L'Ajuntament de Manresa ha presentat les bases reguladores de la línia d'ajuts a la rehabilitació d'edificis més ambiciosa de la història de la ciutat, dotada amb prop de sis milions d'euros de fons públics. Aquesta injecció econòmica, que s'emmarca en la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 impulsat per la Generalitat, pretén mobilitzar una inversió total superior als 9,4 milions d'euros, generant un impacte directe en la qualitat de vida, l'accessibilitat i l'eficiència energètica del parc immobiliari del cor de la capital del Bages.
El projecte global del Pla de Barris per a Manresa suposa una inversió total de 25 milions d'euros -dels quals el Govern català n'aporta la meitat, 12,5 milions-, i la meitat exacta d'aquests fons aniran destinats exclusivament a polítiques d'habitatge. Dins d'aquest paquet, el consistori n'ha reservat una part per a la intervenció directa i l'adquisició pública de finques, però el gruix principal es destinarà al sector privat mitjançant aquestes noves bases reguladores.
L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha subratllat durant la roda de premsa de presentació que aquestes subvencions marquen una fita inèdita per a la capital del Bages: "Són els ajuts més grans que s'han donat a la història de la ciutat en matèria de rehabilitació", ha assegurat. Aloy ha recordat que "estem davant d'una oportunitat històrica i real per reactivar el Centre Històric", una àrea que ha patit un llarg procés d'envelliment i degradació. "Hi ha d'haver un abans i un després al Centre Històric a partir d'aquest programa d'ajudes, un programa valent, decidit i fort. Som davant d'un tren que no podem deixar escapar", ha reblat.
El pes de la història en l'urbanisme local
El deteriorament habitacional del Centre Històric de Manresa respon a causes profundes. Tal com ha contextualitzat Aloy, el nucli d'origen medieval va patir tres grans incendis històrics -provocats per les tropes borbòniques i, posteriorment, per les napoleòniques- que van obligar la ciutadania a reconstruir els edificis ràpidament i amb materials de molt baixa qualitat. Amb l'enderrocament de les muralles i l'expansió cap a l'Eixample modernista, les classes benestants van abandonar el centre, deixant enrere edificis de gran alçada (de fins a cinc plantes) sense ascensor, que amb el pas de les dècades han derivat, en molts casos, cap a situacions d'infrahabitatge i ocupació precària.
És per revertir aquesta situació estructural que el regidor d'Habitatge i Centre Històric, Jesús Alonso, ha definit l'actual dotació econòmica gairebé com un fons de reconstrucció. Per a Alonso, les polítiques urbanes viuen moments que no es poden desaprofitar, i aquests recursos funcionen com a autèntics "fons d'emergència" comparables als que s'habiliten "després de conflictes bèl·lics per regenerar determinades zones que havien estat destruïdes". Davant d'aquest escenari, ha explicat el regidor, la ciutat tenia la necessitat imperiosa d'acollir-se a la convocatòria autonòmica per "recuperar el pols del que havia estat el teixit urbà destruït".
Sis línies d'ajuts estratègiques i topalls econòmics
Les bases reguladores s'han estructurat en tres grans blocs que contenen sis línies d'ajuts específiques, dissenyades per cobrir des de la diagnosi tècnica inicial fins a les grans reformes estructurals de les comunitats. La voluntat és oferir un catàleg complet d'ajuts complementaris entre ells.
El primer bloc, centrat en els treballs tècnics (Línies 1 i 2), compta amb una dotació de 402.000 euros. Aquesta partida permetrà sufragar les despeses d'administració de finques (amb un màxim de 500 euros més 50 euros per entitat), assistència i defensa jurídica per a la constitució de comunitats de propietaris (entre 300 i 2.100 euros) i la realització de la diagnosi tècnica o informe ITE (amb un topall de 850 euros). En aquestes línies inicials, l'ajut pot arribar a cobrir fins al 100% del cost en un pagament únic un cop justificada l'actuació.
El segon bloc posa el focus en les actuacions a l'interior dels habitatges (Línia 3), amb un pressupost d'1.635.987 euros. Aquesta partida està pensada per a aquells propietaris o residents que vulguin millorar les condicions internes del seu pis. S'hi inclouen la millora de l'habitabilitat (amb un cost subvencionable màxim de 17.500 euros), l'accessibilitat interior (fins a 8.800 euros), l'eficiència energètica (8.800 euros) i l'adequació de locals comercials buits per reactivar els baixos dels edificis (12.300 euros màxim).
Finalment, el paquet més gran, dotat amb 7.413.000 euros, es destinarà a les actuacions a nivell d'edifici comunitari (Línies 4, 5 i 6). Aquestes partides abordaran les problemàtiques més greus i costoses, com la intervenció en l'estructura, façanes, cobertes i instal·lacions (entre 6.400 i 17.900 euros per habitatge), la millora de l'accessibilitat comunitària i la instal·lació d'ascensors (amb topalls que van dels 400 als 19.500 euros per habitatge depenent de si cal tocar estructura), i una línia específica per a la supressió del subministrament d'aigua per aforament (fins a 1.000 euros d'ajut), una anomalia històrica que encara perviu en algunes finques antigues de la ciutat.
Una mirada social profunda i facilitats administratives
El programa ha estat dissenyat amb un fort component social per evitar la gentrificació i protegir la població resident, especialment la més vulnerable. Els percentatges d'ajut base varien en funció del sol·licitant: oscil·len entre el 45% i el 55% per a les persones físiques i les comunitats de propietaris; se situen entre el 30% i el 35% per als promotors socials sense ànim de lucre, i se circumscriuen entre el 25% i el 30% per a les persones jurídiques.
Ara bé, el sistema inclou mecanismes correctors que poden fer escalar aquests percentatges dràsticament. Si l'habitatge se situa dins de l'eix prioritari marcat per l'Ajuntament -l'espina dorsal que va de la plaça Hospital a la plaça Valldaura, passant per Sant Andreu, Sobrerroca, Sant Miquel, el Born i Urgell-, s'aplica un increment addicional del 5%. Si els propietaris residents presenten ingressos limitats i es troben en situació de vulnerabilitat, la subvenció pot enfilar-se fins al 85% en el cas d'intervencions a l'interior dels habitatges, i fins a cobrir el 100% de la despesa en intervencions estructurals i comunitàries de l'edifici. Aquests percentatges socials busquen garantir que la gent gran i les famílies amb escassos recursos puguin continuar vivint al seu barri amb dignitat i condicions adequades.
Per esquivar les tradicionals barreres burocràtiques que sovint frustren la rehabilitació privada, el consistori ha establert un procediment àgil i garantista. L'Ajuntament es compromet a resoldre l'expedient en un termini màxim de 6 mesos des de la valoració tècnica. El punt d'inflexió més reclamat pel sector és el mecanisme de pagament: un cop s'obtingui el títol habilitant (llicència o comunicat d'obres), el consistori atorgarà una primera bestreta del 50% de la subvenció. Quan s'acrediti l'execució de la meitat de l'obra, s'abonarà una segona bestreta del 30%, i només quedarà pendent un 20% final a la justificació del tancament del projecte. A més, aquestes ajudes tindran efectes retroactius per a totes aquelles actuacions que s'hagin iniciat a partir del 2 de març de 2026, data en què es va donar a conèixer la resolució del Pla de Barris.
La maquinària en marxa: l'Oficina del Pla de Barris
L'instrument central per coordinar tota aquesta onada de rehabilitacions és l'Oficina Local del Pla de Barris, gestionada per l'empresa municipal Forum. Ubicada al número 21 del carrer Santa Llúcia, l'oficina funciona com una finestreta única que ofereix assessorament tècnic gratuït a la ciutadania. El regidor Alonso ha posat èmfasi en el fet que el rol d'aquesta oficina és vital per "fer fàcil la vida als ciutadans", traduint els desitjos i necessitats dels propietaris cap a la complexitat de les línies, les sublínies, els percentatges i els topalls que marquen les bases reguladores.
Abans fins i tot de l'aprovació definitiva de les bases, la feina de camp ja ha estat intensa. Des de l'inici dels sondejos i l'obertura de l'oficina, els tècnics municipals han atès més de 500 persones interessades, generant expedients informatius de fins a 261 finques diferents del Centre Històric. D'aquestes, 122 estan ubicades directament a l'eix prioritari d'actuació. Per garantir que la informació arriba a tothom, l'Ajuntament ha programat sessions informatives específiques els pròxims 6 i 13 d'octubre, adreçades tant a veïns com a professionals del sector.
El paraigua d'un projecte integral de 25 milions
Aquestes potents línies de subvenció per a l'habitatge representen exactament la meitat del finançament obtingut per Manresa en el Pla de Barris i Viles 2025-2029. Els 12,5 milions d'euros restants fins a completar el pressupost global de 25 milions es vehiculen a través de prop de mig centenar d'actuacions dividides en tres eixos (Transformació física, Transició ecològica i Acció sociocomunitària) que busquen sacsejar el Centre Històric en totes les seves dimensions.
En l'àmbit de la transformació física i la generació de nous pols d'atracció, el pla preveu intervencions de gran calat com la rehabilitació de l'illa del Casino Artesà (entre els carrers de la Mel, Urgell i Cirera) per convertir-la en un gran equipament per a la infància, les famílies i els feminismes. També destaca el trasllat del Casal de Joves La Kampana a l'edifici annex del Carme per crear una veritable àrea de centralitat juvenil, o la profunda rehabilitació de la nau de L'Anònima, cridada a ser el nou motor dels serveis d'ocupació, emprenedoria i creació artística de la capital del Bages.
Pel que fa a la transició ecològica i l'espai públic, s'hi destinaran prop de 2 milions d'euros per a la plantació d'arbrat i la creació d'elements esportius a la plaça Milcentenari, la millora urbanística del carrer Hospital i el sector Barreres, o l'esperada posada en marxa d'un microbús específic per garantir la mobilitat interna dins dels estrets carrers del nucli antic. Finalment, l'acció sociocomunitària comptarà amb 5 milions d'euros per dotar de contingut, programes de salut, educació i orientació familiar aquests nous equipaments.
El repte és majúscul i el compte enrere ja ha començat. Amb els fons assegurats, les bases reguladores redactades i l'oficina tècnica funcionant a ple rendiment, la transformació d'un dels centres històrics més castigats de la Catalunya Central depèn ara de la resposta de la iniciativa privada i de la capacitat de l'administració per acompanyar cada veí en el complex laberint de la rehabilitació urbanística. Les condicions per propiciar el canvi no havien estat mai tan favorables.
Les bases reguladores es portaran a aprovació del ple d'aquest dijous. Un cop aprovades estaran un mes a exposició pública, amb la previsió que a partir de finals d'octubre es puguin començar a gestionar els ajuts.
