El món ens mira, però no volen que es vegi tot. Tot el món aixeca les seves lloances sobre l’espectacle que va seguir a la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família, però no hi va ser tothom que hi havia de ser. Hi van faltar els 600 cantaires que la policia va decidir expulsar del temple, com els mercaders, però a l’inrevés, prescindint del disseny artístic de l’Igor Cortadellas, i posant en risc la realització de TV3 que dirigia el cap d’imatge de la cadena Paulí Subirà.
Les escales de la façana del naixement que van quedar buides, i que van deixar sense acompanyament als tres escolanets que obren el cant, i al seguit de companys que van omplir la balconada on eren, esperaven la presència dels 600 cantaires que vam poder sentir durant l’ofici que presidia el papa Lleó XIV, i que van acabar sonant en playback del so enregistrat en un dels assajos.
La policia va desbaratar aquest espectacle que ens ha enlluernat, amb els llums en mans dels 8000 convidats, dins i fora del temple deixant fora, encapsulats, els 600 cantaires que han estat preparant tot el seguit de cants per la missa que va commemorar dimecres el centenari de la mort de Gaudí.
Vergonyós un cop més. Cantar sota vigilància, això és el que va passar, després que circulés la intenció de part d’aquests cantaires d’entonar l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors, en acabar tota la cerimònia, i en transcendir que alguns d’aquests s’havien editat les partitures sobre folis amb l’estelada a l’altra cara, i alguns hi duien senyeres.
Això va electritzar la intel·ligència policial que, tenint el cap d’estat entre els assistents, estava més motivada que mai. I així va anar que entre Credo, Glòria i l’Agnus Dei de Gounod, i el prop de 20 cants que van dirigir Pere Lluís Biosca, Pau Jorquera a les veus blanques i Juan de la Rubia a l’orgue, la policia no va abaixar la guàrdia. Policies de paisà i seguretat privada vigilant de prop els cantaires durant la missa. I quan van cantar el Virolai, feia 124 anys de la mort de Verdaguer, ni els van deixar acabar-lo, l’orgue pelat, i els cantaires com si fossin els narcotraficants que fan la seva, encerclats i encapsulats.
El presumpte delicte, ves a saber: cantar l’himne de Catalunya. Devia ser per commemorar els 50 anys del primer concert dels Rolling Stones a Barcelona, que es commemorava ahir dijous. A la monumental hi va haver càrregues dels grisos, segons que explica Jordi Novell al seu llibre Black&Cat editat per Enderrock i amb fotografies de Francesc Fabregas, i Gay Mercader el promotor d’aquell concert, va fer sonar la Santa Espina (prohibida en aquells anys) a través de la megafonia de la plaça.
2026 i encara hem de dir que som i serem gent catalana sota amenaça de cop de porra. Passen els anys i si bades (l’Esglèsia catalana no deu estar per aquests deures) el Papa beneeix la torre de Jesús, obra d’un Gaudí que no canviava de llengua, en castellà.
No es poden exhibir banderes al temple, diuen: tret que sigui l’espanyola, com lluïen sense neguit alguns dels 4000 convidats que hi havia davant la façana del naixement. La torna de tenir la bandera vaticana a banda i banda institucional de la plaça de Sant Jaume, devia ser aquest funest episodi. Els cantaires van tornar ahir de manera voluntària per treure’s l’espina, la santa i la maleïda, al carrer Mallorca davant la Sagrada Família, ara sense reis, ni cúria, per cantar els Segadors, el Virolai, i el Cant de la Senyera.
La tècnica la vam poder veure, en l’última tecnologia audiovisual en aquest magnífic espectacle, al que van faltar 600 cantaires; l’amor, el propi, el que ha d’anar primer, segons la frase de Gaudí, escrita amb drons, el van tenir els cantaires segrestats per la policia. Primer l’amor, després la tècnica.