"La gent no coneix els serveis socials. Jo no els coneixia. Vaig anar-hi sense tenir coneixement de quines ajudes em podien aportar. I aquests dies ho hem comentat. Ostres, estaria bé haver-ho sabut abans, i que es fessin campanyes de publicitat, espots públics, o, quan estàs esperant a algun lloc, que aparegués a les pantalles". Les paraules de Ferran Andújar, un home del barri de les Corts de 56 anys, expliquen una petitíssima fracció de les converses que s'han anat amuntegant els darrers dos mesos a unes sessions de treball particulars promogudes per l'Ajuntament de Barcelona. Es tracta de la primera vegada que es convoquen fins a 10 dies diferents els usuaris del serveis socials de la capital catalana perquè es queixin, reflexionin i proposin canvis sobre com respon l'administració a les situacions de pobresa, o de maltractament, o de soledat que travessen la ciutat.
Són un centenar de persones. Les realitats que expliquen barregen des d'haver patit violències masclistes fins a haver afrontat un desnonament o haver-se quedat sense feina ni diners més enllà dels 45 anys. Es troben els divendres i dissabtes a un institut del carrer Marina, expliquen la seva experiència, proven de teixir un retrat general i acaben convertint aquell material en propostes que algun dia el govern municipal apliqui. És un procés participatiu de nínxol, però podria remoure algunes maneres de funcionar a la capital catalana. L'última paraula la tindrà la part política.
La idea no té precedents coneguts a l'estat espanyol ni a cap altre territori, expliquen des del consistori. Es va partir d'un cens de fins a 33.000 persones que havien estat ateses pels serveis socials de Barcelona almenys tres vegades l'any passat. D'aquestes, es va fer un primer sorteig per reduir-ho a la meitat i es va enviar una carta signada per l'alcalde Jaume Collboni -i un SMS- a 15.000 veïns de la ciutat: se'ls hi proposava formar part d'uns tallers per millorar l'atenció social. Més de 2.800 persones van anunciar que voldrien formar-ne part i que acceptaven les conviccions. Finalment, es va fer un últim sorteig per teixir la llista dels 100 seleccionats, amb la idea que representessin una mostra diversa i certa de la realitat actual als serveis socials. Per exemple, el 70% dels participants havien de ser dones, ja que són les que més fan més ús d'aquestes atencions municipals.
Peticions de més personal (i més empatia)
Les aportacions que s'hi fan són de tota mena, però una de les més repetides mira cap als treballadors del serveis socials. "Hem demanat que hi hagi més personal, més mediadores culturals, més traductors... Perquè moltes vegades acaben fent les traduccions els nens petits. I els nens són nens. I no haurien de ser conscients d'aquelles converses ni de ser crucials en aquells tràmits", explica Laura Martínez, de 38 anys i veïna del barri de Sants. Fins i tot plantegen que hi ha més servei de suport psicològic a la plantilla municipal, per la càrrega dels casos que atenen.
Ningú no amaga que entre els usuaris dels serveis socials i els treballadors sovint hi ha tensió, i que també hi ha decepcions en les atencions que es reben, i que existeix la sensació que amb un altre referent la cosa hagués anat millor. Però aquestes sessions també han servit per escoltar els professionals. Fins a una quarantena de treballadors d'equipaments diferents s'ha integrat en els tallers. "Hi ha treballadores que són molt empàtiques i són magnífiques, però hi ha d'altres que potser perquè van atabalades o perquè tenen una situació complicada, no, i això et marca la vida. Els professionals que comencen a atendre un usuari han de comprendre que el ciutadà va als serveis socials perquè té una necessitat, un problema, i necessita orientació i assessorament. No hi anem per gust. No ho volem", afegeix Gladys Tantalian, veïna de 55 anys de Ciutat Meridiana, qui va estar a punt de quedar desnonada després de 10 anys de pagar el lloguer del seu pis.
Per animar a la participació dels tallers s'ofereix una remuneració econòmica de 15 euros per hora, es dona suport al transport públic per poder-hi anar, s'ofereix servei de canguratge i es fa un petit pica-pica. D'aquestes sessions han de sortir propostes que l'Ajuntament es compromet a "donar resposta a totes elles" i a defensar si és possible aplicar-les o si no. "La idea és conceptualitzar la seva expertesa, perquè la seva experiència ho és, perquè puguin incorporar iniciatives a la política pública", explica la comissionada de Drets Socials de l'Ajuntament, Sonia Fuertes. De moment, Ferran Andújar, el veí de les Corts, reivindica la primera proposta que han aconseguit aplicar: "Vam demanar més entrepans i ho hem aconseguit".
Entre els participants, que mai de la vida s'haguessin trobat si no fos per aquests tallers, han fet amistats, grups de Whatsapp i propostes de compartir begudes i menjars de diferents territoris, però l'objectiu el tenen clar. Es tracta d'aprofitar la veu que se'ls hi ha donat per incidir en un servei que millori l'atenció a situacions molt delicades.
De l'habitatge a la renda universal
Una de les idees que s'ha plantejat és que s'ampliï el temps de les cites per a casos enrevessats. "Hi ha companys que expliquen que en mitja hora és molt difícil condensar tota una història, amb els matisos personals que tenen, i reclamen que hi hagi cites d'una hora", apunta Andújar. Però la gran reclamació és la informació i la coordinació entre serveis municipals. No pot ser que per posar en ordre la teva vida hagis d'anar a un Centre de Serveis Socials, a una Oficina d'Habitatge, a una Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) i a tants altres serveis per tràmits i expedients que es podrien compartir, argumenten. "Hi ha gent que diu: d'acord, vaig aquí, vaig allà i es busca la vida. Però hi ha altra gent que potser necessita més acompanyament. I això es veu claríssim amb l'habitatge, allà hi ha un gran forat en què tot es fa impossible", enraona la dona santsenca. Des d'aquesta mateixa perspectiva, s'empesca una solució: "Sé que, estant les coses com estan, això és somiar, però jo crec que amb una renda garantida per a tothom s'acabaria molts de tots aquests problemes".
Gladys Tantalian assegura haver quedat glaçada amb les experiències relatades per les dones que han patit violència masclista i que s'han trobat entrebancs a l'administració, en les converses d'aquests tallers. I demana que es millori "l'acollida, la manca d'informació i la sensació d'escoltar realment els usuaris". Mentrestant, les pensions i hostals per acollir les famílies que viuen situacions d'emergència habitacional fa temps que estan al límit, tot superant les 3.000 persones allotjades cada mes. La crisi de l'habitatge colpeja a l'administració. Però les conseqüències les afronten, en última instància, els que es queden al carrer, que són les mateixes persones que acaben fent cua a una oficina dels serveis socials barcelonins.
Aquest cicle, anomenat L'Àgora dels Serveis Socials, acabarà aquest cap de setmana. Des del consistori, se seguirà treballant amb les conclusions de les sessions de treball i a finals d'any està previst explicar als protagonistes de la iniciativa "els resultats" del procés. Aquí s'especificarà què es pot fer i què no. Serà el moment de posar a prova la cintura del govern municipal per aplicar aquesta eina que presenten com a pionera en els serveis socials. Abans s'havia provat un sistema similar amb el Fòrum Jove (2021) i amb l'Assemblea Ciutadana pel Clima (2022), però la convocatòria municipal mai havia tingut tant d'èxit popular. Ara falta veure si també té èxit polític.
