L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat té previst comprar la finca on aquest dimecres es va conèixer el suïcidi del Javier, un sabater de 60 anys que tenia una ordre de desnonament del local on tenia el negoci. L'edifici forma part d'un conjunt de cinc finques amb 148 pisos propietat d'una mateixa immobiliària que les vol vendre a un fons inversor. El consistori ara exercirà el dret de tempteig per incorporar-los al parc d'habitatge públic.
En un comunicat, l'Ajuntament diu que "fa mesos" que treballa en l'operació, a la qual preveu destinar 27 milions d'euros -pendent de taxació definitiva-. Fonts municipals ressalten que desconeixien l'avís de desnonament de l'home perquè no s'havia adreçat a Serveis Socials ni al servei de suport als petits empresaris. Les mateixes fonts consultades per l'ACN apunten que, arran del succés, l'Ajuntament ha sabut que l'home tenia un avís de desnonament del local perquè feia dos anys que no pagava el lloguer.
Al seu torn, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha confirmat que els jutjats civils de l'Hospitalet tenien oberta una causa per impagament del local. El gener del 2025 la propietat el va denunciar perquè feia vuit mesos que no pagava el lloguer, i el desembre del mateix any el jutge va admetre la demanda. Fonts judicials han informat que el maig del 2026 se li va notificar personalment la denúncia, "i en cap moment va presentar cap escrit d'oposició". Com que no va presentar recurs, indica el TSJC, el jutge va tancar la causa i al juny li va notificar a l'home que hi havia previst executar el desnonament el 5 d'octubre. "No consta sol·licitat cap ajornament ni cap altra petició", assegura el Tribunal.
Dimarts se celebrarà un ple extraordinari per aprovar una modificació de crèdit per utilitzar aquests diners. Després s'obrirà un període d'exposició pública i es licitarà la taxació dels pisos, i posteriorment la Junta de Govern Local haurà d'aprovar l'exercici del dret de tempteig per executar la compra. La intenció és adquirir dos o tres edificis aquest mateix 2026 i la resta el 2027, si bé el compromís és cap a les cinc finques des d'un inici.
Segons detalla l'Ajuntament, els 148 pisos i els locals quedaran qualificats d'habitatge de protecció oficial i es vetllarà per la continuïtat dels lloguers actuals. Garanteix que se subrogaran tots els contractes, inclosos els de renda antiga "amb els mateixos drets i obligacions". Quan un dels pisos quedi buit, s'incorporarà a la borsa de lloguer assequible.
Ideacions de suïcidi entre les famílies en risc de desnonament
En el cas de la ciutat de Barcelona, s'han començat a registrar les dades de risc de suïcidi entre les famílies que pateixen processos de desnonament i, per exemple, l'any passat es van detectar fins a 124 casos, tal com va avançar aquest diari. Aquesta situació acompanya una evidència que s'ha anat investigant els darrers anys, també, i que resol que la inseguretat residencial empitjora la salut mental -i la física- de la població.
L'Ajuntament de Barcelona té constància que les situacions de desnonament, i la vulnerabilitat que les acompanya, a vegades poden comportar risc de suïcidi. Recentment, això es va evidenciar a l'Hospitalet de Llobregat amb el cas de l'Olga, una veïna de 54 anys que va suïcidar-se després d'haver perdut el que va ser casa seva durant més de vint anys.
Dos anys enrere, Nació ja va avançar que a Barcelona s'havia iniciat un protocol de registre de les ideacions de suïcidi per a aquests casos. Se n'ocupava el Servei d'Intervenció i Mediació en situacions de Pèrdua d'Habitatge (SIPHO), la coneguda com a unitat antidesnonaments. Ara, les últimes dades d'aquells informes revelen que l'any passat es van atendre 3.002 casos de risc de desnonament i que en 124 ocasions algun membre de la família va verbalitzar o es va detectar que tenia ideacions autolítiques en el període que estava sent atès. Això suposa que un 4,1% de les famílies ateses pel SIPHO el 2025 van comunicar alguna mena d'ideació suïcida.
ERC demana explicacions al govern
Al seu torn, el grup municipal d'ERC ha emès un comunicat on reclama explicacions al govern per conèixer el detall de l'operació. Considera que està "obligat" a explicar tota la informació de què disposa en relació a l'avís de desnonament de l'home que s'ha suïcidat abans de tirar endavant l'aprovació dels 27 milions. "Si l’Ajuntament ja estava negociant amb aquesta propietat la compra de l’edifici, què va fer per evitar el desnonament?", pregunta el cap de l'oposició, Jaume Graells, que considera que l'Ajuntament té “mecanismes” per intervenir davant situacions de vulnerabilitat com aquesta.
