Un segle d'història cap per avall: el Traspunt revoluciona «Els Pastorets de Cardona»

Cultura i Mitjans

El grup trasllada la representació a l'Auditori Valentí Fuster amb una posada en escena trencadora i aposta pel dinamisme i l'humor per modernitzar la tradició sense perdre'n l'essència

Publicat el 22 de novembre de 2026 a les 06:00

Hi ha tradicions que, per sobreviure al pas implacable del temps, necessiten una sacsejada; un pols valent que espolsi la naftalina sense esborrar-ne l'ànima. Això és exactament el que el grup de teatre El Traspunt s'ha proposat fer aquest Nadal amb Els Pastorets de Cardona. Representats de forma ininterrompuda des de l'hivern de l'any 1900 sota l'ombra imponent del castell, aquesta obra centenària s'enfronta a la temporada 2026 amb la renovació més ambiciosa, profunda i agosarada dels darrers anys. L'artífex d'aquesta metamorfosi és el director Jesús Ratera, que ha pres el timó amb una missió clara: modernitzar la representació, atraure el públic jove i dotar la funció d'un ritme trepidant, tot mantenint el respecte reverencial pel text clàssic i la innegociable música en directe de la Banda de Música de Cardona.

"L'objectiu és fer un espectacle més àgil, més divertit i més participatiu, que enganxi el públic jove i ofereixi més protagonisme a tothom qui hi participa. La tradició no es toca, però sí que canviem la manera d'explicar-la", adverteix Ratera. I és que revolucionar allò que és sagrat en l'imaginari d'un poble no és tasca fàcil, però El Traspunt ha decidit que la millor manera d'honorar el passat és garantir-li un futur brillant.

El pes de la història: de l'oblit de la guerra a la memòria d'un poble

Per entendre la magnitud d'aquesta renovació, cal fer un viatge enrere. Els Pastorets de Cardona són una autèntica raresa dins de l'univers teatral nadalenc català. Els seus orígens es remunten a principis del segle XX, quan dos capellans de la vila van fer una adaptació lliure d'una versió en castellà escrita per Antoni Molins i Gelada. D'aquesta llavor primigènia en neixen els grans protagonistes còmics que encara avui fan esclatar a riure la platea: en Borrego, l'incombustible alcalde del poblat d'Ader, i en Bato, el seu fidel i peculiar secretari.

Però si Els Pastorets de Cardona han arribat vius al 2026, és gràcies a la memòria prodigiosa i la tossuderia d'un home. L'any 1944, en plena grisor de la postguerra i després que l'arxiu i els fons del teatre Els Catòlics fossin cruelment saquejats durant la Guerra Civil, mossèn Josep Domeque va assumir la titànica tasca de recompondre el guió pràcticament de memòria. En el seu afany reconstructor, va teixir un trencaclosques literari fascinant, barrejant els passatges propis que recordava amb versos immortals de clàssics de la dramatúrgia catalana com Ramon Pàmies i Serafí Pitarra. Així es va forjar l'argument polièdric que avui coneixem: el feixuc viatge del poble d'Ader cap a Betlem per empadronar-se, els paranys de Satanàs i Llucifer, l'espasa protectora dels arcàngels Sant Miquel i Sant Gabriel, i trames tan entranyables com la innocència del petit Rabadà, la saviesa del vell Soff, o l'amor idíl·lic entre el Samuel i la Sara.

La filosofia de Gaudint els Miserables: l'esperit del cor coral

Com s'agafa aquest llegat històric i se li dona la volta com a un mitjó? Jesús Ratera ha trobat la resposta en el seu propi passat recent. El director ha bastit un ampli equip de direcció per inocular als Pastorets la mateixa filosofia de treball i concepció escènica que va fer brillar Gaudint els Miserables. Aquella producció, que fa un parell d'anys va recollir un èxit abassegador de crítica i públic voltant pels escenaris de Cardona, Solsona, Calaf i Manresa, es basava en un concepte clar: l'espectacle com a organisme viu, on la força recau en el col·lectiu i no només en les individualitats.

Aquesta visió, ara traslladada al fred de Betlem, aposta per un ritme vibrant i una implicació orgànica on cada intèrpret, per petit que sigui el seu paper, resulta fonamental per sostenir la tensió narrativa a l'escenari. S'ha redistribuït el text entre un nombre molt superior de personatges per donar veu a més actors i actrius de la pedrera local. Figures com Llucifer, Gabriel, la Rebeca, el Tobies o el temible eixam de fúries assoleixen enguany nous matisos i un protagonisme renovat, fent que la companyia respiri i es mogui a l'uníson.

  • «Els Pastorets de Cardona» celebren 126 anys d'història ininterrompuda

Un canvi d'escala: el salt a l'Auditori Valentí Fuster

Tota gran revolució estètica demana un espai que la pugui acollir. Una de les decisions més transcendents d'aquesta nova etapa és l'abandonament -tal com ja s'havia experimentat breument en l'etapa prèvia a la pandèmia- de l'històric i recollit teatre Els Catòlics. Aquest Nadal, l'èxode cap a Betlem es consumarà sobre les fustes de l'Auditori Valentí Fuster.

Aquest trasllat no és un simple canvi d'adreça, sinó una necessitat artística ineludible. L'auditori, amb el seu ampli escenari, permetrà desplegar amb tota la seva esplendor una escenografia que trenca literalment els motlles. La disposició horitzontal tradicional, on els pastors gairebé feien cua per parlar, queda definitivament desterrada. El nou disseny escènic incorpora rampes escarpades, plataformes a diferents nivells d'alçada i estructures de roques il·luminades. Aquest trencament del pla ofereix a la direcció la possibilitat de crear composicions pictòriques, batalles celestials i moviments de masses d'un alt impacte visual que fins ara eren absolutament impossibles de coreografiar. A més, el recinte amplia notablement l'aforament fins a gairebé 400 butaques, donant resposta a la històrica llista d'espera per aconseguir entrades i oferint una experiència molt més còmoda, envoltant i accessible per als espectadors.

Condensar el temps, multiplicar l'humor i desfermar l'infern

Però de res serveix un embolcall sumptuós si el relat s'encalla. Conscients de la voracitat del públic contemporani, l'equip directiu ha dut a terme un treball de cirurgia literària. S'han seleccionat i retallat amb cura certs passatges excessivament discursius per reduir la durada de la representació (que ara se situarà en unes àgils dues hores i mitja), potenciant l'acció i els moments clau del relat evangèlic.

Enmig d'aquesta voràgine narrativa, l'humor s'erigeix com el gran pilar que sosté la complicitat amb la platea. Les escenes de comèdia costumista d'en Bato i en Borrego han estat reforçades, i els tradicionals cuplets satírics recuperen la seva funció mordaç d'antany. És el moment en què els pastors trenquen la quarta paret, repassen sense embuts l'actualitat social i política local, i involucren directament el públic en la sàtira, fent que la rialla ressoni per tot l'Auditori.

I si el cel i la terra tenen novetats, l'inframon no es podia quedar enrere. El quadre de l'Infern es transforma enguany en una experiència gairebé sensorial. El domini de Satanàs es converteix en un malson visual i coreogràfic gràcies a la presència de dos grups compactes de fúries que executen moviments inèdits, envoltats d'efectes especials i acompanyats d'una sorprenent banda sonora de caràcter militar que accentua el to bèl·lic i opressiu de les forces del mal.

  • «Els Pastorets de Cardona» segueixen una tradició particular de l'obra original

"Renovar els Pastorets no vol dir canviar-los: vol dir fer que tornin a sorprendre, que la gent jove s'hi vulgui implicar i que cada persona que puja a l'escenari hi trobi el seu moment", remarca, orgullós, Ratera. La música vocal en viu, l'escalf dels instruments de vent de la Banda i la il·lusió compartida per desenes de famílies cardonines continuaran sent la columna vertebral de l'obra. El repte de conjugar ahir i demà està servit, perquè, com conclou el seu director amb una mirada d'admiració cap als seus actors, "els Pastorets són patrimoni de Cardona i els volem cuidar com es mereixen". I quin millor acte d'amor hi pot haver cap al patrimoni que donar-li les ales necessàries per tornar a volar.

Guia de l'espectacle

Les representacions d'aquesta nova etapa d'Els Pastorets de Cardona, a càrrec del grup de teatre El Traspunt i sota la direcció de Jesús Ratera, tindran lloc a l'Auditori Valentí Fuster. Es faran tres úniques funcions: el 26 de desembre de 2026, i els dies 1 i 3 de gener de 2027. Totes elles començaran a 2/4 de 7 de la tarda i tindran una durada aproximada de dues hores i mitja. Les entrades estan disponibles per a la compra a partir d'aquest cap de setmana a través del portal de Cardona Turisme.

Escull Manresa com la teva font preferida de Google