Mònica Sales, presidenta del grup parlamentari de Junts, va ser diàfana amb Salvador Illa quan va pujar dimecres al faristol per intervenir al debat de política general. "És el pitjor president que ha tingut la Catalunya moderna", va indicar només començar el discurs. Va aprofitar, a banda, per anunciar que presentarien una proposta de resolució per reprovar-lo. No ha funcionat, perquè Junts no ha obtingut els suports necessaris de cara a una iniciativa inèdita fins ara al Parlament. El partit de Carles Puigdemont ha vist com els socis d'Illa des que va arrencara la legislatura -ERC i els Comuns- votaven en contra del plantejament, i només han obtingut el suport de Junts, PP, la CUP, Aliança Catalana i l'abstenció de Vox.
Què deia exactament la proposta de resolució de Junts? "Per la manca de respecte al Parlament i l'incompliment dels seus mandats, per la no-defensa dels interessos de Catalunya davant l'Estat, i per la reiterada mala gestió, el Parlament reprova el president Illa i exigeix una rectificació i un canvi de rumb al seu Govern", assenyalava el plantejament, que s'ha llegit en veu alta.
"El Govern del president Illa va proclamar que la gestió seria la seva principal virtut, però quan ja som a la meitat de la legislatura és una evidència la seva incompetència i la seva mala gestió, que ha suposat la protesta d'un col·lectiu diferent al carrer cada dos mesos, i que s'exemplifica en l'àmbit de les infraestructures, l'educació o la seguretat, però que abasta tots els departaments de l'executiu i que té com a màxim responsable el president", remarcava el text. "Així mateix, es constata la manca de lideratge davant les principals crisis i emergències que ha patit el país, en què massa sovint no ha assumit en primera persona la direcció política i la responsabilitat que li corresponen", sostenia la proposta.
La proposta de resolució, en el primer punt, posava de manifest que Illa no havia volgut destituir conselleres com Esther Niubó -afectada per les vagues de docents i pel caos en la gestió de les proves PISA- i Sílvia Paneque, en el punt de mira de l'oposició pels problemes a Rodalies, especialment greus des del gener d'enguany. Aquest punt sí que s'ha aprovat, i el Parlament ha constatat que el president no fa cas dels mandats de la cambra malgrat ser tenir un govern "dèbil i en minoria".
Els professors, autoritat pública
Una altra de les propostes importants que ha portat el president al debat ha estat situar els docents com a "autoritat pública", reforçar la protecció i seguretat jurídica, que tinguin presumpció de veracitat, i mesures de prevenció i assistència jurídica davant situacions de conflicte. La mesura ha tirat endavant malgrat l'abstenció dels Comuns, i ha recollit el vot d'ERC, Junts i el PP en ple debat sobre el model educatiu després dels mals resultats de les proves PISA. Una majoria de la cambra ha aprovat, també, la proposta socialista d'impulsar un pacte de país per revisar l'escola catalana, que ja ha començat a caminar i que s'hauria de començar a concretar de cara a l'abril de l'any vinent, en el marc del Consell de l'Educació de Catalunya.
Més policia al carrer i lluita contra la reincidència
A proposta del PP, el ple ha aprovat dues propostes per reforçar la seguretat i la lluita contra els reincidents. Concretament, la majoria de la cambra ha aprovat situar la seguretat ciutadana entre les "prioritats absolutes" del Govern, amb més policia als carrers, accelerar l'ampliació dels Mossos i elaborar un pla per reduir tirotejos, segrestos exprés, les "execucions al carrer", els apunyalaments o les agressions als carrers. En el mateix sentit, la majoria de la cambra insta el Govern a situar la lluita contra la multireincidència, el crim organitzat i la proliferació d'armes als carrers com a "prioritat de la política de seguretat".
