"El català es troba en una situació d'emergència, però té futur": aquesta és una de les conclusions que extreu Plataforma per la Llengua del seu InformeCAT 2026, que enguany arriba a la seva quinzena edició i que radiografia anualment quin és l'estat de la llengua. El document es compon d'un total de cinquanta dades a partir d'organismes públics, estudis acadèmics o investigació de la mateixa entitat i vol oferir un estat de la situació de la llengua als territoris de parla catalana. Aquest any es constata que, com és habitual, el català presenta problemes estructurals i recula en l'ús social, però també dibuixa un escenari de solucions i oportunitats per mirar de revertir la situació. Hi ha una emergència clara, però hi ha partit per jugar i fer-hi front. A continuació, cinc dades crítiques i cinc d'esperançadores sobre el català.
1. La tendència d'amagar la llengua
Ha estat la principal conclusió de l'InformeCAT2026: un dels factors que fan recular el català és la tendència d'amagar la llengua. Ho exemplifica una dada de la primera onada de l’òmnibus del 2025 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO): la meitat dels catalanoparlants s'adrecen en castellà a les persones que sospiten que són originàries d'un altre país. Si anem al total de ciutadans, només el 19,7%, dos de cada deu, s’hi adrecen en català, mentre que un 71,1% ho fa en castellà i un 8,4% en anglès o un altre idioma. Plataforma per la Llengua considera que aquesta tendència condiciona l'acollida lingüística de la població nouvinguda i dificulta la consolidació del català com a llengua de cohesió social.
2. Ús habitual per sota del 15% al Barcelonès
L'Enquesta d'usos lingüístics (EULP) del 2023 va fer saltar totes les alarmes sobre l'ús social del català i a finals del 2025 es va publicar una segona onada de dades per àmbits territorials. El retrocés generalitzat es confirmava, però el més greu era a tres àmbits de l'àrea metropolitana de Barcelona: al Barcelonès Nord -Badalona, Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià de Besòs- només un 14,3% dels ciutadans parla exclusivament en català de forma habitual, al Baix Llobregat Sud -Castelldefels, Gavà o Viladecans- només ho fa el 12,2% i a l'Hospitalet de Llobregat tan sols un 10,2%. En aquestes tres subdivisions de l'AMB s’ha produït un augment destacat de persones que s’identifiquen amb el català i el castellà alhora. Plataforma per la Llengua assegura que aquest procés de bilingüització és propi de contextos de minorització lingüística i va en detriment del català.
3. Els joves, primer en castellà
Una altra dada que reflecteix el retrocés en l'ús social de la llengua té a veure amb els joves. Els registres de les EULP de l'última dècada mostren com la proporció de població jove que acostuma a començar les converses en català ha patit una davallada important. Els catalans d'entre 15 i 29 anys iniciaven el 55% de les converses en català tant el 2013 com el 2018, però el 2023 la xifra va caure fins el 46%. Una davallada que també ocorre en el col·lectiu d'entre 30 i 44 anys, amb una xifra que ha passat del 48% al 42% en deu anys. Per contra, la proporció de població adulta o gran (45 anys o més) que inicia les seves converses habitualment en català se sosté per sobre del 50%.
4. Mil disposicions del BOE discriminen el català
No és cap secret que hi ha traves administratives constants que no ajuden el català. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica regularment normes que inclouen clàusules referents a la llengua que en molts casos privilegien la castellana i releguen la catalana. Entre 2021 i 2025, el BOE va recollir un miler de disposicions discriminatòries, segons els registres de Plataforma per la Llengua, i ha proliferat un tipus específic de norma discriminatòria lingüísticament: les disposicions que imposen el castellà per accedir a ajudes públiques i premis. Durant el lustre actual, se'n van aprovar 196, el 19,6% del total. Abans d'aquest període, aquesta mena de normes tenia un pes molt inferior: el 2020, només se’n van aprovar 14, el 10,6 % del total. La raó de l’increment des de llavors és l’aprovació el 2021 i el desplegament des de llavors dels fons europeus.
5. Un 700% més de queixes lingüístiques en deu anys
L'emergència lingüística que viu el català ha fet disparar les queixes per discriminació lingüística. Així ho constata el Govern, amb rècord de denúncies durant el 2025. I també Plataforma per la Llengua, que explica que, en una dècada, s'han disparat en un 766% les queixes tramitades: si el 2014 l’entitat va atendre'n 335, el 2024 la xifra va escalar fins a les 2.902. Cal dir que l'augment de queixes, tal com comparteixen el mateix govern i l'entitat lingüística, no està lligat necessàriament a un empitjorament de la situació de la llengua, sinó que també hi pot tenir un pes l’increment de la consciència lingüística de la població i un coneixement més estès dels canals que posen a disposició tant l'administració pública -que recentment ha creat l'Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics- com Plataforma per la Llengua.
6. El català, mecanisme d'ascensor social
També hi ha dades que reforcen el català. Una enquesta de GESOP realitzada el juliol de 2025 a encàrrec de Plataforma per la Llengua apuntava que el 88,7% dels catalans creien que el català és un mecanisme d'ascensor social. Era una sensació compartida entre els catalanoparlants i els castellanoparlants: els primers ho feien en el 94,2 % dels casos i els segons en el 83,8 %. Fins i tot els simpatitzants de Vox i el PP, menys sensibles amb la llengua, ho afirmaven en un percentatge per sobre del 65%. Una segona dada confirma que l'aprenentatge del català té efectes positius en l'ascensor social: a Catalunya, els immigrants que saben parlar i escriure en català cobren de mitjana un 18 % més. Per aconseguir-ho, el 87,5 % dels catalans demana que estigui garantit l'accés a l'aprenentatge del català per als nouvinguts.
7. Llei d’atenció al client: deures lingüístics per a les empreses
Malgrat les traves administratives, a nivell legislatiu hi ha hagut un pas important per al català: la nova llei d'atenció al client. El desembre passat, el Congrés va aprovar la primera norma estatal que estableix obligacions a favor del català a les empreses -de mínim 250 treballadors o facturació de 50 milions d'euros- en la relació amb els clients. Quan aquestes empreses prestin serveis en territoris on el català és oficial, han de respondre en català si és l'idioma que utilitza el client tant per canals escrits com orals. També cal que garanteixin la capacitació i la formació dels treballadors que hagin d’atendre el públic en català. La norma és especialment significativa al País Valencià i a les Illes Balears, on històricament els consumidors catalanoparlants han tingut poques proteccions lingüístiques.
8. Un ecosistema digital en català
Bones notícies també en l'àmbit digital. Dades de l'entitat Accent Obert -abans Fundació puntCAT- demostren que les visualitzacions de continguts en català han augmentat un 71,7% el 2025 respecte al 2024. També van créixer les publicacions en català dels creadors en contingut un 31,3 %, i van passar de 122.000 el 2024 a 160.000 el 2025. Aquestes dades, a ulls de Plataforma per la Llengua, evidencien la "consolidació progressiva" d'un ecosistema digital en llengua catalana. Dues altres dades positives en el món digital és que la plataforma 3Cat és la tercera més escollida a Catalunya -per sobre de Netflix i Prime Video que, juntament amb altres plataformes, sumen un 10 % de continguts amb àudio o subtítols en català-, i que el 74% dels videojocs desenvolupats al país es poden jugar en català.
9. El català resisteix a la cultura
El món cultural també intenta resistir a l'emergència lingüística. A la temporada 2024-2025, els teatres de Barcelona van mantenir una relativa paritat entre les produccions en català (39%) i en castellà (34%), però el públic es va decantar pel català en un 49% dels casos enfront del 29% que va triar el castellà. A diferència d’anys anteriors, en què les obres en castellà dominaven entre les més vistes, alguns dels espectacles de gran format més vistos van ser en català, amb Mar i cel al capdavant. En un altre escenari, les biblioteques, destaca que el 2023 es van prestar un 52% de llibres en català tot i que, irònicament, l'oferta era majoritàriament en castellà. Pel que fa a la ràdio, un 69,6% dels ciutadans diu que el català és la llengua en què han escoltat la ràdio durant el dia anterior.
10. El bàsquet es juga en català
Si bé l'esport és un àmbit complicat pel que fa a la presència de la llengua, un estudi de Plataforma per la Llengua a encàrrec de la Federació Catalana de Bàsquet apuntava que el català és la llengua majoritària als entrenaments. En concret, un 75,1% de les converses es produeixen en català mentre que un 23,9% són en castellà. La presència elevada del català es troba molt vinculada a l'ús que en fan els entrenadors, que exerceixen de referents lingüístics fins al punt que en les converses en les quals es troben presents els entrenadors, la presència de català sempre augmenta considerablement. També hi ha diferències de fins a trenta punts percentuals entre l'ús del català a l'àmbit metropolità -a la part baixa- i a les Terres de l’Ebre o a les comarques gironines -a la part alta-.
