El segon dels nous decrets d’habitatge del govern espanyol, referent a les mesures per estabilitzar els contractes de lloguer, preveu obligar els propietaris a “indemnitzar” els llogaters si no els renoven els contractes. Segons consta en el redactat de l’esborrany de la llei, al qual ha tingut accés l’ACN aquest dimarts, si arribada la data de venciment del contracte cap de les parts ha notificat la voluntat de no prorrogar-lo, el contracte es renovarà “obligatòriament” per terminis successius de cinc o set anys.
Segons consta al decret, si l’arrendador comunica la voluntat de no prorrogar el contracte, estarà obligat a compensar l’arrendatari amb una quantitat equivalent a l’import de dotze mensualitats de renda d’un habitatge similar al llogat. Tot i que no s'hauria de fer la indemnització si respon a una causa "justificada" com, per exemple, que l’arrendador necessiti l’habitatge per a si mateix o per als seus familiars de segon grau, que l’arrendatari no habiti de manera efectiva l’habitatge arrendat o que disposi d’un altre habitatge apte en el mateix municipi.
"La indemnització compleix una doble funció. D’una banda, compensa la llar pels costos que l’extinció d’un contracte complert li imposa i que fins ara suportava en solitari. De l’altra, fa que la decisió de no prorrogar internalitzi el cost que trasllada a l’altra part, de manera que respongui a una necessitat real de l’arrendador i no a la mera expectativa d’obtenir una renda superior amb un nou arrendatari", indica el redactat de l’esborrany.
Segons defensa el govern espanyol en el text, la mesura no restringeix l’oferta d’habitatge de lloguer ni "altera l’equilibri de les prestacions del contracte". "L’arrendador manté la llibertat de no prorrogar el contracte en cadascun dels seus venciments, amb l’únic deure de compensar l’arrendatari, i continua percebent la renda pactada amb les seves actualitzacions", remarquen.
França, Alemanya i Països Baixos
L’exposició de motius de la norma també recorda que diverses legislacions europees han optat recentment per fórmules per dotar de més estabilitat l’arrendament d’habitatge. A Alemanya, segons apunten, el contracte és de durada indefinida i l’arrendador només pot finalitzar-ho quan acrediti un interès legítim. A França, el contracte es renova tàcitament per períodes de tres anys, o de sis si l’arrendador és una persona jurídica, i la no-renovació exigeix un preavís de sis mesos. I als Països Baixos, la reforma aprovada el 2024 ha restablert el contracte de durada indefinida com a règim ordinari
"L’experiència comparada mostra que l’estabilitat del vincle arrendatici no és incompatible amb un mercat de lloguer ampli i dinàmic, sinó una de les seves condicions: redueix la rotació, els períodes de desocupació i els costos de transacció, i permet a les famílies planificar la seva vida sobre una base certa", conclouen.
