Les persones que han perdut casa seva fa temps que s'acumulen a les pensions que ofereix l'Ajuntament de Barcelona com a últim recurs per a qui s'ha quedat sense opcions de pagar una altra llar. El rècord de 3.000 persones vivint en hostals també fa temps que es va assolir, i des de llavors s'ha mantingut. El problema d'aquest sistema és que, a més de ser un pedaç, és un pedaç car. El contracte vigent, que implica el pagament als allotjaments turístics però també la intervenció d'un operador intermerdiari que gestiona les places, comporta arribar a abonar fins a 3.000 euros mensuals per família en alguns casos, va apuntar l'alcalde Jaume Collboni, l'any passat. A més, les famílies viuen a llocs amb poca autonomia. Ara, el govern municipal ha plantejat una nova proposta per reduir els dos maldecaps alhora.
La iniciativa que el consistori tirarà endavant de manera imminent és la creació d'una "prestació social d'urgència", dirigida prioritàriament a les famílies amb menors d'edat a càrrec. L'ajut proposat té dues forquilles econòmiques: serà de 800 euros mensual per als casos d'una o dues persones, i de 1.500 euros mensuals per als nuclis de tres persones o més. La prestació tindria una durada màxima de 12 mesos. Després, l'Ajuntament espera que la família hagi pogut utilitzar aquesta "empenta" com a trampolí per viure de manera normalitzada en un pis, i que ja no necessiti ni el suport econòmic extraordinari ni tampoc hagi de tornar a una pensió. Tanmateix, si la situació requereix recuperar l'atenció social d'urgència, aquesta es mantindrà, certifiquen fonts municipals.
Aquests casos impliquen sobretot famílies desnonades. Algunes han estat expulsades formalment, amb un procediment judicial, i d'altres han hagut de marxar del pis on vivien -o de l'habitació que tenien llogada- perquè ja no podien continuar pagant el que els hi demanaven. Igualment, a les pensions gestionades pel govern municipal també hi ha dones que pateixen violència masclista, refugiats, persones amb malalties de salut mental o gent gran que s'ha quedat sense xarxa.
Incògnites i condicions de la nova prestació
La incògnita d'aquesta ajuda és com de fàcil els resultarà a les famílies que la rebin dedicar-la a l'accés a un pis. El fet que sigui màxim d'un any, quan els contractes de lloguer són mínim de cinc anys i els propietaris acostumen a demanar tota mena de certificacions de la capacitat econòmica dels inquilins, és un fet que caldrà veure com impacta en l'emancipació de les famílies. També cal tenir en compte les dificultats d'alguns col·lectius -com la gent pobre o migrant- per obtenir la validació immobiliària per llogar un pis. En aquest cas, l'Ajuntament sosté que oferirà acompanyament a les famílies per ajudar-les a trobar immobles.
El govern municipal, igualment, també obre la porta a què els beneficiaris d'aquesta prestació puguin dedicar-la a llogar una habitació, en comptes d'un pis. També s'ha treballat perquè aquest pla permeti que les persones beneficiàries busquin una nova llar fora de Barcelona, fet que no impediria ni continuar cobrant l'ajut ni tenir l'assistència social, assegura la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes.
La voluntat, sobretot, és fer que aquestes famílies no s'eternitzin a les pensions. El temps límit és el de sis mesos. Més enllà d'això, es considera que la situació s'està cronificant. Actualment, de les 1.100 unitats familiars que habiten als hostals i allotjaments turístics oferts per l'administració barcelonina, unes 400 famílies serien susceptibles de rebre aquesta prestació. El desplegament de l'ajut, però, serà progressiu. No serà de cop. Malgrat això, s'espera que estigui actiu les pròximes setmanes.
El nou suport econòmic, a més, serà compatible amb els ingressos que ja tinguin les famílies, ja siguin per feina o per altres prestacions. El que es demana és que estiguin empadronades inicialment a Barcelona, que tinguin situació administrativa regular i que constint al Registre de Sol·licitants d'Habitatge de Protecció Oficial barceloní.
De fet, la idea de fons és substituir la despesa disparada que pot implicar mensualment una família a una pensió -entre 1.500 i 3.000 euros- per un nou ajut que rebin directament els afectats. L'Àrea d'Acció Social barcelonina assegura que hi ha referents que mostren que pot funcionar amb èxit. "L'estudi Family Options dels Estats Units, per exemple, mostra que l'accés a una ajuda directa amb seguiment social redueix un 50% el risc de recaiguda en sensellarisme i millora substancialment el benestar de la unitat familiar", subratllen des del consistori governat pel PSC.
