El català a la Franja es juga el futur a TikTok i Instagram

Un estudi de la Universitat de Lleida alerta que les xarxes socials acceleren el pas al castellà entre els adolescents i vol aportar eines per reforçar l’ús del català

Publicat el 04 de setembre de 2025 a les 14:58
Actualitzat el 04 de setembre de 2025 a les 14:59

La Universitat de Lleida ha posat el focus en un escenari tan decisiu com fràgil: l’ús del català entre els joves de la Franja de Ponent. Malgrat ser la llengua tradicional del territori, la parla pròpia es veu cada vegada més arraconada en favor del castellà, i ara un equip de recerca vol analitzar quin paper hi juguen les xarxes socials en aquest desplaçament.

El projecte, liderat pel professor Fernando Senar del departament de Psicologia, Sociologia i Treball Social de la UdL, parteix d’una hipòtesi clara: Instagram, TikTok i altres plataformes s’han convertit en espais de socialització on predomina el castellà i, per tant, podrien estar accelerant el canvi lingüístic fins i tot en àmbits informals, on abans el català dominava sense discussió.

L’estudi, finançat amb una ajuda de 5.000 euros dels ajuts Creu Casas Sicart 2025 de la Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Muntaner, vol actualitzar la radiografia sociolingüística de la Franja i oferir dades que ajudin a impulsar polítiques culturals i educatives capaces de revertir la tendència. Segons Senar, el repte és majúscul: “la continuïtat del català depèn en gran mesura del que passi amb les noves generacions”.

Entre els objectius hi ha el d’oferir als centres educatius recursos pedagògics que reforcin la llengua i que posin en valor les particularitats dialectals del territori. Alhora, es vol treballar per revertir la percepció que el català és una llengua només d’ús domèstic o secundari.

A més d’aquest projecte, tres investigacions més de la UdL han rebut finançament en la mateixa convocatòria: un estudi sobre els valors educatius dels projectes musicals comunitaris amb col·lectius en risc d’exclusió (Lana Kovacevic Kuc), la recollida i cartografia de la toponímia de Tolba (Carlos Rizos), i el disseny d’un dispositiu sanitari innovador per protegir catèters venosos i reduir residus (Glòria Tort Nasarre).