Els preparatius finals per a la visita del Papa avancen a tot ritme enmig de l’expectació sobre com serà la trobada entre Lleó XIV i la societat catalana. La crisi provocada per l’absència del català en la inauguració de la Torre de Jesucrist ha mostrat les tensions dins de l’episcopat, com vam informar , crisi que sembla en vies de solució. Hi ha un precedent de la connexió entre un pontífex i els sectors catalanistes del país. Precisament és Lleó XIII, que és vist com un inspirador per l’actual Papa i que va regnar entre 1878 i 1903.
Narcís Garolera, catedràtic emèrit de la UPF i gran expert en l’obra de Jacint Verdaguer, explica a Nació que “Lleó XIII era molt receptiu a la catalanitat i tot un nucli de catòlics catalanistes establerts a Vic, amb el canonge Jaume Collell al davant, van saber teixir una xarxa de complicitats a Roma. Això va donar molts fruits”. De la mà de Garolera recordem alguns episodis d’aquesta història, quan el Vaticà i el catalanisme s’entenien.
El canonge Collell va saber travar una bona relació amb el poderós cardenal Rampolla, secretari d’Estat vaticà. El Papa havia perdut feia poc el seu poder sobre una part del territori italià, els Estats Pontificis, i era sensible a l’ascens del republicanisme i l’anticlericalisme a Espanya i Catalunya. Gràcies a Collell, Lleó XIII va rebre en audiència privada Jacint Verdaguer, que li va regalar un exemplar de la primera edició de L’Atlàntida, relligat amb seda, que s’acabava de publicar. Al Papa, que també era poeta, li atreia l’obra verdagueriana.
Però la relació de Lleó XIII amb Catalunya va anar més enllà. En aquells anys, l’abadia de Montserrat depenia del bisbat de Vic, que governava el bisbe Josep Morgades, molt catalanista, que va apuntar-se un gran triomf quan el papa, el 1881, va proclamar la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya. Alhora li va atorgar la coronació canònica, que vol dir que se li posa una corona al cap en senyal de reconeixement de les seves qualitats i de la devoció popular que genera. És des d’aleshores que el símbol de Montserrat pren volada perquè el Papa, al fer patrona nacional la Moreneta, reconeixia implícitament l’existència del poble català.
Però Lleó XIII va fer més coses. Va pagar el mosaic de la Verge que presideix l'església del monestir de Ripoll, acabat de restaurar pel bisbe Morgades. Un fet que va ser també molt significatiu perquè l’Església catalana va convertir l’obra en un símbol de la represa de Catalunya després d’un llarg període de submissió després del 1714. Morgades va proclamar el dia de la inauguració que aquesta restauració del monestir era un pas més en la restauració de Catalunya.
Garolera subratlla la bona acollida que va tenir entre els bisbes catalans la més coneguda de les encícliques de Lleó XIII, la Rerum Novarum, que va suposar un gir de l’Església en favor dels drets dels treballadors. Vic va ser el primer bisbat de l’estat espanyol a publicar el text papal. Es dona el fet que Lleó XIV acaba de publicar Magnifica Humanitas, que esmenta la del seu predecessor com a referència i analitza l’impacte de la IA en la vida social. S’estableix així un vincle intangible entre el Lleó que va rebre Verdaguer i el Papa que homenatjarà Gaudí.
