"A la universitat tothom parla en castellà. I no és que ningú sàpiga català, sinó que per un de sol que parla en castellà tothom el segueix. Vull parlar en català a la universitat". Una situació de la vida quotidiana que relata la Carla i que resumeix a la perfecció el gran element que ha portat a molts joves a sortir a manifestar-se per la Diada. Els joves han tornat als carrers a demanar la independència, després d'anys de desencís, i un dels principals motius és que volen parlar la seva llengua al seu país. Així ho constata la Carla, però també diversos joves a Nació mentre la manifestació circulava per alguns dels carrers més cèntrics de Barcelona.
La presència de més gent jove s'ha notat en públics de totes les edats. "Es veu força gent jove, encara en faltaria una mica més, però és important", diu en Roc, que ha vingut amb dos amics més des d'Igualada. Un d'ells, en Joan Enric, destaca que la llengua és el principal motiu que els porta aquí: "S'està perdent i no ho podem permetre", afegeix. "I és una situació que cada vegada és pitjor", valora en Pau. Deien els convocants de la manifestació que hi ha més motius que mai per sortir als carrers i sembla que els joves l'han trobat en la llengua.
Ho confirmen, per exemple, tres cosins repartits entre Argentona i Barcelona que han participat a la manifestació. Especialment a la capital catalana és on tenen més problemes per fer vida en la llengua pròpia del país. "Hem de mantenir sempre el català perquè és la nostra llengua, és en la que ens hem criat i és amb la que volem que visquin els nostres fills", apunta un d'ells, el Dario. "La llengua ens ha d'ajudar a fer un país millor", afegeix l'Eliot. De ben segur que la renovada presència de joves ha contribuït a fer que la manifestació hagi arribat fins als 45.000 assistents, segons la Guàrdia Urbana, superant les xifres dels últims anys.
Motoristes, els crits habituals i samarretes del Barça
La capçalera de "present", des de la qual han partit els representants de les entitats convocants de la manifestació, ha partit des de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer Casanova. Abans de la capçalera hi havia un grup de motoristes que, ben puntuals, a la sempre simbòlica hora de les 17.14, han donat el tret de sortida a la manifestació entre fum, olor de gasolina i clàxons. L'ambient, lluny de la tensió viscuda durant la vigília al Fossar de les Moreres, ha estat del tot familiar, com s'han caracteritzat sempre les manifestacions independentistes.
Crits en favor de la independència, cantades espontànies del Cant dels Segadors i, entre els més animats, crits contra Espanya o contra el Govern del PSC. Però rés més que això. Una passejada plàcida pels carrers de Barcelona, en dos recorreguts de les columnes de "present" i "futur" que s'han allargat prop d'una hora. La presència d'Aliança Catalana, per cert, s'ha quedat en una mera anècdota que no ha aconseguit fer el soroll esperat. Entre els joves, a més d'estelades, moltes samarretes del Barça.
Joves... i també qui estava a Sant Boi
Si la llengua ha estat l'element cohesionador entre els més joves, n'hi ha d'altres que aquest any celebren el seu particular aniversari de cinquanta anys de lluita per la independència. És aquella Diada de 1976, celebrada a Sant Boi de Llobregat, que va significar la primera permesa després de la dictadura. És el cas del Joan Lluís, que recorda, ara sí, des de Barcelona, que llavors el governador civil no va permetre la manifestació a la capital catalana i que va vetar el terme "nacional" per deixar-ho només en la celebració de la Diada de Catalunya.
Similar és el cas d'en Joan, també barceloní, que va ser a Sant Boi fa cinquanta anys i que l'any següent va anar amb els seus fills al cotxet per demanar l'Estatut d'Autonomia a la mobilització que va aplegar més d'un milió de persones. "Des de llavors no me n'he perdut ni una i fins que pugui vindré", apunta. L'acompanya l'Adela, que també és una veterana i una fixa de les manifestacions independentistes, també celebra la sensibilitat dels més joves pel català: "La llengua és l'ànima del poble. I veure tants joves avui és el que més m'agrada perquè són qui ha d'agafar el relleu", apunta.
Cantaires i una cremada espontània
L'acte polític, més enllà dels discursos polítics, han tingut dos punts àlgids. El primer ha estat la reaparició dels cantaires expulsats de la Sagrada Família durant la visita del Papa. Alguns d'ells han interpretat el Virolai i El cant de la senyera mentre Miquel Mayol -secretari nacional de l’ANC, figura històrica de l’independentisme a la Catalunya Nord i primer eurodiputat nord-català- i Laura Cruset, de l'Assemblea de Joves de Catalunya -entitat que manté un vincle estable amb l'ANC- entraven a plaça Catalunya amb dues estelades.
I el segon moment, aquest més imprevist, ha estat la cremada d'una bandera espanyola. Ha estat després dels discursos i just abans del Cant dels Segadors que ha tancat l'acte. Dues persones encaputxades han tret aquest bandera i li han calat foc, deixant els presents a l'escenari i al públic certament descol·locats. L'acció no estava prevista oficialment, però tampoc s'ha volgut evitar. En tot cas, en entendre's el sentit d'allò que estava passant, ha rebut l'aplaudiment dels assistents. Una acció que no ha impedit la cantada final de l'himne nacional de Catalunya per cloure una manifestació que, com a mínim, és un xut d'energia per a l'independentisme.
