El català és un mecanisme d'ascensor social. Això és el que consideren nou de cada deu persones que han respost una enquesta del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) encarregada per Plataforma per la Llengua. L'estudi, fet el passat mes de juliol, assegura que el 88,7% dels residents a Catalunya opinen que "aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d'origen estranger".

L'enquesta també indica que una majoria àmplia considera que la reducció de l'ús social del català té a veure amb l'augment de persones que no el dominen i, en grau més baix, amb els atacs polítics a la llengua i l'augment de productes audiovisuals en altres llengües. En canvi, només una minoria creu que la reducció sigui conseqüència de la percepció que el català s'imposa, una tesi que difon l'espanyolisme, especialment quan hi ha denúncies públiques per vulneració de drets lingüístics o casos de catalanofòbia.

El català i l'ascensor social: diferències entre partits

Si bé el vincle entre català i ascensor social genera un consens ampli, hi ha diferència segons els partits. Més de nou de cada deu simpatitzants del PSC, Junts, ERC, els Comuns, la CUP, Aliança Catalana i Podem creuen que el català fa de mecanisme per a l'ascensor social. A l'altra banda, els votants del PP (68,7%) i Vox (66,5%) presenten un percentatge més baix, tot i que també reconeixen la relació entre els dos elements.

Per parlants, també hi ha petites diferències. El 94,2% dels catalanoparlants consideren que el català sí que és important en l'ascensor social, mentre que el 83,8% dels castellanoparlants pensen el mateix. És també destacable que en el grup de castellanoparlants, els joves de 16 a 29 anys són els que més creuen en la utilitat del català, amb un percentatge del 88,4%.

Per què l'ús del català va a la baixa?

L'enquesta d'usos lingüístics del 2023, presentada fa uns mesos, posava en evidència la situació d'emergència lingüística. Un 32,6% dels enquestats assegurava fer servir la llengua del país de manera habitual, una xifra que suposa un retrocés respecte del 36,1% que retratava l'últim estudi. Dit d'altra manera, el català només és la llengua habitual d'un terç de la ciutadania.

Els atacs a la llengua des dels tribunals espanyols han fet mal, però les dades de l'enquesta compartida per Plataforma per la Llengua no ho situen com el principal motiu de la davallada del català. L'informe apunta que el 70,1% dels enquestats creu que el principal problema és l'augment de persones que no entenen o dominen la llengua, mentre que el 63,4% parla de l'augment de productes audiovisuals en castellà i anglès.

Els atacs polítics contra el català es queden en el 58,4% i només un 43,4% parlen d'una suposada imposició del català que l'hagi debilitat, tot i que no es pregunta si creuen que la percepció és real. Per partits, és evident quina diferència hi ha: un 71,4% dels simpatitzants del PP i un 55,9% dels de Vox creuen que el català s'imposa. També ho pensen la meitat dels simpatitzants dels Comuns, un 46,1% dels de Podem i un 39,9% dels del PSC.