L'Alt Pirineu i l'Aran són les zones de Catalunya amb més pobles abandonats del país, amb un total de 84, i 268 amb menys de 30 habitants. Són les dades que s'extreuen d'un recent estudi de l’institut Ramon Montaner i del projecte Pobles Abandonat, que ha analitzat gairebé 1.500 nuclis de població a tot el territori de parla catalana per tal de comprendre les dinàmiques del despoblament contemporani. L'anàlisi aporta dades rellevants sobre la situació actual, com ara que la comarca del Pallars Jussà és la que suma més pobles sense vida, amb 32 nuclis deshabitats i 76 amb menys de 30 habitants. Aquests resultats es debatran al Congrés Internacional (DES)ABANDONAMENT que tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans entre aquest dijous i fins dissabte.
El tècnic de l'Institut Ramon Llull, Carles Barrull, explica que aquest fenomen afecta especialment les zones més allunyades de les ciutats i les àrees de muntanya com el Pirineu, on qüestions com l'orografia han endarrerit tradicionalment la connectivitat. Barrull assegura que no es tracta d'una qüestió que afecti únicament el Pirineu, i per aquest motiu el congrés parteix de la constatació que és un fenomen cada cop més present en molts territoris d'Europa, vinculat als processos històrics de construcció política, industrialització i concentració del poder.
El projecte Pobles Abandonats ofereix una base de dades i un mapa amb informació sobre prop de 1.500 nuclis i més de 23.000 recursos documentals. Les dades revelen que l’abandonament no és un fenomen homogeni. Del total dels nuclis incorporats a l’inventari, un 68% es mantenen vius, amb menys de 30 habitants; un 20% estan abandonats, i un 12% es troben en procés de recuperació o tenen usos estacionals.
Durant set anys, investigadors de diferents disciplines han recorregut el territori i han consultat arxius, fons documentals i han realitzat entrevistes per reconstruir la història dels nuclis abandonats o en processos de despoblament dels territoris de parla catalana (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra i la Franja de Ponent). L’estudi dels pobles abandonats permet anticipar escenaris i orientar polítiques públiques.
Les causes de l'abandonament
Les causes de l'abandonament d'un poble responen a factors acumulats al llarg de la història, segons Barrull. L'èxode rural i la industrialització; polítiques hidràuliques i forestals; manca de comunicacions i l’accés a serveis bàsics com la llum o l’aigua corrent; i fenòmens naturals com esllavissades són els principals factors que apunta el tècnic de l'Institut Ramon Llull com a conseqüències de l'abandonament d'un poble.
Pobles abandonats que ja no es podran repoblar
Tendrui Vell és un dels pobles abandonats del Pallars Jussà. Es tracta d’un petit poble de poc més de quinze cases situades en un turó elevat i d’accés difícil que originàriament havia tingut una muralla. L’origen del poble en època mitjana va ser el castell, del qual tan sols en queda un mur enrunat. Al costat es troba l’església romànica de Sant Esteve, també en runes.
El despoblament va començar als anys seixanta, a causa de les condicions dures de vida. El poble no tenia aigua i s’havia d’anar a buscar al barranc. Finalment, una esllavissada a mitjans dels seixanta va fer que algunes cases s’esfondressin i que, definitivament, el poble es deshabités. Actualment, el poble vell de Tendrui està completament enrunat i deshabitat.
El Pallars Sobirà té deu pobles abandonats i un d'aquests és Sant Sebastia de Buseu. Va ser un nucli de muntanya situat a gran alçada i abandonat als anys 60 del segle XX, sentenciat per la dura climatologia i l’aïllament derivat de la seva remota situació. La despoblació es va produir a causa de la conjunció d’una sèrie de factors: l’aïllament d’aquest nucli i les dificultats d’accés (manca de carretera) i l’elevada altitud que complicava la vida en els mesos més durs de l’hivern. En l’actualitat totes les construccions del poble estan enrunades i cap dels antics residents ha intentat rehabilitar la casa dels seus avantpassats ni tampoc cap nou rural.
Pobles on viuen menys de trenta persones
Mencui, al Pallars Sobirà, és un poble que lluita per sobreviure. Té prop d'una dotzena de veïns i fa encara no un any que gaudeix d'un dels serveis bàsics per poder accedir a qualsevol poble; la carretera asfaltada. La meitat de les cases estan enrunades i l'altra meitat, en mal estat. El 1997 va arribar a estar sense població permanent, però a partir de l'any 2000 es va produir una revifalla demogràfica, sumant actualment onze habitants.
Un altre poble que ha passat d'estar deshabitat durant anys i sense carretera a tenir totes dues coses és Àrreu, al Pallars Sobirà. El poble es troba a 1.200 metres d'altitud i fins fa uns sis anys s'hi accedia caminant per un sender en poc més de 20 minuts a peu. Però haver de pujar al coll tot el necessari per viure-hi va fer que la gent, de manera progressiva, anés abandonant el poble i s'instal·lés a altres nuclis de la vall. Així fins als anys vuitanta, quan va quedar definitivament abandonat per les dures condicions de vida.
L’any 1803, una allau de neu va destruir totes les cases i va provocar la mort de disset persones, del total de vuitanta-vuit habitants que tenia aleshores el poble. A conseqüència d’aquest fet, el nucli es va reconstruir uns metres més avall. Tot i que es va intentar, el nou poble d’Àrreu no es va refer del tràgic succés, i va iniciar un llarg procés de despoblament. Així doncs, si bé l’any 1910 tenia quaranta-cinc habitants, l’any 1981 va marxar la darrera família d'Àrreu. La manca de carretera i unes condicions climatològiques dures van fer que el nucli es despoblés. L'any 2018 es va obrir una pista forestal que permet l’accés al nucli. Es tracta d’una reivindicació veïnal que permetria que el poble es pogués recuperar. Actualment hi viu tot l'any un fuster.
