L'habitatge ha estat al centre del debat polític aquesta setmana. Al Congrés, a les portes d'un debat transcendental i amb tot obert per validar dos decrets del govern espanyol per evitar episodis com el de Maricarmen; al Parlament, amb un debat de política general amb pocs titulars i centrat, sobretot, en mesures per intentar fer front a l'emergència habitacional. Salvador Illa -que serà revalidat per la majoria de la cambra després de l'intent de reprovació de Junts- ha alçat la bandera de l'habitatge per empènyer la legislatura fins al final, però els Comuns li han tombat la proposta estrella per activar mecanismes de compra conjunta de pisos, com ja va passar l'any passat amb la mesura dels 214.000 pisos. De tota manera, amb pressupostos i una majoria estable malgrat les crítiques, el gran debat del Parlament reforça el president per esgotar el mandat fins al 2028 malgrat crisis com la d'educació i l'amenaça d'un canvi de govern a l'Estat.
El missatge de dimarts del president es va centrar en l'habitatge, amb tres vies per incentivar la compra i frenar desnonaments de persones vulnerables. Dues -un nou fons per comprar pisos en cas de desnonament i ampliar els préstecs per finançar l'entrada del primer pis-, ja conegudes. La tercera, més novedosa, era promoure mecanismes de compra compartida amb la Generalitat per a persones de més de 40 anys, amb un pressupost previst de 100 milions d'euros. ERC hi ha votat a favor i els Comuns, malgrat no ser contraris a la iniciativa, s'han abstingut perquè la consideren insuficient i com a toc d'alerta perquè el president compleixi amb els acords pendents. El partit, per exemple, continua a l'espera de la unitat antidesnonaments. La gran proposta d'Illa, com l'any passat, no ha tingut el suport del Parlament, però el Govern l'impulsarà igualment, com ha fet amb el pla per construir 214.000 pisos.
Al torn dels Comuns, el PSC s'ha cobrat l'abstenció a la gran proposta del president i s'ha abstingut en exigir la posada en marxa de la unitat antidesnonaments (que el Govern preveu que comenci a funcionar a principis de l'any vinent), gravar més els especuladors o l'expulsió dels grans fons d'inversió del negoci de l'habitatge, de manera que no han tirat endavant. Tampoc ha tirat endavant la proposta dels de Jéssica Albiach per rebaixar la fiscalitat per al primer habitatge o promoure al Congrés una reforma legal per fer lloguers indefinits. En canvi, sí que ha prosperat la proposta per comprar 400 habitatges al fons Blackstone i també impulsar una reforma fiscal en la línia del que preveu la taxa Zucman, amb un impost anual del 2% com a mínim a les grans fortunes.
D'altra banda, a proposta d'ERC, el Parlament ha aprovat plantejar al Congrés una rebaixa de l'IVA per a la compra del primer habitatge nou com a residència habitual i permanent, i també per modificar la llei reguladora de les hisendes locals perquè els ajuntaments puguin gravar més els habitatges d'ús turístics o segones residències en zones de mercat tensionat, així com reformar el règim fiscal de les societats anònimes cotitzades d'inversió (SOCIMI) per condicionar-ne els beneficis fiscals a una aportació efectiva d'habitatge de lloguer assequible habitual i permanent, i excloure'n els usos turístics. A proposta del PP, el ple ha aprova també reduir la fiscalitat vinculada a l'habitatge per facilitar l'accés al lloguer o a la propietat, sense concrecions.
Els professors, autoritat pública
Una altra de les propostes importants que ha portat el president al debat ha estat situar els docents com a "autoritat pública", reforçar la protecció i seguretat jurídica, que tinguin presumpció de veracitat, i mesures de prevenció i assistència jurídica davant situacions de conflicte. La mesura ha tirat endavant malgrat l'abstenció dels Comuns, i ha recollit el vot d'ERC, Junts i el PP en ple debat sobre el model educatiu després dels mals resultats de les proves PISA. Una majoria de la cambra ha aprovat, també, la proposta socialista d'impulsar un pacte de país per revisar l'escola catalana, que ja ha començat a caminar i que s'hauria de començar a concretar de cara a l'abril de l'any vinent, en el marc del Consell de l'Educació de Catalunya.
Més policia al carrer i lluita contra la reincidència
A proposta del PP, el ple ha aprovat dues propostes per reforçar la seguretat i la lluita contra els reincidents. Concretament, la majoria de la cambra ha aprovat situar la seguretat ciutadana entre les "prioritats absolutes" del Govern, amb més policia als carrers, accelerar l'ampliació dels Mossos i elaborar un pla per reduir tirotejos, segrestos exprés, les "execucions al carrer", els apunyalaments o les agressions als carrers. En el mateix sentit, la majoria de la cambra insta el Govern a situar la lluita contra la multireincidència, el crim organitzat i la proliferació d'armes als carrers com a "prioritat de la política de seguretat".
Hi haurà ampliació.
