Un de cada quatre residents a Catalunya és nascut a l’estranger, fet que representa el 25,1% de la població, segons dades del Cens de Població i Habitatges de l’Idescat a 1 de gener del 2025 publicat aquest dimecres. Però hi ha 3 comarques on aquesta proporció supera el 30%: el Barcelonès (34,1%), l’Alt Empordà (31,6%) i la Segarra (31,5%). A l’altre extrem n’hi ha unes altres 3 on aquesta proporció no arriba al 15%: el Lluçanès (11,4%), el Pallars Sobirà (14,3%) i el Moianès (14,6%).
D'altra banda, el 31% dels nascuts a l'estranger residents a Catalunya tenen la nacionalitat espanyola. Concretament, dels 2 milions llargs de residents nascuts fora de les fronteres de l'Estat, gairebé 630.000 tenen la ciutadania espanyola, Amb tot, les persones de nacionalitats diferents de l'espanyola continuen creixent i ja són el 18,7% de la població, i la xifra ja supera el 20% del conjunt a 14 comarques –dues més que el 2024–. La marroquina segueix sent la nacionalitat estrangera més comuna, amb més de 300.000 persones, per primer cop. Colòmbia és la segona i Itàlia, la tercera, tot i que el 53,6% d'aquest grup provenen d’altres països.
Segons l’Idescat, a Catalunya hi resideixen 2.039.015 persones nascudes a l’estranger a 1 de gener del 2025, de les quals 628.310 tenen la nacionalitat espanyola, ja sigui perquè l’han adquirida, perquè són fills d’espanyols que han nascut a l’estranger o per altres motius, com ara les adopcions internacionals. La població nascuda a l’estranger i amb nacionalitat espanyola representa el 30,8% dels nascuts a l’estranger que resideixen a Catalunya, i assoleix màxims entre els residents al Vallès Oriental (39,6%) i al Baix Llobregat (37,2%).
Pel que fa a la població de nacionalitat estrangera, aquesta representa el 18,7% de la població catalana. Les proporcions més elevades són les de la Segarra (30,1%), l'Alt Empordà (25,9%), el Barcelonès (24,9%), el Pla d’Urgell (22,9%) i el Segrià (22,6%), mentre que les més baixes són les del Lluçanès (9,3%), el Moianès (10,3%), el Vallès Oriental (11,1%) i l’Anoia i el Pallars Sobirà (11,2%, totes dues).
Increment de la població nascuda a l’estranger
En relació amb l’any anterior, la població nascuda a l’estranger ha augmentat en 132.183 persones (un 6,9%) al conjunt de Catalunya, i ha augmentat a totes les comarques i Aran, amb variacions que oscil·len des de les més elevades del Solsonès (12,8%) i el Lluçanès (11,5%), fins a les més modestes del Pallars Sobirà (1,7%) i l’Alta Ribagorça (2,2%). La població de nacionalitat estrangera ha augmentat en 78.627 persones (un 5,4%) a Catalunya, i també ha augmentat a totes les comarques i Aran, excepte al Pallars Sobirà (-0,5%). Els majors augments es registren al Solsonès (14,7%), el Lluçanès (12,7%), l’Alt Urgell (10,8%) i l’Alt Penedès (8,4%).
La població per continents
Per continents i lloc de naixement, la població nascuda a Amèrica representa el 47,4%, seguida de la nascuda a Àfrica (20,7%), per davant de la nascuda a Europa (20,3%). En general, la població nascuda a un continent és superior a la població estrangera del mateix continent, ja que una part de la població pot haver aconseguit la nacionalitat espanyola. L’excepció és la Unió Europea (UE), amb 320.821 estrangers, però on només han nascut 257.235 persones. El motiu és que hi ha un estoc important de persones amb nacionalitat italiana però nascudes a l’Argentina.
Per nacionalitat, la població americana és la més nombrosa i representa gairebé un terç de la població estrangera resident a Catalunya (32,8%). El segon lloc correspon a la població de nacionalitat europea (29,9%), de la qual el 21,1% és de la Unió Europea i el 8,8% de la resta d’Europa. Els segueixen els ciutadans d'Àfrica (23,2%) i la població asiàtica, que representa el 14,1% de la població estrangera.
Marroc i Colòmbia
Per nacionalitat, els països amb més estrangers són el Marroc (252.843 persones), Colòmbia (107.178), Itàlia (91.925), Romania (84.842) i la Xina (67.739). En relació amb l’any anterior, destaquen els increments de la població estrangera de Colòmbia (12.982), el Marroc (11.664), Perú (7.531), Itàlia (5.103) i l’Índia (4.192). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les d’Ucraïna (-3.396) i Bolívia (-1.578).
Per lloc de naixement, i independentment de la nacionalitat (espanyola o estrangera), els principals països són el Marroc (303.065), Colòmbia (160.238), Argentina (116.720), Perú (100.730) i l'Equador (96.802). Respecte a l’any anterior, destaquen els increments de la població nascuda al Marroc (19.201), Colòmbia (17.964), Perú (10.367), Veneçuela (9.999) i l'Argentina (8.238).
La presència d’estrangers està molt relacionada amb la grandària dels municipis. Els municipis amb percentatges més alts d’estrangers són els de més d’un milió d’habitants (25,5%), els de 100.001 a 1.000.000 d’habitants (20,3%) i els de 10.001 a 50.000 habitants (17,2%). En canvi, els municipis amb percentatges més baixos d’estrangers són els de fins a 500 habitants (9,5%), els de 501 a 2.000 habitants (12,7%) i els de 2.001 a 5.000 habitants (12,7%). Per lloc de naixement, també s’observa la mateixa tendència.
A Catalunya hi ha 56 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. Destaquen Guissona (51,8%), Castelló d'Empúries (45,5%), la Portella (42,1%), Sant Pere Pescador (39,5%) i Lloret de Mar (38,5%). Respecte al lloc de naixement, són 107 els municipis on el percentatge de nascuts a l’estranger és superior al 25%. Destaquen Guissona (51,0%), Castelló d’Empúries (49,5%), la Jonquera (46,2%), Lloret de Mar (45,4%) i Salt (44,8%).
Per nacionalitat, Barcelona és el municipi on resideixen més estrangers, 437.663, amb un augment de 23.600 respecte a l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat (79.873), Badalona (42.505), Terrassa (34.698) i Lleida (34.274). Per lloc de naixement, a Barcelona hi ha 593.121 nascuts a l’estranger, amb un augment de 38.210 respecte a l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat (118.483), Badalona (55.500), Terrassa (49.489) i Sabadell (46.870).
