El Congrés dels Diputats ha tombat aquest divendres els dos decrets en habitatge que havia aprovat el govern espanyol. Ho ha fet pel veto de PP, Vox i Junts a les mesures, fet que obre un període encara més incert sobre el futur de la legislatura. Quines mesures ha acabat decaient?
Amb el decret únic sobre les pròrrogues automàtiques -o contractes indefinits- s'establia que, a partir d'ara, la normalitat fos que un arrendatari obtingués una renovació quan se li acabés el contracte, ja fos de cinc anys (propietari particular) o de set anys (propietari empresa). Si no es volia renovar el contracte, la propietat hauria d'indemnitzar amb el valor d'almenys 12 mensualitats a l'inquilí que fa fora del pis. Ara bé, hi hauria excepcions i també es podria rescindir el contracte sense cap indemnització quan la propietat necessités l'immoble per a ella mateixa o per a un familiar de primer o segon grau, així com quan el llogater incomplís algun dels seus deures com a inquilí. Aquesta era la proposta per canviar les normes del mercat del lloguer que afecten els 10 milions de persones a l'Estat que viuen en aquest règim. Tanmateix, això ara ha decaigut.
La protecció per a alguns desnonaments
Una altra mesura que estava en joc en la votació del decret gruixut seria la prohibició de desnonar persones amb situació de vulnerabilitat social o econòmica acreditada, si reuneixen unes certes condicions, fins a finals del 2030. És la nova versió de l'antiga moratòria antidesnonaments, que ja va decaure a principis d'any. Ara, en tornar a estar activa, ja ha funcionat de nou la protecció que evitava execucions judicials en casos sensibles, com el que aquest dijous s'ha intentat produir a Sant Andreu, a Barcelona, que afectava una dona amb vulnerabilitat acreditada i diagnòstic per afectacions de salut mental.
Segons el text del decret, quan els desnonaments són en pisos que no són de fons voltors, l'administració es fa càrrec de la compensació econòmica pel preu de les rendes que deixi de percebre el propietari. És a dir, que el propietari continuaria cobrant malgrat tenir un procés judicialment obert contra l'ocupant del seu pis. Ara bé, aquests pagaments els hauria de fer cada comunitat autònoma, que després rebria els diners de l'Estat.
La limitació de compra d'habitatge a "fons voltors"
El que el govern espanyol ha venut com a prohibició de compra especulativa als fons voltors és, en realitat, una limitació per a alguns casos específics. En concret, es diu que "tota entitat, amb personalitat jurídica o sense, que inclogui en el seu objecte social l’adquisició d’immobles" no pot adquirir cap habitatge per menys del 70% del preu de taxació de mercat. És a dir, que no podrien comprar molt per sota del preu de mercat, si tenen aquesta condició comercial concreta ("d'adquisició d'immobles"). Aquest supòsit no havia convençut especialment els col·lectius pel dret a l'habitatge ni a diverses forces de l'oposició, ni d'esquerres ni de dretes, per les seves excepcions i la seva generalitat.
Incentius fiscals (per propietaris i llogaters)
En la carpeta fiscal també s'han introduït novetats que estan en joc i que depenen de la votació al Congrés: s'hi poden comptar l'augment de la bonificació de fins al 100% de l'IRPF per als propietaris que abaixessin el lloguer un 5% als seus arrendataris, però també la deducció de fins al 10% de les rendes pagades durant l'any en el cas dels llogaters amb una base imposable inferior als 33.000 euros (uns 1,6 milions d'arrendataris, calcula el govern espanyol).
A més, amb la nova norma s'ha apujat a un 10% d'IVA (i no el 21% que s'havia plantejat inicialment) a tots els pisos turístics i s'ha rebaixat a un IVA del 4% l'activitat de la construcció quan afecti nous pisos de protecció oficial.
Blindatge de la regulació al lloguer de temporada i per habitacions
Com ja havia passat en altres ocasions, mentre Catalunya anava un pas per davant en matèria reguladora, diverses formacions i col·lectius socials havien pressionat perquè l'Estat blindés algunes mesures davant el risc que el Tribunal Constitucional (TC) pugui retallar la norma comunitària. L'exemple més evident en l'actualitat és la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions, que ja fa mesos que als municipis catalans amb l'habitatge tensionat tenen un topall, igual que el lloguer de llarga durada, però que ara l'estat espanyol ha inclòs en la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU).
