Incògnita resolta només a mitges. La cúpula de Junts ha decidit aquest dijous al vespre, en una reunió que ha arrencat a les nou del vespre, que el grup parlamentari a Madrid exigirà al govern espanyol retirar els dos decrets en matèria d'habitatge que es voten divendres al Congrés si no volen veure com els tomben. El posicionament, adoptat per unanimitat, deixa en l'aire els dos textos i complica encara més el futur de Pedro Sánchez. Amb la decisió, el partit de Carles Puigdemont es desmarca del PNB i de Coalició Canària, que sí que faran costat al primer decret malgrat tombar el segon. La legislatura, si no es validen els textos, pot entrar en una fase d'agonia camí del 2027.
"Moltes de les mesures incloses provocaran l'efecte contrari del que pretenen: reduiran l'oferta d’habitatges de lloguer, incrementaran els preus i dificultaran encara més l'accés a l'habitatge de les persones amb menys capacitat econòmica. Amb menys oferta, els llogaters hauran de competir entre ells per un nombre cada vegada més reduït d'habitatges", ha assenyalat Junts en un comunicat enviat a les 22.16 de la nit. "No s'aturen els fons voltor. Amb el redactat actual, aquestes entitats podran continuar adquirint habitatges i promovent desnonaments de llogaters vulnerable", ha desgranat el partit de Puigdemont, que fins i tot s'atreveix a parlar de possibles "expropiacions" en el redactat del decret.
Determinades mesures, diuen, "suposen l'expropiació per decret de l'estalvi de tres generacions de famílies". "Bona part dels habitatges que acabin sortint del mercat de lloguer per posar-se a la venda difícilment seran accessibles per a la classe mitjana i treballadora, mentre que els compradors amb més capacitat econòmica disposaran de més opcions per adquirir-los. En resum, una norma que pretenia protegir l’accés a l’habitatge acabarà fent més difícil trobar un pis, més difícil pagar-lo i més difícil accedir-hi per a les famílies de classe mitjana i treballadora", remarca el comunicat. A la pràctica, demanar la retirada dels textos significa un pols que pot acabar deixant sense sentit la legislatura.
Des que va arrencar la negociació pel decret -primer només era un text; dimarts es va desdoblar per salvar les discrepàncies dins del consell de ministres entre el PSOE i Sumar-, la formació de Puigdemont havia insistit en la idea de les desgravacions fiscals, una via que també havia avalat el PNB i que finalment va acabar entrant en les mesures acceptades per la Moncloa. Els nacionalistes bascos, que tradicionalment es coordinen amb Junts, ja han clarificat la posició aquest migdia: votaran a favor del primer decret, però tombaran el segon perquè el consideren un "atac" als petits propietaris. Quan s'ha fet públic el vot contrari del PNB al segon decret, ja es podia inferir què passaria amb Junts.
Pel que fa a Podem, el que ha acabat decantant la balança cap al vot afirmatiu als dos textos és l'aval dels sindicats de llogaters, que aquests dies s'han mobilitzat 0per pressionar els grups. Hi ha dues acampades principals a l'Estat: una a Madrid, a la Puerta del Sol, que es va activar el cap de setmana passat després d'una marxa per protestar contra el desnonament de la Maricamen; i una a Barcelona, a la Plaça Catalunya. Aquest dissabte hi ha previstes manifestacions arreu d'Espanya d'un moviment que, amb el pas dels anys, ha anat traient el nas com a un dels principals catalitzadors del malestar existent per l'habitatge, principal preocupació de la ciutadania segons totes les enquestes.
Els detalls dels decrets
Què diu exactament el primer decret? Preveu un paquet ampli de mesures: s'hi inclouen des de la protecció dels desnonaments a famílies vulnerables fins al 2030 fins a la pròrroga dels lloguers que acabin abans de l'1 de gener de 2029, així com la regulació dels arrendaments de temporada i per habitacions, els incentius fiscals als propietaris de pisos que mantinguin o redueixin el preu dels contractes, la reducció de l'IVA a les constructores d'habitatge assequible i una "prohibició de la compra d'habitatge als fons voltor". Des del primer moment que Junts va analitzar el detall dels dos decrets, va fer pública la "decepció", tant en públic com en privat, també en cercles empresarials.
El segon decret, referent a les mesures per estabilitzar els contractes de lloguer, preveu obligar els propietaris a "indemnitzar" els inquilins si no els renoven els contractes. Segons consta al text, si l’arrendador comunica la voluntat de no prorrogar el contracte, estarà obligat a compensar l’arrendatari amb una quantitat equivalent a l'import de dotze mensualitats de renda d'un habitatge similar al llogat. Tot i que no s'hauria de fer la indemnització si respon a una causa "justificada" com, per exemple, que l'arrendador necessiti l’habitatge per a si mateix o per als seus familiars de segon grau, que l’arrendatari no habiti en l'habitatge arrendat o que disposi d'un altre habitatge apte en el mateix municipi.
