El Barça torna al Camp Nou 909 dies després. El retorn implica per desenes de milers de catalans recuperar un ritu quinzenal que molts eleven a sagrat. "Anar-hi és com estar en un altre món, una experiència immersiva", descriu en Martí Roca, de setze anys i soci del Barça (número 78.406) des que va néixer. El seu avi, nascut en un poble de Sòria, però seguidor del Barça, li volia transmetre des de ben petit la passió que sentia pel club.

A l'Anna Coll -58 anys i sòcia número 17.888-, la van fer sòcia els seus avis quan tenia set anys. Després va passar a anar al camp amb els seus pares i ara ha traspassat la tradició a les seves filles. "Són sentiments que van més enllà del futbol, és una connexió amb un equip català que forma part de la meva identitat; una manera més d'expressar-me". El Marcel·lí Descals -81 anys, soci número 1904- veu partits al Camp Nou des del 1962. "Quan hi vaig començar a anar la segona graderia era general, i estàvem tots drets".

Els millors records

La diferència generacional entre els tres culers fa que els seus millors records a l'estadi distin, però també coincideixin. L'Anna i el Martí no dubten a dir que el millor jugador que han vist al camp és Messi, en canvi, el Marcel·lí es queda amb Kubala. Recorda que a la seva època d'estudiant anava a veure'l als entrenaments que el Barça feia al Camp Nou perquè eren a porta oberta i no calia ser soci per entrar-hi. Fins i tot podia parlar amb els jugadors.

Ara bé, el jugador que més ha fet gaudir al veterà soci és Ronaldinho, perquè "desprenia alegria jugant", recorda. Un altre brasiler -Neymar- també ha fet gaudir molt al Martí. En canvi, l'Anna es queda amb els migcampistes. "En l'època del Messi em fixava en l'Iniesta i ara que hi és el Lamine em fascina el Pedri". També hi ha disparitat d'opinions en quin és el millor Barça que han vist al camp. Les respostes són cronològiques. El Martí es queda amb el Barça de Luis Enrique, l'Anna amb el de Guardiola, i el Marcel·lí amb l'equip del 1974. "Jugàvem amb cinc davanters, Marcial, Sotil, Juan Carlos, Asensi i Reixach", rememora.

Els seixanta-vuit anys d'història del Camp Nou han fet que sigui seu de centenars de grans nits. Però l'Anna i el Marcel·lí coincideixen a destacar-ne una com el millor record. La victòria 3-0 contra el Göteborg amb hat-trick de Pitxi Alonso. "Va ser una remuntada increïble en una època en què no estàvem acostumats a assolir fites", recorda l'Anna. Aquella nit de 1986, el Barça va igualar la derrota al camp dels suecs, i en una tanda de penals èpica va classificar-se per la final de la Champions a Sevilla contra l'Steaua de Bucarest. El Martí va néixer trenta-tres anys després d'aquella nit, i per tant el seu millor record és un altre. El gol de falta de Messi al Liverpool el 2019. "Des del meu angle es veia espectacular, és el gol més maco que he vist i també el que més he celebrat".

Costa més ser concret quan es pregunta pels records dels dies més tristos. "En tinc alguns, però els faig passar", respon somrient el Marcel·lí, que sí que recorda una experiència traumàtica al camp. "L'any 1963 a la Copa del Generalíssim, vam guanyar 3-1 al Saragossa i Franco era a la llotja. Quan va marxar, els grisos van començar a carregar contra tothom i a mi em van detenir. A comissaria va venir el meu pare em van fer pagar una multa de 500 pessetes i em van alliberar". Els records de l'Anna i el Martí sí que van vinculats al futbol. Ella no recorda un partit concret, però sí endur-se moltes decepcions quan tenia vint anys i anava al camp amb el seu pare. El Martí és l'únic que té clavada una data en particular. L'eliminació a quarts de final de la Champions de 2017 contra la Juventus. "Veníem de remuntar contra el PSG, tots teníem esperances i ens vam endur una decepció".

Les barreres -econòmiques- del retorn

Cap dels tres socis va anar a Montjuïc, i dissabte hauran de veure el retorn al Camp Nou per televisió. "Vaig sol·licitar el passi amb el meu cosí i no ens ha tocat, hem d'esperar i les entrades són caríssimes, tot i el descompte de soci, el preu és elevadíssim", explica el Martí. És una sensació que comparteix l'Anna Coll. "Si hi anés sola pensaria a comprar-me una entrada, però anant acompanyada i ara que arriba Nadal em sembla molt elevat". El Marcel·lí, indignat amb la gestió de Laporta qualifica els preus de "desorbitats". El veterà abonat també posa els horaris dels partits -sovint a les nou de la nit- com un impediment per anar al camp.

Malgrat no ser presencialment a Montjuïc, els tres socis han viscut amb la mateixa intensitat els dos anys a l'exili. "Han sigut temporades de mirar-ho per televisió. L'afició a casa és la mateixa, sempre ens posem la samarreta del Barça, però l'estadi no t'envolta", explica l'Anna.  Ara, tot i ser per fases, valoren el retorn positivament. "M'hauria agradat tornar amb el camp ja enllestit, però prefereixo tornar amb menys capacitat, és millor que estar a Montjuïc", afirma el Martí. "Els que hi poden anar ho gaudiran, queda molt per acabar i hauríem esperat molt de temps", afegeix l'Anna.

El Barça del futur

Amb el retorn al Camp Nou encarrilat, els tres socis projecten com els agradaria veure el club d'aquí a cinquanta anys. El Marcel·lí espera que hi hagi "menys 'enxufats' a la junta", i el Martí "que mantingui la identitat, els valors i l'essència, i si pot ser, continuï guanyant més títols". L'Anna vol que "es mantinguin les seccions" i "l'equip femení jugui habitualment al Camp Nou". Tots tres s'imaginen el futur a l'estadi i l'Anna en sintetitza l'estima amb una última anècdota. "El meu pare era un home poc expressiu, però un dia que el Barça havia remuntat em va fer pujar al seient i em va dir: En aquests moments el camp és el millor que hi ha".