Toc d'atenció de Plataforma per la Llengua als catalanoparlants. L'InformeCAT 2026 presentat aquest dijous -i que l'entitat elabora de manera anual, arribant aquest any a la 15a edició- adverteix que la "tendència a amagar la llengua" és un dels principals factors que contribueixen al retrocés del català. El document, que ofereix cinquanta dades sobre l'estat del català, ho exemplifica amb una xifra molt clara: la meitat dels catalanoparlants s'adrecen en castellà a les persones que sospiten que són originàries d'un altre país. Plataforma per la Llengua considera que aquesta tendència condiciona l'acollida lingüística de la població nouvinguda i dificulta la consolidació del català com a llengua de cohesió social. Encara molt més quan el 84% dels castellanoparlants es dirigeix a les persones migrants en castellà.
L'entitat ha analitzat dades de la primera onada de l’òmnibus del 2025 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat. L'estudi determina que, quan els residents a Catalunya "s’adrecen a una persona que no coneixen i que creuen que és originària d’un altre país”, acostumen a prescindir de l’ús del català. Només el 19,7 %, dos de cada deu ciutadans, s’hi adrecen en català, mentre que un 71,1 % ho fa en castellà i un 8,4 % en anglès o un altre idioma. Per a Plataforma per la Llengua es tracta d’un "fenomen preocupant" perquè les dades confirmen la tendència dels catalanoparlants a “amagar” la seva pròpia llengua, una tendència que es troba prou més estesa entre la gent jove. Els joves, de fet, incorporen també l’anglès com a llengua de salutació a aquestes persones (ho fa el 7,1 %), un comportament lingüístic anecdòtic en altres franges d’edat.
La mateixa enquesta també revela que només el 22,2 % dels residents a Catalunya afirmen que inicien sempre les converses en català, mentre que un 20,7% asseguren que no ho fan mai. Plataforma per la Llengua explica que les dades confirmen que una part important dels catalanoparlants continua abandonant la llengua en les interaccions quotidianes, sobretot amb les persones que identifiquen com a no catalanoparlants. "Aquest comportament continua sent un dels principals obstacles per a l'expansió del català", apunten des de l'entitat. L'informe també constata que el català continua en situació d'emergència lingüística per la combinació de factors jurídics, demogràfics i d'actituds individuals.
Altres elements que expliquen el retrocés del català
Més enllà del factor d'"amagar la llengua", Plataforma per la Llengua també carrega contra el marc jurídic que continua situant el català "en una posició de desigualtat" respecte del castellà. En aquest sentit, l'informe recull que entre el 2021 i el 2025 el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar més d'un miler de disposicions normatives que privilegiaven el castellà i discriminaven el català. En segon lloc, les transformacions demogràfiques de les darreres dècades han incrementat el pes de la població que no coneix la llengua. A Catalunya, dades de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població recollides a l'InformeCAT de 2025 mostren que només el 8,6% de les persones nascudes a l'estranger fan servir habitualment el català.
En tercer lloc, molts catalanoparlants continuen renunciant a la llengua amb interlocutors que perceben com a no catalanoparlants. A més de la dada principal d'enguany, l'informe mostra que només el 17,4% de les persones que inicien una conversa en català mantenen la llengua quan reben una resposta en castellà. Finalment, la predominança de continguts audiovisuals en altres llengües també condiciona els hàbits lingüístics, especialment entre els més joves. L'informe recull que només el 15,9% dels joves d'entre 15 i 29 anys inicien sempre les converses en català, una xifra que, segons Plataforma per la Llengua, evidencia la "fragilitat dels usos lingüístics" entre les noves generacions.
La contradicció que veu Plataforma per la Llengua
L'entitat lingüística també lamenta una "contradicció significativa". Mentre una part important de la població tendeix a abandonar el català quan interactua amb persones que percep com a no catalanoparlants, la gran majoria dels catalans reconeixen el "valor social, cultural i econòmic de la llengua". Una enquesta elaborada pel gabinet estadístic GESOP el juliol de 2025 per encàrrec de Plataforma per la Llengua indica que el 88,7% dels residents a Catalunya consideren que aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d'origen immigrant.
En altres paraules, nou de cada deu persones perceben el català com una eina d'ascensor social. La percepció és àmpliament compartida entre grups socials i lingüístics diferents. Ho creuen el 94,2% dels catalanoparlants habituals i el 83,8% dels castellanoparlants habituals. L'informe recull igualment que el 73,8% de la població està d'acord que cal reforçar l'ensenyament del català a les persones immigrades. Les dades dibuixen així un escenari en què el català continua sent percebut majoritàriament com una llengua útil i generadora d'oportunitats, malgrat les dificultats que afronta en els usos socials quotidians.
L'emergència del català al Barcelonès
L'InformeCAT conclou que el català continua en una situació d'emergència lingüística. L'anàlisi territorial de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya de 2023 mostra que menys del 15% dels residents al Barcelonès Nord, al Baix Llobregat Sud i a l'Hospitalet de Llobregat fan servir habitualment el català. També hi ha retrocessos significatius en territoris tradicionalment més catalanoparlants: entre el 2018 i el 2023, el percentatge de parlants habituals exclusius va passar del 72,2% al 66,8% a les Terres de l'Ebre, del 54,1% al 45,1% a les comarques gironines i del 65,7% al 56,4% a l'Alt Pirineu. La situació fora de Catalunya tampoc no millora. A les Illes Balears només el 59,5% de la població afirma que sap parlar bé català, mentre que a la Catalunya del Nord menys d'un terç dels habitants asseguren que comprenen bé o força bé la llengua.
Malgrat el retrocés que es detecta en diversos àmbits, el document de Plataforma per la Llengua també recull indicadors que mostren que el català manté espais de fortalesa i que continua guanyant terreny en alguns sectors. Així, les visualitzacions de continguts en català a les xarxes socials van augmentar un 71,7% entre el 2024 i el 2025, fet que per l'entitat evidencia la consolidació d'un ecosistema digital en llengua catalana. L'informe també mostra que hi ha àmbits socials en què el català conserva una presència majoritària. És el cas dels entrenaments de bàsquet a Catalunya, on el 75,1% de les converses es fan en català, o del teatre a Barcelona, on durant la temporada 2024-2025 gairebé la meitat dels espectadors van triar obres en català, davant del 29% que van optar per espectacles en castellà.
Aquesta motius per l'esperança porten l'entitat a concloure que, malgrat la situació d'emergència lingüística, el català continua disposant d'espais de creixement que poden contribuir a revertir la tendència actual. En aquest sentit, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha recordat que en els darrers anys "la societat ha pres consciència de la situació d'emergència en què es troba la nostra llengua i l'interès mediàtic sobre la qüestió ha augmentat notablement". L'InformeCAT és el recull anual de dades sobre la llengua catalana que elabora Plataforma per la Llengua. Enguany arriba a la quinzena edició i presenta cinquanta indicadors sobre l'estat del català en diferents àmbits. El document s'ha elaborat a partir de dades d'organismes públics, estudis acadèmics i investigacions pròpies de l'entitat.
