El debat pressupostari de dijous al ple de Manresa va incloure la discussió d'una partida de 10.000 euros destinada a la Fundació Sallar per a projectes d'habitatge social, integrada en una modificació de crèdit de 460.469 euros. El grup municipal de Junts per Manresa va qüestionar aquesta assignació directa per la seva relació organitzativa amb la xarxa que la Generalitat investiga en el marc del cas DGAIA.
Interpel·lació de Junts i primers arguments del govern
El portaveu de Junts, Ramon Bacardit, va demanar explicacions al govern local sobre la pertinença de Sallar al mateix grup que la Fundació Resilis, entitat afectada per la resolució de convenis per part de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). "Estem parlant de la fundació que sorgeix d'una escissió del negoci de la Fundació Resilis?", va preguntar Bacardit, qui va considerar "impropi" i "poc oportú" atorgar una assignació per la via nominativa sense concurs públic en aquest context: "Vostès creuen que hem d'aprovar una nominativa amb tot el que hi ha al voltant en aquests moments amb investigacions de la Sindicatura de Comptes i l'Oficina Antifrau?".
La regidora de Drets Socials, Mariona Homs, va defensar inicialment la subvenció destacant la singularitat del treball de Sallar en la compra d'habitatge per tanteig i retracte per regularitzar famílies vulnerables: "Ara mateix no hi ha cap altra entitat en el país que estigui fent això". Homs va remarcar que l'entitat té un NIF independent i que la relació es va establir directament amb els seus representants: "Aquesta vinculació que vostè busca en cap moment la vam tenir present".
Bacardit va rebatre aquest argument assenyalant que la superposició de càrrecs entre totes dues entitats és d'accés públic: "L'any 2025 el president de Sallar era el president de Resilis, el secretari de Sallar era el gerent de Resilis, la tresorera de Sallar era la secretària de Resilis i el gerent de Sallar era la tresorera".
La CUP se suma als dubtes i el govern obre la porta a revisar l'ajut
Tot i que el dictamen es va sotmetre a votació i va tirar endavant amb els vots del govern (ERC, PSC i Impulsem), l'abstenció de CUP-Fem Manresa i l'oposició de Junts, grup Nacionalista i Vox, el debat es va reobrir en l'expedient posterior. En aquesta segona tanda, el regidor de la CUP, Jordi Trapé, va demanar explicacions a l'executiu: "Donar una subvenció d'aquest tipus, nominativa i no de pública concurrència a una fundació satèl·lit de la Fundació Resilis, crec que s'haurien de donar certes explicacions sobre un tema bastant sensible a la ciutat".
Davant les advertències de l'oposició, Mariona Homs va matisar la posició del govern municipal i va anunciar que analitzaran la situació: "No tenim cap interès en fer una cosa que estigui malament ni que ho sembli. Revisarem la informació. Desconeixíem que hi hagués les mateixes persones en el patronat. Analitzarem la nostra relació amb aquesta entitat, farem la valoració pertinent i veurem el que hem de fer".
Aquesta possibilitat de reconsiderar l'ajut va portar Bacardit a demanar concreció sobre si el govern es planteja "tirar enrere la nominativa", tot recordant que la seva crítica no qüestionava la legalitat del procediment sinó la seva oportunitat política. Per la seva banda, el regidor d'Hisenda, Pere Massegú, va aclarir que l'aprovació del pressupost no obliga a executar el pagament: "El fet que es prevegi una aplicació pressupostària amb una subvenció nominativa no atorga automàticament el dret a rebre-la".
El context: el cas DGAIA i el paper de Sallar
Aquesta discussió al plenari s'emmarca en les investigacions de l'Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes entorn de la gestió de fons per a joves extutelats a la DGAIA, un cas que va portar la Generalitat a rescindir la contractació amb la Fundació Resilis i que es troba judicialitzat.
En aquest escenari, la Fundació Sallar funciona com una entitat jurídica independent amb NIF propi i orientada a l'habitatge assequible, fet que la manté fora del perímetre de les actuacions judicials del cas DGAIA. No obstant això, totes dues entitats formen part de la Plataforma Educativa. Aquesta coincidència en el grup matriu i en la composició històrica dels seus òrgans directius és el factor que va portar l'oposició a posar en dubte l'oportunitat de la subvenció municipal i al govern a prometre'n la revisió.
