La CUP-Fem Manresa demana més responsabilitat al govern municipal arran de la polèmica de l'últim ple, en què es va aprovar una modificació de crèdit per a una subvenció nominativa a la Fundació Sallar, vinculada a la Fundació Resilis, investigada pel cas de la DGAIA. Tot i que el govern ha confirmat que la subvenció no s'atorgarà, la formació creu que el simple fet d'haver-ne aprovat el crèdit ja és preocupant. També reclama informació sobre els mecanismes interns per conèixer les empreses que reben recursos municipals.
Una subvenció aprovada i després descartada
"El govern no pot generar més dubtes sobre si està fent un ús adequat dels diners públics", afirma rotundament la CUP-Fem Manresa. La polèmica va sorgir després de l'últim ple municipal, en què es va aprovar la modificació de crèdit per atorgar la subvenció a la Fundació Sallar.
Segons ha confirmat el govern municipal, la subvenció finalment no s'atorgarà. Això no tranquil·litza el grup l'oposició, que veu igualment preocupant que s'arribés a aprovar la modificació. "Si les informacions sobre els vincles de la fundació no haguessin sortit a la llum, la subvenció s'hagués acabat atorgant", adverteix. I afegeix que, "fins i tot havent-la cancel·lat, ja s'ha alimentat la idea que el consistori no controla bé a qui entrega els recursos".
Per la candidatura, això és "especialment perillós en un moment d'antipolítica creixent".
Més mecanismes de control
La CUP-Fem Manresa exigeix més responsabilitat al govern i ha reclamat informació sobre quins són els mecanismes interns de l'Ajuntament per conèixer les empreses que reben recursos municipals. Planteja que cal anar més enllà dels existents: "clarament no n'hi ha hagut prou".
Els casos Nóos i FCC
L'oposició remarca que el problema va més enllà dels fets de l'últim ple. "Ara, la polèmica ha estat per una subvenció, però el juny ja vam denunciar la col·laboració de l'Ajuntament amb l'empresa d'Iñaki Urdangarin", recorda la formació, que recorda que va ser condemnat pels delictes de malversació, prevaricació, frau, delictes fiscals i tràfic d'influències pel cas Nóos. "El que ens vam trobar va ser la regidoria d'Esports del PSC traient-ne pit", afegeix.
La CUP-Fem Manresa planteja que la transferència de recursos públics a empreses amb un historial tacat també s'estén als contractes de serveis municipals. Posa com a exemple el de la recollida de residus: "No podem oblidar que el 2022, amb els vots a favor del govern d'ERC i Junts, es va tornar a atorgar el contracte de recollida de residus a Fomento de Construcciones y Contratas".
Segons recorda la formació, el 2019 FCC, després de ser investigada per suborns i blanqueig de capitals a Panamà, va pactar amb la fiscalia pagar una multa d'uns 20 milions de dòlars per evitar una condemna. L'empresa també ha estat multada per la CNMC amb 40,4 milions d'euros per formar part d'un càrtel amb altres grans constructores per alterar els concursos públics d'infraestructures, i condemnada per incompliments de contractes i vulneracions de drets laborals.
Per això, la CUP-Fem Manresa considera que "no pot ser que, a l'hora d'atorgar contractes dels nostres serveis públics, l'únic que importi sigui qui ofereix sobre el paper l'oferta econòmica més avantatjosa".
Presumpció d'innocència i reinserció
L'oposició remarca que el govern municipal i les administracions públiques no es poden escudar en la presumpció d'innocència i el dret a la reinserció per no actuar diferent. "Aquests drets, que cal respectar, no poden ser una excusa per no avançar cap a unes institucions que siguin més curoses a l'hora de destinar recursos públics a empreses privades", conclou.
