Aquest divendres es vota al Congrés dels Diputats si es manté o si desapareix el paquet de normes que s'ha presentat aquesta setmana i que aplega la protecció contra alguns desnonaments, la pròrroga dels lloguers durant dos anys o la bonificació fiscal del 100% de l'IRPF als propietaris que abaixin el preu dels arrendaments. I tot és una incògnita, a hores d'ara, si bé la balança s'inclina cap al rebuig. Almenys això és el que es desprèn de la posició de Junts, que anima el govern espanyol a retirar el decret de la votació i a fer una nova norma que integri totes les seves peticions. Si no el retiren, fonts de la formació prometen que votaran que no al decret, fent que decaigui. Ara bé, encara queden hores per a la formalització de la votació.
També hi ha un matís diferenciat: el que és gairebé segur que serà tombada serà la proposta d'implementar un nou sistema de pròrrogues automàtiques al lloguer. Això es vota a part. Així, la negativa de tota la dreta del Congrés (PP, Vox, Junts, PNB, Coalició Canària i UPN), que té majoria absoluta, farà decaure una de les propostes clau del Sindicat de Llogateres enmig de la voràgine de les mobilitzacions per la crisi d'accés a l'habitatge.
Així, dels dos decrets que havien pactat inicialment PSOE i Sumar -juntament amb altres formacions, i davant la pressió social-, un encara ha d'aclarir el seu futur immediat, mentre que l'altre té les hores comptades. Ara, Nació repassa les principals iniciatives que estan en joc.
La pròrroga de dos anys (i els lloguers indefinits)
Amb l'actual redactat del decret que ja està vigent a l'estat espanyol, la gran majoria de llogaters que tinguin un contracte que finalitzi abans del 2029 poden acollir-se a una pròrroga obligatòria d'acceptar per al propietari, que tindria una vigència de dos anys. Els càlculs explicats per l'Observatori Desca és que això podria beneficiar 1,9 milions de contractes. A més, les actualitzacions de preu dins del contracte estan limitades a un màxim del 2% per a l'any vinent en tots els casos. Ara tot això quedaria blindat si s'aprova i desapareixeria, si no s'arriba a la majoria parlamentària.
Amb el decret únic sobre les pròrrogues automàtiques -o contractes indefinits- s'establia que, a partir d'ara, la normalitat fos que un arrendatari obtingués una renovació quan se li acabés el contracte, ja fos de cinc anys (propietari particular) o de set anys (propietari empresa). Si no es volia renovar el contracte, la propietat hauria d'indemnitzar amb el valor d'almenys 12 mensualitats a l'inquilí que fa fora del pis. Ara bé, hi hauria excepcions i també es podria rescindir el contracte sense cap indemnització quan la propietat necessités l'immoble per a ella mateixa o per a un familiar de primer o segon grau, així com quan el llogater incomplís algun dels seus deures com a inquilí. Aquesta era la proposta per canviar les normes del mercat del lloguer que afecten els 10 milions de persones a l'Estat que viuen en aquest règim. Tanmateix, això ara decauria, si finalment hi voten en contra PP, Vox, Junts, PNB, Coalició Canària i UPN.
La protecció per a alguns desnonaments
Una altra mesura que està en joc en la votació del decret gruixut seria la prohibició de desnonar persones amb situació de vulnerabilitat social o econòmica acreditada, si reuneixen unes certes condicions, fins a finals del 2030. És la nova versió de l'antiga moratòria antidesnonaments, que ja va decaure a principis d'any. Ara, en tornar a estar activa, ja ha funcionat de nou la protecció que evitava execucions judicials en casos sensibles, com el que aquest dijous s'ha intentat produir a Sant Andreu, a Barcelona, que afectava una dona amb vulnerabilitat acreditada i diagnòstic per afectacions de salut mental.
Segons el text del decret, quan els desnonaments són en pisos que no són de fons voltors, l'administració es fa càrrec de la compensació econòmica pel preu de les rendes que deixi de percebre el propietari. És a dir, que el propietari continuaria cobrant malgrat tenir un procés judicialment obert contra l'ocupant del seu pis. Ara bé, aquests pagaments els hauria de fer cada comunitat autònoma, que després rebria els diners de l'Estat.
La limitació de compra d'habitatge a "fons voltors"
El que el govern espanyol ha venut com a prohibició de compra especulativa als fons voltors és, en realitat, una limitació per a alguns casos específics. En concret, es diu que "tota entitat, amb personalitat jurídica o sense, que inclogui en el seu objecte social l’adquisició d’immobles" no pot adquirir cap habitatge per menys del 70% del preu de taxació de mercat. És a dir, que no podrien comprar molt per sota del preu de mercat, si tenen aquesta condició comercial concreta ("d'adquisició d'immobles"). Aquest supòsit, que no ha convençut especialment els col·lectius pel dret a l'habitatge ni a diverses forces de l'oposició, ni d'esquerres ni de dretes, per les seves excepcions i la seva generalitat, està ara en l'aire.
Incentius fiscals (per propietaris i llogaters)
En la carpeta fiscal també s'han introduït novetats que estan en joc i que depenen de la votació al Congrés: s'hi poden comptar l'augment de la bonificació de fins al 100% de l'IRPF per als propietaris que abaixessin el lloguer un 5% als seus arrendataris, però també la deducció de fins al 10% de les rendes pagades durant l'any en el cas dels llogaters amb una base imposable inferior als 33.000 euros (uns 1,6 milions d'arrendataris, calcula el govern espanyol).
A més, amb la nova norma s'ha apujat a un 10% d'IVA (i no el 21% que s'havia plantejat inicialment) a tots els pisos turístics i s'ha rebaixat a un IVA del 4% l'activitat de la construcció quan afecti nous pisos de protecció oficial.
Blindatge de la regulació al lloguer de temporada i per habitacions
Com ja havia passat en altres ocasions, mentre Catalunya anava un pas per davant en matèria reguladora, diverses formacions i col·lectius socials havien pressionat perquè l'Estat blindés algunes mesures davant el risc que el Tribunal Constitucional (TC) pugui retallar la norma comunitària. L'exemple més evident en l'actualitat és la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions, que ja fa mesos que als municipis catalans amb l'habitatge tensionat tenen un topall, igual que el lloguer de llarga durada, però que ara l'estat espanyol ha inclòs en la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). Aquest blindatge, que atorga noves possibilitats a la resta de l'Estat i que alhora respectava la prioritat de la regulació catalana -segons va expressar la ministra Isabel Rodríguez-, també sobreviuria si aquest divendres el govern del PSOE i Sumar aconsegueixen la majoria necessària al Congrés, però desapareixeria si no s'arriba a reunir els suports necessaris.
