La CUP-Fem Manresa portarà al ple municipal d'aquest dijous una moció per impulsar la figura del dinamitzador lingüístic als patis de les escoles de primària de la ciutat. Aquesta figura tindria la funció de proposar, preparar i dinamitzar jocs, danses, activitats cooperatives i altres propostes lúdiques perquè l'alumnat jugui, es relacioni i es comuniqui en català també fora de l'aula. La proposta arriba pocs dies després que l'Ajuntament publiqués els resultats de la primera Enquesta d'Usos Lingüístics de Manresa, segons la qual el 50,8% de la població de la ciutat té el català com a llengua habitual.

El punt de partida: una davallada de l'ús social del català

La setmana passada, l'Ajuntament de Manresa va donar a conèixer els resultats de la primera Enquesta d'Usos Lingüístics de la ciutat, que xifra en un 50,8% la població que té el català com a llengua habitual. Des de la CUP-Fem Manresa consideren que, tot i que la dada sigui millor que la mitjana catalana, la ciutat no queda al marge de la davallada en l'ús social del català, que qualifiquen de llengua pròpia del país i eina imprescindible per a la cohesió social.

El grup de l'oposició situa aquesta dinàmica en un context més ampli, el que recull l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població de Catalunya, on també es constata que la caiguda és més accentuada entre la població més jove. Segons les dades de l'edició del 2023, el català seria la llengua habitual del 32,6% de la població catalana, mentre que entre les persones de 15 a 29 anys aquest percentatge baixa fins al 29,2%.

El cas específic dels patis escolars

Aquesta pèrdua de pes del català entre els joves també es reflecteix als patis dels centres educatius. Segons l'Estudi sociolingüístic als patis d'escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya, publicat per Plataforma per la Llengua el 2019, un 35% de les converses al pati entre alumnes de primària es fan en català, mentre que el 65% es fan en castellà.

El mateix estudi assenyala que el fet que el català tingui molta més presència a les aules que als espais informals pot fer que una part de l'alumnat associï aquesta llengua amb l'àmbit formal, i vegi en canvi el castellà com la llengua de relació entre iguals. Per a la CUP-Fem Manresa, aquestes dades evidencien la necessitat que les administracions actuïn per reforçar i normalitzar l'ús del català fora de les aules, en tots els àmbits de la vida quotidiana, també als patis.

La proposta: un programa municipal de dinamització

La candidatura planteja crear i impulsar de manera progressiva un Programa Municipal de Dinamització Lingüística dels Patis Escolars de Manresa, amb l'objectiu de reforçar l'ús social del català durant les hores de pati i els espais de lleure dels centres d'educació primària de la ciutat. Aquest programa donaria lloc a la figura del dinamitzador lingüístic de pati, que desenvoluparia la seva tasca des d'una perspectiva educativa, inclusiva i no sancionadora, promovent l'ús del català mitjançant la participació, la motivació i l'acompanyament.

Per elaborar la proposta, el grup municipal s'ha basat en l'experiència de la xarxa d'escoles en català de la Catalunya Nord La Bressola, que, en un context lingüístic que consideren molt més complicat que el de Manresa, ha aconseguit que infants que hi arriben sense parlar català acabin utilitzant-lo habitualment per relacionar-se entre ells, també al pati.

Altres mesures incloses a la moció

Més enllà de la figura del dinamitzador lingüístic als patis de primària, la moció de la CUP-Fem Manresa inclou altres acords. Un d'ells és estudiar la futura incorporació d'aquesta figura en altres espais municipals de lleure educatiu, com casals, activitats extraescolars i altres programes adreçats a infants i joves.

La moció també proposa elaborar, en coordinació amb els centres educatius, un banc municipal obert de jocs, danses, cançons i altres activitats en català, amb llicència lliure i accessible per a centres, entitats i famílies. Aquest recurs s'adaptaria a les diferents edats, capacitats i interessos dels infants, i incorporaria el joc tradicional i la cultura popular manresana.

Finalment, el text planteja incorporar clàusules lingüístiques als plecs de contractació, als convenis i a les bases de subvencions municipals en matèria de lleure, esport, activitats extraescolars i casals. Aquestes clàusules garantirien el català com a llengua de treball i de relació amb els infants, inclourien la formació del personal en dinamització lingüística i en acolliment, establirien criteris de valoració a les licitacions i preveurien un seguiment efectiu del seu compliment.