Manresa gairebé duplica el pressupost d'Habitatge en uns comptes de 132,5 milions d'euros per al 2027

Economia

Els comptes creixen un 3,97%, reforcen un 30% l'atenció a la gent gran i preveuen 14,9 milions d'inversions al centre i als barris

Publicat el 17 de novembre de 2026 a les 14:37
Actualitzat el 17 de novembre de 2026 a les 14:38

L'equip de govern de l'Ajuntament de Manresa ha presentat aquest dimarts les línies mestres del projecte de pressupost municipal per al 2027, que s'enfila fins als 132,5 milions d'euros i que es portarà a aprovació inicial al ple d'aquest dijous, 19 de novembre. La xifra suposa un increment global del 3,97% respecte a l'exercici anterior -equivalent a una ràtio de 1.616 euros per habitant- i converteix els comptes en els segons més alts de la història del consistori, només superats pel 2025 (marcat pel pic extraordinari dels fons europeus, que van disparar les inversions prop dels 30 milions). En termes de despesa corrent, en canvi, és el pressupost més elevat de la sèrie històrica, amb un creixement del 4,8% fins als 117,6 milions d'euros.

L'alcalde, Marc Aloy, i el regidor d'Hisenda, Pere Massegú, acompanyats dels tinents d'alcalde Mariona Homs (ERC) i Joan Vila (Impulsem), han defensat la tramitació dels comptes aquesta setmana per garantir que superin el mes d'exposició pública al desembre i entrin en vigor puntualment l'1 de gener. Aloy ha reivindicat la continuïtat inversora en el tram final de la legislatura: "És l'últim pressupost abans d'acabar el mandat i, tot i així, hi tenim gairebé 15 milions d'euros d'inversions; això vol dir que aquesta màquina no s'atura i que la ciutat està en marxa".

A més, la xifra global creixerà a curt termini, ja que el document inicial no inclou dues subvencions pendents d'incorporar: prop d'un milió d'euros del pla de millora d'escoles de la Generalitat -que s'anunciarà un cop definides les actuacions- i mig milió d'euros acabat de concedir per a una nova fase de rehabilitació de l'antic col·legi Sant Ignasi vinculada al Museu del Barroc de Catalunya.

Habitatge i Pla de Barris: el motor dels comptes

El principal salt pressupostari del 2027 es produeix en les polítiques d'habitatge, que creixen un 94,5% fins a arribar als 8,5 milions d'euros, impulsades pel primer any de desplegament intensiu del Pla de Barris. Aquest pla mobilitzarà un total de 5,6 milions d'euros repartits entre diverses àrees, finançats amb 2,8 milions de la Generalitat, 1,5 milions de la Diputació de Barcelona, 950.000 euros de recursos ordinaris municipals i 380.000 euros d'aportacions privades.

Dins d'aquest paquet sobresurten 1,7 milions d'euros en ajuts directes a la rehabilitació d'habitatges i 900.000 euros per a l'adquisició de sòl i finques: s'ha tancat un acord amb Sant Andreu Salut per comprar el solar del carrer Sant Salvador -a tocar de l'Anònima-, que s'habilitarà provisionalment com a aparcament dissuasiu per al Centre Històric abans d'aixecar-hi habitatge públic, i s'adquirirà l'última finca pendent per completar el sector Barreres. Paral·lelament, es redactaran els projectes de rehabilitació dels dos edificis municipals del carrer Sant Miquel, 14, i Sobrerroca, 29, per ampliar el parc públic de lloguer.

Reforç social: més atenció domiciliària i tràmits de dependència sota els tres mesos

En l'eix de cohesió social, la partida destinada a la gent gran experimenta un augment del 30% fins als 3,5 milions d'euros. El consistori incorpora 10.000 hores més del servei d'atenció a domicili (SAD), crea un banc públic d'ajudes tècniques perquè les famílies puguin llogar a baix cost material ortopèdic com grues o llits articulats, i preveu millorar els lavabos públics de la plaça Sant Domènec a més d'instal·lar-ne un de nou i autònom al passeig Pere III, a l'altura de la plaça Neus Català. En paral·lel, el govern ha avançat que l'ampliació d'equip tècnic ha permès reduir la tramitació municipal de la dependència de dos anys a menys de tres mesos.

Aquesta aposta social es completa amb increments substancials en la resta de programes comunitaris i educatius. La partida de barris i acció comunitària creix un 28,5% i permetrà duplicar la plantilla de mediadors comunitaris, que passarà de dos a quatre professionals per intervenir en conflictes de convivència i ús de l'espai públic. Per la seva banda, l'àrea d'infància, joventut i feminisme augmenta un 18,5% per reforçar les polítiques de conciliació, la programació del Campi qui jugui i els recursos de l'espai Èmfasi, dedicat a l'acompanyament del benestar emocional i la salut mental juvenil. Finalment, el pressupost d'educació puja un 5,4% fins als 10,4 milions d'euros, una dotació que consolida el programa de cinc patis oberts fora d'horari escolar i permet doblar els grups de reforç extraescolar del Pla Educatiu d'Entorn per absorbir l'augment de demanda de les famílies.

Tres reurbanitzacions al centre i les Escodines, i equipaments culturals i esportius

El capítol d'inversions se situa en 14,9 milions d'euros (un 2% menys que el 2026). En l'àmbit de l'espai públic -que arriba als 4,2 milions sumant inversió i despesa corrent, un 14% més-, es destinaran 900.000 euros a tres reurbanitzacions molt reivindicades: la conversió en plataforma única del carrer del Cós (amb actuació a l'entorn de la plaça Magnet i la plaça de la Llum) i del carrer Hospital (completant l'eix de vianants des de la plaça de Cots fins a Sant Andreu), i la urbanització de la nova plaça de la Pagesia a la cruïlla dels carrers Sardana i Era Huguet, davant l'escola Oms i de Prat.

Pel que fa a la mobilitat (4,2 milions), l'Ajuntament reserva 300.000 euros per adequar nous aparcaments dissuasius i consolida la línia de bus del Centre Històric després dels sis mesos de prova. Tot i que la partida reflecteix un descens comptable del 6,7%, el govern explica que es deu al fet que encara no s'han comptabilitzat les subvencions estatals del transport i que el servei urbà ha deixat de generar dèficit -els darrers exercicis obligaven a aportar uns 250.000 euros extraordinaris per equilibrar el balanç-. En acció climàtica (+3,6%), es crea un refugi climàtic a la plaça del Milcentenari (aixecant l'asfalt darrere del camp Cruyff Court per plantar-hi arbrat) i continua l'enjardinament dels patis escolars.

El paquet d'actuacions als equipaments i serveis urbans es completa amb millores rellevants en seguretat, cultura, esports i promoció econòmica. L'àrea de seguretat creix un 8,5% fins als 9,9 milions d'euros, incorporant 800.000 euros al capítol de personal per contractar nous agents de la Guàrdia Urbana i acostar el cos als 120 efectius. En cultura, la dotació s'incrementa un 14,3% fins als 7 milions, amb 300.000 euros per iniciar la primera fase de rehabilitació de l'Auditori Sant Francesc -per reactivar-hi l'activitat i complir el conveni de retorn amb l'Orfeó Manresà-, 500.000 euros per a la renovació escenotècnica del Kursaal i l'Auditori de la Plana de l'Om, i una ampliació del pressupost de la Cavalcada de Reis. En l'àmbit esportiu, dins del pla triennal de 9 milions en instal·lacions, s'executen 500.000 euros per renovar la gespa del camp de futbol del Xup i s'inclou una partida per cobrir les piscines municipals d'estiu i obrir-les tot l'any, mentre que en promoció econòmica es completen les obres de l'avinguda de l'Esport i els aparcaments del Congost al polígon del Pont Nou, s'executa la segona fase de l'Anònima (800.000 euros) i es redacta la segona fase de la Fàbrica Nova (500.000 euros).

Ingressos al límit i avís sobre el finançament dels ajuntaments

En l'apartat financer, el regidor Pere Massegú ha detallat que els ingressos propis de l'Ajuntament sumen 72,2 milions d'euros (el 58,7% del total), liderats pels impostos directes -fonamentalment l'IBI, que aporta el 36,8% dels recursos- i les taxes i preus públics (17,7%). La resta prové de transferències d'altres administracions: un 27,5% de l'Estat, un 10,3% de la Generalitat i un 3,1% de la Diputació.

Pel que fa a la despesa corrent, el capítol de personal s'enfila fins als 49,6 milions d'euros (un 5% més que els 47,1 milions del 2026), absorbint el 37,4% del pressupost total i el 42% de la despesa ordinària. D'altra banda, per finançar el 63% de les inversions previstes, el consistori preveu formalitzar un nou préstec de 8,5 milions d'euros, que situarà el deute viu a finals del 2027 en 49,2 milions (una ràtio del 41% sobre els recursos ordinaris, molt per sota del límit legal), amb una càrrega financera d'1,2 milions en interessos i 6,9 milions d'amortització de capital.

Tot i mostrar-se "raonablement satisfet" per presentar uns comptes equilibrats que compleixen les regles fiscals, Massegú ha advertit del marge cada cop més estret dels consistoris per absorbir la inflació (amb un IPC interanual del 4,9% a l'octubre), l'encariment de l'energia i les pujades salarials del sector públic: "El finançament derivat dels tributs i altres ingressos propis de l'Ajuntament ha arribat a un sostre; es parla molt del finançament de les comunitats autònomes, i lamentablement no sempre es parla prou de millorar el finançament dels ajuntaments si volem prestar serveis de qualitat".

Escull Manresa com la teva font preferida de Google