Ramon Bacardit persegueix des del 2023 l'objectiu de ser alcalde de Manresa. A les últimes eleccions es va quedar a prop de Marc Aloy, alcalde de la ciutat, que el va superar per menys de mil vots i un regidor. La sacsejada a la ciutat per la mort de Carles Vilajosana ha impactat amb força en el debat municipal, i l'ha portat a tornar a topar amb Aloy per la gestió social i securitària de la crisi. En aquesta entrevista amb Nació, Bacardit reclama "acabar amb l'espiral de pobresa" que detecta a la capital del Bages, i defensa que la ciutat ja no té la capacitat d'acollir més gent que tingui necessitats assistencials. També destaca que pactarà "amb qui faci falta" per revertir la situació de Manresa. 

Com està la ciutat després de la mort de Carles Vilajosana?
La ciutadania està molt enfadada. S'ha passat d'un estat d'abatiment, de veure com la ciutat va baixant en tots els àmbits i com es va degradant, a l'emprenyada per aquest assassinat. No és fàcil. Directament o indirectament, tothom es coneix. En un altre context, aquests fets no haurien agafat la volada que han agafat. 

L'increment d'incidents greus d'aquest tipus es nota arreu del país, com ara els tirotejos a Barcelona o bé una mort per apunyalament a Balaguer. Per què a Manresa és diferent?
Aquest és un dels arguments de l'alcalde Marc Aloy, amb la seva actitud victimista: "Això passa a tot arreu". No es pot dir que és inevitable: s'ha d'agafar el toro per les banyes. L'alcalde ha de donar respostes i no preguntes. Hi ha hagut molta mala fe. No pot sortir una consellera i un alcalde a parlar de l'origen dels cognoms [dels presumptes homicides]. Això el que fa és que alguna gent digui que són d'origen estranger, i aquí es crea una polèmica sobre racistes contra no sé què. Nosaltres diem que és un fet gravíssim, inevitable, però que les decisions que han pres les administracions s'han de revisar per veure què no s'ha fet bé. Si surts al carrer, la gent demana assumpció de responsabilitats. 

Qui ha fallat, en aquest cas? Han plantejat incrementar la seguretat a la ciutat. 
Són deu propostes que només depenen de la voluntat política de l'Ajuntament, com ara augmentar els cossos de la guàrdia urbana, més llum als carrers, acabar amb les ocupacions i acabar amb el tràfic de drogues. Tot això ens ho han anat tombant. Si l'alcalde ens hagués escoltat, l'assassinat en si no sé si hauria pogut ser evitat, però sí que l'alcalde podria dir que ha fet tot el que estava a les seves mans. 

Com es passa de la degradació de la ciutat a un crim com aquest?
És la lògica d'una societat que comença una dinàmica de degradació: és com quan baixes la rampa dels salts d'esquí. Quan tens una ciutat econòmicament més pobra que la mitjana del país, quan els seus ciutadans no se senten segurs... Ara l'alcalde ja coincideix amb nosaltres a l'hora de dir que dades i percepcions són les dues cares d'una mateixa realitat. 

Ell sosté que les dades són millors que en els últims anys, en matèria de seguretat. 
Però ja comença a dir que la percepció és part de la realitat, és un petit viratge. És tard per fer-lo. Ara bé, quan una societat està degradada, quan està fragmentada, quan no hi ha consciència de comunitat cívica, passa que hi ha nanos menors que durant mesos delinqueixen a la ciutat i viuen en condicions infrahumanes. Hi havia cinc llums enceses: quatre conselleries i un ajuntament que tenia desenes de denúncies sobre la situació. Hem demanat la creació d'una comissió informativa per veure què ha fallat en el sistema. 

Com pot ser que una sèrie de menors no vagin a l'escola sense que algú intervingui? De qui és responsabilitat?
Hi ha un problema de país. El Govern de la Generalitat i l'Ajuntament, en lloc de renyar els ciutadans i d'encendre la flama de la divisió social, ho haurien de respondre. La meva teoria és la degradació de la ciutat i del país. L'infrafinançament passa factura, i la mala gestió de la immigració de Pedro Sánchez arriba a les nostres ciutats en forma d'episodis desgraciats. Si no tenim recursos, el president Illa hauria d'estar abanderant una lluita contra el govern espanyol per tenir recursos. 

Els detinguts eren catalans. Què té a veure això amb la gestió de la immigració?
Hem absorbit dos milions de persones de creixement de població, vinguin d'on vinguin: Barajas, El Prat, irregularment o de naixement. Els serveis estan saturats, com la sanitat o l'educació. 

Vostè va publicar un vídeo en el qual deia que, si els fets eren causats per menors migrants en situació irregular, se'ls havia d'expulsar. Va resultar que eren catalans. Què en pensa?
Hi ha una falsedat construïda de manera malintencionada per part de l'alcalde, que va donar explicacions tard. Hi va haver 36 hores en què els ciutadans no tenien l'alcalde al davant. El vídeo deia que sabíem que hi havia dos detinguts de nacionalitat espanyola, però sabíem que se n'estaven buscant més. No sabíem si les persones eren d'un lloc o un altre. A nosaltres ens és igual d'on vinguin, si han nascut aquí o allà, però demanem que se'ls apliquin les penes màximes. Si no són de nacionalitat espanyola, presó i extradició. Això és el que vam dir.  

Quan s'aborden problemes de seguretat, hi ha dues maneres de parlar-ne: una que té a veure amb l'ordre, i una altra més social. Es pot fer tot alhora?
S'ha de fer tot alhora. L'ordre, la mà dura i la seguretat no són propietat de cap ideologia política. Les esquerres europees serioses, que no són les que tenim aquí, abanderen l'ordre, la mà dura i la seguretat. Si no preserves això, no pots tenir un estat del benestar amb garanties. Estem en un moment de deixadesa, i toquen actuacions immediates. A nivell social, s'ha de fer a mig i llarg termini. Si ara estem en una situació límit, hem de fer actuacions immediates. 

S'ha trigat massa, per part de Junts, a parlar d'ordre, seguretat i immigració?
Junts té sis  anys de vida, està madurant a marxes forçades, i se li pot retreure poc. Tenim molt poca responsabilitat. El discurs sobre ordre i seguretat és el que estan fent tots els alcaldes de Junts, no és oportunisme. El nostre programa del 2023 ja en parlava.

Se'ls acusa d'haver virat el discurs per la irrupció d'Aliança. 
Qui diu això fa oportunisme polític. Que parli amb els alcaldes de Junts i mirin qui lidera la lluita contra el frau, qui abandera la seguretat. Que em diguin quants alcaldes d'Aliança o d'ERC ho estan fent? Mirem els fets: Calella, Premià, Vic, Figueres. 

Li fa por que qui capitalitzi el crim de Manresa sigui Aliança?
Em fa por que qui està governant no estigui llegint el partit tal com és. L'alcalde fa una lectura que no és la que hi ha a la ciutat. La gent diu prou, i que calen responsabilitats. I els governants de Manresa opten pel victimisme, per renyar i per desviar l'atenció. La situació només es revertirà amb grans consensos. El govern municipal està bunqueritzat, i la gent està molt enfadada. Són universos paral·lels. 

Aquest marc també alimenta l'extrema dreta?
Els extrems troben forats en els buits que deixa la centralitat. L'extrema dreta violenta, que a Manresa hi és, ha trobat el forat que se li ha deixat per part de l'Ajuntament de la ciutat. Quan es parla de la cultura de la pau, és tota: que la festa major alternativa sigui un festival d'odi contra veïns i ideologies, subvencionada pel consistori i es veu amb un somriure a la boca, no és cultura de la pau. Quan els moviments d'esquerra i ultraesquerra ens destrossen el local i hem de posar denúncies per amenaces, això no és cultura de la pau. Al costat d'això hi ha la connivència de l'alcalde i d'ERC.

Tampoc és cultura de la pau els ciutadans d'extrema dreta que transformen el malestar i la ràbia en un atac contra l'origen de persones que viuen a Manresa. Al centre hi ha d'haver l'ordre, el civisme, el respecte a la legalitat. No ens mouran. Parlarem d'immigració des del sentit comú i l'ordre. Quan es defugen els debats, els ocupen els extrems. 

Manresa pot guanyar població en els propers anys sense millorar els serveis públics? 
No podem continuar acollint gent. Manresa no pot rebre més pes demogràfic d'un perfil que necessita assistència social. Estem per sota de tots els índexs del país. Som la ciutat de més de 20.000 habitants amb més renda garantida per ciutadania. És obvi que no podem assumir un creixement poblacional que requereixi més serveis socials. 

Com es pot frenar la degradació de la qual vostè parla?
Hem de frenar l'espiral de pobresa en què estem. Si la ciutadania se sent segura on viu, hi haurà apostes de vida i de ciutadania a la ciutat. Hem de generar confiança en inversions a tots nivells, i en la rehabilitació urbana. Si a Manresa no hi ha garanties jurídiques per qui vol muntar un negoci a la ciutat, no ens en sortirem. I hem de construir una comunitat cívica. L'alcalde sempre diu que tenim 114 nacionalitats, i jo li dic que no és bo ni dolent, només una descripció. 114 nacionalitats, si aconseguim que sigui una comunitat cívica, és una part positiva. Tal com ho tenim ara, són 114 comunitats que van a la seva. 

S'ha desequilibrat el discurs entre drets i deures?
Sens dubte. L'ordre són drets i deures. Hem de posar ordre amb les ajudes i subvencions que es donen a les persones. A Vic, per exemple, els ajuts als menjadors escolars prioritzen ara les famílies que treballen. 

Pot garantir que no pactarà amb Aliança Catalana per arribar a l'alcaldia?
Nosaltres pactarem amb qui faci falta per revertir la dinàmica de degradació de la ciutat. Els murs de contenció són un invent de determinats partits per aïllar-nos del mapa polític. Al Bages, el mur de contenció més bèstia és contra Junts: allà on poden, PSC i ERC pacten. Això tornarà a passar el 2027. L'element d'Aliança és com el d'Impulsem el 2027: permet la fragmentació de vot del canvi. Aliança, per Manresa, és un element que permetrà una majoria alternativa que faci Aloy alcalde. Aliança no serà en cap govern municipal, i a la ciutat serà de suma zero. 

Però els preocupa?
L'única opció de canvi som nosaltres.