El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquest dimecres un dels dos decrets llei d’habitatge anunciats pel govern espanyol que preveu "mesures urgents". El text concreta elements de la nova norma, com ara un apartat que fa referència als fons voltor, però limita a "qualsevol entitat física o jurídica" la compra d'habitatges per sota del 70% del seu valor o una clàusula per respectar la legislació catalana de lloguer temporal i d’habitacions.
El text també inclou un capítol on s’indica que les comunitats seran les encarregades d’evitar els desnonaments de llogaters que hagin acumulat deutes amb els propietaris, i que posteriorment l’Estat les “compensarà”. S'indica que aquesta “enervació” es produirà quan les comunitats no ofereixin una alternativa habitacional. En el cas dels fons voltor, els desnonaments s’aturen sense compensació fins al desembre del 2030 si l’afectat és vulnerable i no té alternativa.
“Quan no s’ofereixi una alternativa habitacional per part de les comunitats autònomes, estaran obligades a enervar (pagar el deute amb el propietari) l’acció en un termini de dos mesos. Durant aquests dos mesos es mantindrà el procés suspès. En cas d’enervar-se, es posarà fi al procés judicial. En cas de no enervar-se l’acció en el termini de dos mesos, es mantindrà la suspensió fins que l’Administració competent compleixi la seva obligació”, apunta el redactat del decret.
Segons la norma, i d’acord amb les estadístiques, aquesta regulació serà aplicable “a la immensa majoria dels casos de desnonament”. Pel que fa a la compensació, s’apunta només que anirà a càrrec de l’Administració General de l’Estat i serà per a totes les comunitats autònomes, també el País Basc i Navarra. La compensació serà “pel cost que els suposa el compliment d’aquesta obligació, excepte els interessos de demora que, si escau, es puguin generar pel compliment tardà de la comunitat autònoma”.
Límits als fons voltor?
El decret llei recull en el seu article primer la prohibició de la “compra especulativa d’habitatge”, tot limitant l’adquisició d’una propietat per un preu “inferior al 70% del seu valor de taxació de mercat”. Aquesta limitació tindrà una vigència temporal fins al 31 de desembre del 2028. Tot i que el text presenta algunes excepcions, per exemple, per a les entitats públiques que promocionen "l'habitatge social i assequible", així com per a les compres per a habitatge habitual "a preu assequible o social durant un mínim de cinc anys".
La limitació tampoc afecta les adquisicions destinades a habitatges habituals a preu assequible o social durant un mínim de cinc anys, ni les destinades a residències per a persones que necessiten atenció sociosanitària o per a col·lectius vulnerables, sempre que siguin adquirides per entitats del tercer sector. Tampoc s’aplica als habitatges destinats a protegir víctimes de violència de gènere.
Legislació catalana
En el cas de la legislació catalana de lloguer temporal i d’habitacions, s’inclou una disposició addicional que indica que les previsions de la nova llei relatives a l’arrendament d’habitatge temporal i d’habitacions s’entenen sense perjudici de les disposicions que, en exercici de les competències, hagin dictat o dictin les comunitats autònomes, com és el cas de Catalunya, i que seran aplicables en el seu respectiu àmbit territorial.
L’IVA als pisos turístics
La nova norma del govern espanyol introdueix un règim fiscal específic per als pisos turístics. D’una banda, s’obliga a la tributació de l’IVA per un valor del 10%, de manera que tributin com el negoci i, de l’altra, s’habilita els ajuntaments i les entitats locals perquè puguin penalitzar en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) l’ús de l’habitatge diferent del residencial o els habitatges buits. A més, amb l’objectiu de mobilitzar habitatge d’ús no residencial cap al residencial, s’estableix un recàrrec en l’IBI que s’aplicarà als habitatges considerats buits.
“Als municipis situats en zones de mercat residencial tensionat es permet, així mateix, establir un recàrrec de fins al 50 % de la quota líquida de l’IBI sobre els immobles residencials destinats a allotjaments turístics d’acord amb la normativa autonòmica. El recàrrec podrà arribar al 100 % quan es tracti de titulars de dos o més immobles residencials destinats a aquest ús i al 150 % quan siguin titulars de quatre o més”, apunta el decret.
