El ple de l'Ajuntament de Manresa ha aprovat inicialment aquest dijous el pressupost municipal per al 2027, uns comptes que s'enfilen fins als 132,5 milions d'euros -els segons més elevats de la història del consistori- i que entraran en vigor l'1 de gener si superen el període d'exposició pública. La votació ha tirat endavant amb els vots favorables dels tres socis de govern (ERC, PSC i Impulsem), l'abstenció de la CUP-Fem Manresa i el rebuig frontal de Junts per Manresa, el grup Nacionalista i Vox.
Més enllà de les xifres globals -ja desgranades dimarts per l'executiu-, el ple ha estat marcat per l'acord d'última hora tancat entre el govern i Fem Manresa. Les negociacions prèvies a la sessió han fructificat en una esmena conjunta que fixa el compromís polític de destinar 1,5 milions d'euros addicionals a polítiques d'habitatge i emergència climàtica un cop es liquidi l'exercici del 2026, sempre que hi hagi superàvit o romanent líquid disponible. A canvi d'aquest pacte, la formació anticapitalista ha retirat les vuit esmenes que havia presentat inicialment per valor de 2,03 milions i ha optat per abstenir-se en la tramitació dels comptes.
La sessió plenària ha evidenciat dos models contraposats de ciutat i de gestió econòmica. Mentre el govern i Fem Manresa han tret pit de la capacitat d'arribar a acords en àmbits socials i ambientals, Junts i el grup Nacionalista han coincidit a qüestionar l'augment de la despesa corrent, l'increment del capítol de personal, la dependència de les subvencions externes i el recurs a un nou crèdit de 8,5 milions per finançar inversions.
L'acord entre el govern i Fem Manresa: 1,5 milions condicionats al romanent
El punt d'inflexió del debat ha arribat amb la defensa de l'esmena transaccionada entre el govern i Fem Manresa. El document signat per les quatre formacions recull el compromís de destinar un milió d'euros a la compra i rehabilitació d'habitatges per a lloguer social i mig milió d'euros a la creació d'ombres i refugis climàtics en patis escolars, places i àrees de joc infantil. A més, l'acord estableix que les actuacions concretes que es financin amb aquests fons s'hauran de decidir per mutu acord entre els grups signants.
El regidor de Fem Manresa, Jordi Trapé, ha justificat la retirada del seu paquet d'esmenes i el pas cap a l'abstenció posant en valor el pes polític i econòmic de la transacció. "Nosaltres estàvem demanant 600.000 euros en habitatge via tanteig i retracte, i l'acord en posa un milió; per a ombres en demanàvem 250.000, i n'hi posa 500.000", ha remarcat Trapé, que ha subratllat que el segon punt del pacte garanteix que la seva formació no signa "un xec en blanc", sinó que tindrà "veu i vot sobre on van aquests diners".
Tot i admetre que l'execució de l'acord queda supeditada al romanent de tresoreria del 2026, el regidor anticapitalista s'ha mostrat convençut que hi haurà marge suficient, recordant que en els darrers exercicis el romanent s'ha situat molt per sobre del milió i mig pactat. Trapé ha defensat que la intervenció pública al mercat residencial és indispensable en una ciutat amb més de 7.000 pisos buits: "Cada pis que es compra des d'un ens públic és un pis que no poden comprar els fons voltors; els blocs recuperats ens han ensenyat que, si hi ha recursos i voluntat, es pot fer".
Amb tot, el portaveu de Fem Manresa ha deixat clar que l'abstenció és un "vot de confiança" i un "avís", i ha lamentat que hagin quedat fora de l'entesa mesures que consideraven prioritàries, com la compra de baixos buits al Centre Històric, el reforç contra la pobresa energètica o l'estudi per internalitzar el servei de neteja viària, una partida que al pressupost del 2027 cau prop de 300.000 euros. "Aquest no és el nostre pressupost, però és un pressupost millor i s'ha demostrat que, quan hi ha voluntat política, es poden assolir acords importants per a la ciutat", ha conclòs, tot anunciant un "seguiment rigorós" perquè el pacte es compleixi.
Per la seva banda, el regidor d'Hisenda, Pere Massegú, ha celebrat l'acord tot destacant la sintonia en els eixos principals. "Coincidim plenament en el diagnòstic: l'habitatge i l'acció climàtica són dos eixos prioritaris per al govern, i ja ho demostra el fet que els comptes gairebé dupliquin la dotació d'habitatge fins als 8,5 milions", ha assenyalat. Massegú ha admès que el marge ordinari del pressupost no permetia incorporar més recursos de manera immediata, però ha defensat la fórmula del romanent com una via "realista i rigorosa" per reforçar aquestes dues àrees un cop es tanqui l'exercici vigent.
El govern defensa uns comptes "equilibrats" i treu pit de la gestió
En la presentació inicial dels comptes, Pere Massegú ha defensat el projecte com un pressupost "tècnicament equilibrat" que dona continuïtat al Pla d'Actuació Municipal en el tram final del mandat, malgrat el context d'encariment de costos, una inflació interanual del 4,9% a l'octubre i l'increment retributiu del sector públic. El titular d'Hisenda ha posat l'accent en el salt social i inversor d'uns comptes que preveuen 117,6 milions de despesa corrent (+4,8%) i 14,9 milions d'inversions, una xifra que encara creixerà quan s'hi incorporin les subvencions confirmades d'un milió d'euros per a escoles i mig milió per al Museu del Barroc.
Massegú ha reivindicat la solidesa financera del consistori, recordant que l'endeutament viu previst per a finals del 2027 se situarà en 49,2 milions d'euros -una ràtio del 41% sobre els recursos ordinaris, molt per sota del límit legal del 75%- i que el pes de les despeses de personal dins el pressupost corrent s'ha mantingut estable al voltant del 42% durant la darrera dècada. "És un pressupost per a una ciutat més pròspera, cohesionada i agradable per viure i treballar, on ningú es quedi enrere", ha resumit.
En el torn de rèplica del govern, el regidor de Seguretat Ciutadana, Anjo Valentí, ha sortit al pas de les crítiques de l'oposició sobre seguretat i instal·lacions esportives. Valentí ha reivindicat que aquest mandat ha comportat "l'ampliació més sostinguda de la plantilla de la Guàrdia Urbana dels darrers vint anys" per acostar el cos als 120 agents, combinada amb més patrullatge a peu, càmeres de videovigilància i els agents cívics. Pel que fa als equipaments esportius, ha recordat que el consistori ha ampliat els lloguers de pistes i els horaris d'ús dels instituts per donar resposta a la demanda dels clubs.
També la tinenta d'alcalde i regidora de Drets Socials, Mariona Homs, ha defensat l'obra de govern i ha carregat contra el discurs de l'eficiència del centre-dreta. "Quan diuen que cal ser més eficients, moltes vegades vol dir acomiadar gent o retallar serveis; hem guanyat 13.000 habitants, gestionem més subvencions que mai i mantenim els serveis públics sense pujar la pressió fiscal", ha etzibat. Homs ha reivindicat la transformació de la ciutat i l'impuls de projectes estratègics com l'Anònima, la Fàbrica Nova o el Museu del Barroc: "Estem orgullosos d'haver posat Manresa al mapa i que a fora se sàpiga que aquí hi passen coses".
Junts carrega contra el model de ciutat i alerta del "risc estructural"
El to més dur contra els comptes l'ha protagonitzat el portaveu de Junts per Manresa, Ramon Bacardit, que ha qualificat el projecte de "continuista" i ha acusat l'executiu de presentar "un pressupost més gran, però amb menys ambició" que no reverteix la "progressiva degradació física i socioeconòmica" que, a parer seu, pateix la capital del Bages. "Manresa necessita un canvi de rumb; vostès ens proposen més diners per continuar fent essencialment el mateix", ha etzibat.
Bacardit ha centrat bona part de la seva intervenció en l'anàlisi econòmica, alertant d'un "senyal de risc estructural" pel fet que les despeses corrents creixin un 4,37% mentre que els ingressos corrents ho fan un 2,86%. Segons els càlculs de Junts, aquesta diferència fa que l'estalvi corrent es redueixi en 1,32 milions d'euros en un sol any (passant de 9,46 a 8,13 milions), fet que hipoteca el marge de maniobra dels futurs governs. En aquesta línia, ha criticat que gairebé la meitat de l'increment total del pressupost l'absorbeixi l'augment de 2,5 milions en despeses de personal, sense que es plantegi "cap transformació organitzativa" per guanyar eficiència.
El cap de l'oposició també ha qüestionat les prioritats en el manteniment de l'espai públic, denunciant la contradicció que suposa reduir un 5,1% la partida de neteja viària, congelar el manteniment de la via pública i retallar el pla de millora de voreres d'un milió a 300.000 euros. "Abans d'imaginar una ciutat futura hem de ser capaços de mantenir dignament la que ja tenim", ha sentenciat, tot criticant que s'eternitzin macroprojectes com la Fàbrica Nova, l'Anònima, el Museu del Barroc o Sant Francesc mentre no es desencallen equipaments urgents com el nou pavelló del Congost.
En el segon torn, Bacardit ha posat el focus en el dinamisme econòmic i la política social, lamentant que les partides de promoció econòmica només creixin un 2,6%. "L'èxit d'una política social no es mesura només pels milions que s'hi destinen, sinó per la capacitat d'ajudar les persones a recuperar l'autonomia i generar riquesa perquè cada vegada més famílies puguin viure del seu treball", ha reflexionat. Finalment, ha qüestionat el recurs a nou endeutament -que cobreix més del 63% de les inversions previstes- i ha retret que el servei del deute s'enfili fins als 8,1 milions anuals.
El grup Nacionalista critica la dependència de subvencions i els incompliments
Per la seva banda, el portaveu del grup Nacionalista, Sergi Perramon, ha optat per una intervenció de fons sobre el model de finançament municipal i la credibilitat política del govern. Tot i reconèixer el rigor tècnic dels comptes i celebrar l'arribada de recursos com el Pla de Barris, Perramon ha advertit que Manresa no pot basar el seu creixement de manera permanent en injeccions externes ni en el crèdit. "No podem viure pendents de la pròxima convocatòria de Madrid, Barcelona o Brussel·les; el futur de Manresa no pot dependre exclusivament de si encaixem en una subvenció, sinó de tenir múscul propi per generar recursos i autonomia financera", ha defensat.
Perramon ha alertat que el pes dels recursos propis de l'Ajuntament ha caigut sis punts en l'última dècada i que el creixement del pressupost fins als 132,5 milions està "inflat" per més de 42 milions de transferències externes en un moment en què s'exhaureixen els fons europeus i tornen les regles fiscals estrictes. "Tenir el segon pressupost més alt de la història no vol dir necessàriament que la ciutat creixi millor; Manresa pot gestionar més euros i, alhora, empobrir-se en capacitat adquisitiva i qualitat de vida", ha afirmat, reclamant polítiques per atreure activitat econòmica i ampliar les bases imposables en lloc d'apujar tributs.
El regidor nacionalista també ha justificat el seu vot contrari i la decisió de no presentar esmenes per la "manca de compliment" dels acords d'exercicis anteriors. "La democràcia no s'acaba fent-se la foto d'un acord pressupostari; el que no podem acceptar és que les propostes de l'oposició dormin en un calaix", ha retrat, citant partides pactades el 2024 i el 2025 que encara no s'han executat. En aquest sentit, ha llançat un avís als regidors de Fem Manresa després d'escenificar el seu pacte amb el govern: "Els desitjo molta sort en aquesta nova aventura, però amb quina credibilitat podem tornar a negociar noves partides si encara tenen pendents els acords de fa dos anys?".
En el tancament del debat, Pere Massegú ha rebatut les crítiques sobre el finançament assegurant que la llei d'hisendes locals deixa poc marge als ajuntaments i que renunciar a subvencions externes seria "irresponsable", ha negat que els acords amb l'oposició s'incompleixin sistemàticament i ha aclarit que la diferència comptable entre l'annex d'inversions i la previsió de crèdit respon al marge habitual d'execució pressupostària. El grup municipal de Vox, que finalment ha votat en contra dels comptes, ha declinat intervenir en el debat.

