivindiquen la identitat catalana

Publicat el 05 de juny de 2026 a les 08:27
Actualitzat el 05 de juny de 2026 a les 09:01

Presidents de la Generalitat, presidents del Parlament, líders polítics i entitats com el Barça, l'ANC i Òmnium Cultural firmen una carta conjunta dirigida al papa Lleó XIV per defensar la presència del català en la seva visita a Catalunya. A la missiva, que publiquen aquest divendres els diaris italians Corriere della Sera i l’Avvenire, així com La Vanguardia, El Punt Avui i l'ABC, li donen la benvinguda, reivindiquen la identitat catalana i mostren l'esperança que pregui en català. Tanmateix, destaquen la tradició d'acollida del país i li recorden que la llengua ha sobreviscut a períodes de persecució.

Entre els signants, hi ha els presidents Jordi PujolArtur Mas, Carles PuigdemontQuim Torra i Pere Aragonès, però no Salvador Illa, que s'ha mantingut al marge, així com cap expresident o exconseller del PSC. També hi consten els presidents del Parlament Josep RullErnest Benach, Núria de Gispert, Roger Torrent, Laura Borràs i Anna Erra; de la mateixa manera que el secretari general de Junts, Jordi Turull; i el president d'ERC, Oriol Junqueras.

Amb un to amable i conciliador i un estil eclesiàstic, tots plegats recorden a Lleó XIV la seva visita a Barcelona i Badalona el 2016 i fan seves les paraules del pontífex, que va dir que "cal construir ponts allà on s'aixequen murs". "Catalunya no ha estat mai un país que hagi aixecat murs", li diuen, de la mateixa manera que li demanen poder pregar amb ell "en la llengua en què s'adrecen a Déu". Amb tot, la paraula català no apareix en tot el text.

El Papa usarà finalment el català a la Sagrada Família

Després de la polèmica dels últims dies i de les pressions que hi ha hagut dins i fora de l'Església per l'absència del català en el missal de la benedicció de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha confirmat aquest dijous que el Papa sí que farà "parts" en la llengua del país. De fet, Omella ha confirmat que Lleó XIV ja està "assajant".

L'esmena de l'arquebisbat de Barcelona i el Vaticà respon als moviments que hi ha hagut els darrers dies. La notícia que el missal aprovat per la Santa Seu rebaixava el pes del català en tot el cerimonial a la Sagrada Família -en comparació a l’anterior visita pontifícia, la de Benet XVI, el 2010- va deixar atònits molts bisbes catalans. No en sabien res, confirmen diverses fonts, i era normal que fos així. Perquè el Papa visita Barcelona i és l’arquebisbe Omella qui controla el viatge, que en tenia prou amb un paper secundari del català.

Sobre la polèmica, Omella ha lamentat que "alguns volen encendre focs on no n'hi ha". A la presentació de la memòria de Càritas de Barcelona aquest dijous, ha matisat que la benedicció estarà escrita en castellà, però inclourà algunes parts en català, perquè el Papa és conscient que "ha de dir alguna cosa en català". D'aquesta manera, Omella, que ha lamentat la "polarització i crispació que hi ha a la societat", intenta calmar les aigües quan falten pocs dies perquè Lleó XIV arribi a Catalunya.

L'arquebisbe de Tarragona va fer recular Omella amb el català

Nació va explicar en exclusiva que l'ambient plàcid de la Conferència Episcopal Tarraconense, que reuneix els bisbes catalans, es va veure agitat per una controvèrsia inesperada: la de l'absència del català a la benedicció de la torre de Jesús. Diverses fonts expliquen que l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va pressionar Omella perquè passés del conformisme amb el paper testimonial del català a demanar canvis al Vaticà.

Al llarg de dimarts passat, diversos prelats van aixecar la veu de manera clara, especialment el bisbe de Girona, Octavi Vilà, i el de Lleida, Daniel Palau, qui fins i tot va exclamar: “Parlar català no és pecat”. Al Palau Episcopal de Tarragona, segons fonts coneixedores, es van viure unes hores intenses al telèfon. Com es podia revertir la situació? I sobretot, encara s’hi era a temps? El pes de la responsabilitat va recaure en Planellas, un arquebisbe de línia catalanista i caràcter fort. Ell era l’únic que podia exercir autoritat sobre Omella perquè és el president de la Tarraconense i, a més, tenia a favor la voluntat del govern de Salvador Illa que la llengua no es convertís en un problema que enrarís la visita del Papa a Catalunya. 

Planellas no va fer declaracions, va fer gestions. Va trucar al bisbe auxiliar David Abadías, l’home d’Omella encarregat de governar el viatge papal. L’objectiu és que Abadías fes arribar a Omella la necessitat urgent de resoldre el problema abans que es fes més gros. A més, va parlar amb el Govern, molt implicat, també econòmicament, en la visita i Illa va parlar amb Omella en el que va ser l'altre moment decisiu d'aquesta crisi. Van ser hores de gestions intenses, com ja vam informar. Segons explica una persona coneixedora, l'arquebisbe de Barcelona va escoltar i es va mostrar disposat a recular.

  • La carta dels expresidents de la Generalitat, del Parlament, de líders polítics i entitats al Papa
Escull Nació com la teva font preferida de Google