Gairebé la meitat de les persones nascudes a l'estranger que viuen actualment a Catalunya hi han arribat des de l'any 2020, segons dades del Cens de població de l’Idescat a 1 de gener de 2025. En concret, representen el 45,2% de les 2.039.015 persones nascudes a l'estranger que resideixen al país i que van arribar-hi entre el 2020 i el 2024. D'altra banda, el 21,4% va arribar entre el 2011 i el 2019; el 25,8% entre el 2001 i el 2010; i el 7,6% abans del 2001.
Segons les dades, una part important de la població que viu actualment a Catalunya ha arribat al municipi de residència en els darrers cinc anys. L'anàlisi de l’any d’arribada per lloc de naixement mostra grans diferències: la majoria de les persones nascudes a Catalunya (92%) hi han viscut sempre, mentre que 8 de cada 10 persones nascudes a la resta d'Espanya van arribar a Catalunya abans del 2001. En canvi, l'arribada de les persones nascudes a l’estranger és més recent: 2 de cada 3 persones van arribar a Catalunya després del 2010.
Entre les persones nascudes a determinats països, els percentatges de nova arribada són especialment elevats: Ucraïna (58,2%), Pakistan (55,8%), Veneçuela (55,6%), Argentina (52,1%), Índia (51,9%) i Colòmbia (50,7%).
- Població segons el lloc de naixement i l`any d`arribada a Catalunya
- Idescat
La mobilitat també es fa evident a escala municipal. En 417 municipis catalans, més d’una quarta part dels habitants hi ha arribat durant els darrers cinc anys. Entre els municipis de més de 20.000 habitants, Calafell encapçala la llista, amb un 38,7% de població arribada recentment, seguit de Salou (35,4%) i Sitges (33,7%).
En canvi, només el 27,5% de la població catalana ha viscut sempre al mateix municipi des que va néixer, segons l’Idescat. Aquesta proporció varia notablement segons el municipi: els percentatges més elevats es registren a la Fatarella (61,1%), Batea (56,1%) i Cardona (54,4%). A l’altre extrem, hi ha municipis on aquesta vinculació amb el lloc de naixement és molt menys habitual. És el cas de la Vajol, on només un 5,6% de la població ha viscut sempre al mateix municipi, i Capafonts, amb un 6,1%.
- Proporció de població arribada al municipi en els darrers 5 anys
- Idescat
L'Idescat també ofereix dades sobre d'on venia la gent abans de viure al municipi on resideix ara, però sense tenir en compte l'any de la migració. Les dades reflecteixen que la major part dels nascuts a Catalunya que han canviat de municipi s'han mogut dins del país: el 44,9% sempre ha viscut al mateix municipi on viu ara i el 44,7% vivia abans en un altre municipi. A més, sobre les persones nascudes a l'estranger es mostra que un 59,4% de les que han arribat a Catalunya ho han fet directament des del seu lloc d'origen. Mentre que també n'hi ha una part important que ja vivia a un municipi català i s'ha traslladat dins del país, concretament, un 33,5%.
Un de cada tres residents a Barcelona és nascut a l'estranger
Les dades sobre l'origen dels residents a Catalunya també reflecteixen un augment de la població estrangera. Un de cada quatre és nascut a l’estranger, fet que representa el 25,1% de la població, segons dades del Cens de Població i Habitatges de l’Idescat a 1 de gener del 2025. Però hi ha 3 comarques on aquesta proporció supera el 30%: el Barcelonès (34,1%), l’Alt Empordà (31,6%) i la Segarra (31,5%). A l’altre extrem n’hi ha unes altres 3 on aquesta proporció no arriba al 15%: el Lluçanès (11,4%), el Pallars Sobirà (14,3%) i el Moianès (14,6%).
D'altra banda, el 31% dels nascuts a l'estranger residents a Catalunya tenen la nacionalitat espanyola. Concretament, dels 2 milions llargs de residents nascuts fora de les fronteres de l'Estat, gairebé 630.000 tenen la ciutadania espanyola, Amb tot, les persones de nacionalitats diferents de l'espanyola continuen creixent i ja són el 18,7% de la població, i la xifra ja supera el 20% del conjunt a 14 comarques –dues més que el 2024–. La marroquina segueix sent la nacionalitat estrangera més comuna, amb més de 300.000 persones, per primer cop. Colòmbia és la segona i Itàlia, la tercera, tot i que el 53,6% d'aquest grup provenen d’altres països.
Pel que fa a la població de nacionalitat estrangera, aquesta representa el 18,7% de la població catalana. Les proporcions més elevades són les de la Segarra (30,1%), l'Alt Empordà (25,9%), el Barcelonès (24,9%), el Pla d’Urgell (22,9%) i el Segrià (22,6%), mentre que les més baixes són les del Lluçanès (9,3%), el Moianès (10,3%), el Vallès Oriental (11,1%) i l’Anoia i el Pallars Sobirà (11,2%, totes dues).
