El Govern ha presentat la segona convocatòria de la reserva pública de solars, que per primera vegada permetrà la incorporació de grans rehabilitacions al parc d’habitatge protegit. Sílvia Paneque, consellera de territori, habitatge i transició ecològica, ha defensat l'obertura al sector privat per mantenir el ritme de construcció i avançar cap a l’objectiu dels 50.000 pisos d’habitatge assequible el 2030.
Paneque ha explicat que l’objectiu d’aquesta nova convocatòria és donar continuïtat a la iniciativa de l’any passat, que va permetre mobilitzar 670 solars amb capacitat per a 22.000 habitatges. En aquesta línia, la consellera ha assegurat que una part d’aquests projectes ja estan actius amb el finançament de l’Institut Català de les Finances, i que d’altres s’estan adjudicant a promotors mitjançant concursos públics.
La segona convocatòria inclou habitatges de gran rehabilitació
La diferència principal d’aquesta nova convocatòria és que inclou, també, habitatges que requereixin una gran rehabilitació, amb la condició que es destinin permanentment al lloguer assequible. Així com que els solars que en formin part hauran d’estar a punt per construir-hi immediatament.
Paneque ha insistit que cal “activar sòl” per convertir-lo en habitatge, a més de defensar la mesura i assegurar que permetrà al Govern incrementar el parc públic i accelerar la construcció d’habitatges assequibles. Aquesta segona convocatòria també permet incorporar solars que abans no estaven urbanísticament preparats per entrar en el circuit de construcció.
El 25% dels habitatges es destinaran als joves
La iniciativa garanteix que el 25% dels pisos assequibles que es construeixin es destinaran als menors de 35 anys, amb l’objectiu que les famílies no hagin de gastar més del 30% dels ingressos a pagar el lloguer.
La segona convocatòria, a banda d’adreçar-se als ajuntaments i el tercer sector, també obre la porta als promotors privats, que podran participar en la construcció d’habitatge protegit amb condicions de finançament molt favorables. De fet, el Govern garanteix una rendibilitat d’entre el 4% i el 6% a través d’ajudes per compensar la diferència entre els lloguers públics i els dels preus de mercat.
Montgat, exemple d’habitatge públic
La iniciativa s’ha presentat a Montgat, municipi que el govern ha aprofitat per posar d’exemple de polítiques d’habitatge públic perllongades en els darrers anys. L’alcalde, Andreu Absil, ha defensat que Montgat ha impulsat uns 800 habitatges en els darrers 26 anys, a banda d’anunciar que aquest abril començaran les obres de 67 nous pisos públics destinats a joves i gent gran.
Per la seva banda, Ramon Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha destacat la col·laboració entre les administracions públiques per dur a terme aquesta iniciativa. Torra també ha explicat que en els pròxims anys es preveu la construcció d’entre 5.000 i 6.000 habitatges assequibles a l’ens urbà.
