Manresa disposa, per primera vegada, d'una fotografia pròpia i detallada dels usos lingüístics de la ciutat. L'Enquesta d'Usos Lingüístics de la població Manresa 2025, impulsada per l'Ajuntament, conclou que el 50,8% de la població té el català com a llengua habitual, gairebé 20 punts més que la mitjana del conjunt de Catalunya, situada en el 32,6%. La dada situa el català com la llengua habitual majoritària entre la població manresana, tot i que per sota del 59,6% registrat a les Comarques Centrals.

L'estudi, presentat aquest dilluns per l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, i l'assessor municipal de Llengua, Marc Orriols, vol anar més enllà de les dades generals de Catalunya i permetre conèixer amb detall quina llengua utilitzen els manresans en els diferents àmbits de la vida quotidiana. Segons han remarcat els responsables municipals, es tracta d'una iniciativa pionera, ja que l'enquesta d'àmbit nacional no permet obtenir dades específiques de cada ciutat.

L'enquesta ha estat elaborada a partir de 618 entrevistes vàlides a residents de Manresa de 15 anys o més. El treball de camp es va fer entre el 15 i el 19 de desembre de 2025 mitjançant entrevistes telefòniques assistides per ordinador. El mostreig va ser aleatori i estratificat, amb quotes per sexe, edat, districte i lloc de naixement, i el marge d'error és de ±3,92 punts per a un nivell de confiança del 95,5%.

Una ciutat on el català encara és majoritari

Per a l'Ajuntament, una de les principals conclusions de l'estudi és que Manresa manté el català com a llengua majoritària en l'ús quotidià, en un context, però, de notable diversitat lingüística. La comparació amb les dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de Catalunya del 2023 mostra una diferència de 18,2 punts: el català és la llengua habitual del 50,8% dels manresans, davant del 32,6% del conjunt del país. A les Comarques Centrals, el percentatge arriba al 59,6%.

La dada no significa, però, que l'altra meitat de la població tingui el castellà com a única llengua habitual. Precisament, un dels elements que posa sobre la taula l'estudi és la diversitat lingüística de Manresa. El castellà és la llengua habitual del 30,6% de la població, mentre que un 11,1% utilitza altres llengües o combinacions de llengües. També hi ha persones que combinen català i castellà en el seu dia a dia.

Aquesta diversitat ja es fa evident quan es pregunta quina va ser la llengua inicial, és a dir, la primera llengua apresa a casa durant la infantesa. El 40,3% dels manresans té el català -sol o combinat amb una altra llengua- com a llengua inicial, mentre que el 38,5% té el castellà -també sol o combinat amb una altra llengua-. Un altre 17,4% té com a llengua inicial una altra llengua o una combinació de llengües, i un 3,6% declara haver après català i castellà de manera igual.

La fotografia canvia quan es pregunta per la llengua d'identificació, és a dir, aquella que la persona considera pròpia i amb la qual se sent vinculada. En aquest cas, el català arriba al 50,1%, mentre que el castellà se situa en el 30,7% i les altres llengües i combinacions representen el 15,2%. Això significa que el català guanya pes entre la llengua inicial i la llengua amb què els ciutadans s'identifiquen.

Per a l'assessor municipal de Llengua, Marc Orriols, aquesta evolució és especialment significativa perquè apunta a un fenomen de transmissió i incorporació de nous parlants. És a dir, el fet que el percentatge de persones que tenen el català com a llengua d'identificació sigui superior al de les que el van aprendre inicialment indica que una part de la població ha incorporat el català posteriorment i el considera també com a llengua pròpia.

El 98% dels manresans entén el català

Una altra de les dades que l'Ajuntament considera clau per plantejar la seva política lingüística és la del coneixement del català. Segons l'enquesta, el 98,1% de la població de Manresa entén aquesta llengua i gairebé el 90% la sap llegir. El 85,1% declara que la sap parlar i el 74,6% que la sap escriure.

El coneixement del castellà, per la seva banda, és pràcticament universal: el 100% dels enquestats declara que l'entén i el 99,8% que el sap parlar. La lectura arriba al 99% i l'escriptura al 97,8%.

És en aquest punt on l'Ajuntament situa un dels principals reptes que vol abordar amb la nova campanya No canviïs mai. La iniciativa parteix d'una situació detectada per l'enquesta: quan una persona s'adreça en català a algú i aquest interlocutor respon en castellà, el 54% dels manresans passa a parlar en castellà. Un 23,6% continua parlant en català i un 3,8% demana a l'interlocutor que li parli en català.

La mateixa tendència existeix en sentit contrari, però amb una diferència significativa. Quan una persona s'adreça en castellà i l'interlocutor respon en català, el 59,8% passa a parlar en català. Un 16,8% continua parlant en castellà i un 3,4% demana que li parlin en castellà.

Per a Orriols, la qüestió que cal abordar no és només si la població coneix el català, sinó què passa en el moment de començar una conversa i quan es produeix un canvi de llengua. En aquest sentit, ha apuntat que el repte és evitar que el canvi al castellà es produeixi automàticament per una interpretació sobre la persona que tenim al davant, especialment per la seva aparença o origen.

Aquesta és precisament la idea que vol transmetre la campanya No canviïs mai: si gairebé tota la població entén el català, mantenir-lo en una conversa ofereix a l'altra persona l'oportunitat de parlar-lo i de continuar utilitzant-lo.

Dues de cada tres converses comencen en català

L'enquesta també analitza el comportament dels manresans a l'hora d'iniciar una conversa. El 45,6% assegura que sempre inicia les converses en català, mentre que un 20,4% ho fa molt sovint. En conjunt, per tant, aproximadament dues de cada tres converses comencen en català de manera habitual o molt freqüent.

Aquesta dada se situa clarament per sobre de la del conjunt de Catalunya, tot i que queda per sota dels registres de les Comarques Centrals. L'Ajuntament considera que aquest punt de partida és una oportunitat per reforçar l'ús social del català i evitar que les converses canviïn de llengua de manera automàtica.

La qüestió pren especial rellevància perquè, segons Aloy, el català es troba en un moment de regressió en el conjunt del país. L'alcalde ha defensat que les administracions locals també han d'assumir un paper actiu en la promoció de la llengua i ha remarcat que, si el català ha de mantenir-se com a llengua d'ús social, cal que la ciutadania hi participi.

En aquesta línia, Aloy ha defensat que el català és la llengua pròpia de Manresa i ha insistit que l'objectiu municipal és actuar des d'una perspectiva positiva, sense convertir la política lingüística en una qüestió exclusivament normativa o sancionadora.

El català domina a casa i en bona part de les relacions socials

L'estudi permet veure també què passa més enllà de la llengua habitual declarada. En l'entorn familiar, el català és la llengua predominant a la llar i en les relacions amb els principals membres de la família. El 43,9% de la població declara utilitzar-lo de manera exclusiva a casa, mentre que la proporció s'acosta al 50% quan es pregunta específicament per la comunicació amb els fills.

Les dades apunten així a una certa continuïtat del català en la transmissió generacional, tot i que el castellà manté una presència important dins de les llars. Segons l'informe, aquesta presència del castellà tendeix a reduir-se en el pas cap a les noves generacions.

En les relacions socials i els àmbits de consum, el català també és majoritari en la major part dels contextos analitzats. L'ús exclusiu del català oscil·la entre el 29% en les relacions amb els amics i el 52,2% quan es practica esport amb altres persones. En els diferents espais analitzats, el castellà com a única llengua se situa entre el 15% i el 27%, mentre que les combinacions de català i castellà tenen també un pes important.

Això mostra que la situació no és homogènia i que els àmbits més informals són també aquells on la convivència entre català i castellà és més visible. Amb els amics, els companys de feina o els veïns hi ha percentatges elevats d'ús mixt. En altres contextos, com els centres de culte o algunes relacions laborals, augmenta la presència d'altres llengües.

Administració, comerç i sanitat: els usos canvien segons l'àmbit

La relació amb les institucions és un altre dels àmbits analitzats per l'enquesta. El català hi manté una posició predominant, però amb diferències importants segons l'organisme o servei. El 66,8% dels manresans s'adreça només en català a l'Administració de la Generalitat, mentre que el percentatge és del 63,3% en el cas de l'Administració local i del 61,4% quan es tracta de la policia local o dels Mossos d'Esquadra. En els bancs i caixes d'estalvi, el català com a única llengua arriba al 55,9%.

En canvi, el català perd pes en altres àmbits. Quan es tracta d'un òrgan judicial, el percentatge d'ús exclusiu del català és del 45,9%; quan es parla amb el metge o metgessa, baixa al 44,2%, i en les relacions amb l'Administració de l'Estat a Catalunya se situa en el 40,4%.

L'Ajuntament interpreta aquestes dades com una mostra que encara hi ha marge per reforçar l'ús del català en determinats sectors, especialment en aquells àmbits en què el castellà té una presència més elevada.

El comerç i la restauració són precisament dos dels espais en què el consistori vol incidir amb la campanya. Segons les dades de l'enquesta, el 47,6% utilitza només el català quan va a botigues o petits comerços, mentre que el percentatge és del 43,2% quan s'adreça al personal d'un restaurant o bar. També hi ha un ús important de les dues llengües en aquests espais.

El repte també passa pel mòbil i les xarxes socials

L'enquesta incorpora, a més, una radiografia dels usos lingüístics en l'entorn digital. El 50,9% dels manresans té configurat el telèfon mòbil en castellà, davant del 41,5% que el té en català.

En la comunicació digital, però, el panorama és més equilibrat. L'ús del català i el castellà varia segons si es tracta de missatges privats o de publicacions a les xarxes socials, amb una presència important de les dues llengües. L'informe assenyala que l'entorn digital mostra, en general, un panorama més equilibrat entre català i castellà, mentre que el castellà continua dominant en la configuració dels dispositius.

Per a l'Ajuntament, aquest és un altre espai en què caldrà treballar si es vol reforçar la presència social del català, especialment entre les generacions més joves i en els espais de comunicació quotidiana.

No canviïs mai, una campanya per reforçar l'ús social

La presentació de l'enquesta ha anat acompanyada del llançament de la campanya No canviïs mai, que busca traslladar les dades a una idea senzilla: si la majoria de la població entén el català, no cal abandonar-lo automàticament quan l'interlocutor respon en castellà o quan es percep que pot no entendre la llengua.

La campanya té un component audiovisual protagonitzat per l'actor manresà Jan Boixaderas, amb la participació del Grup de Teatre Els Carlins i del doblador Gerry Núñez, que han col·laborat en la iniciativa. El vídeo juga precisament amb la idea que a la vida hi ha moltes coses que canvien, mentre que la llengua no ha de canviar necessàriament en cada conversa.

Tània Infante ha explicat que la voluntat és que la campanya tingui un caràcter transversal i arribi als diferents àmbits en què l'enquesta ha detectat oportunitats d'intervenció. L'Ajuntament preveu treballar amb el comerç i la restauració, amb materials identificatius de la campanya i en col·laboració amb les organitzacions del sector.

La campanya es desplegarà a través de banderoles, mupis i altres espais de comunicació municipal, així com a les xarxes socials, amb l'objectiu que el vídeo es comparteixi àmpliament.

També es reforçaran les actuacions internes dins del mateix Ajuntament. La regidoria continuarà amb les formacions al personal municipal orientades a facilitar que els treballadors mantinguin el català en la seva relació amb la ciutadania i disposin d'eines per fer-ho amb naturalitat, especialment davant de persones que tenen dificultats per expressar-se en aquesta llengua.

El voluntariat lingüístic posarà el focus en esport, comerç i escola

Una de les novetats anunciades és també una nova orientació de les actuacions del Voluntariat per la Llengua. Fins ara, la iniciativa s'ha basat principalment en parelles que conversen en català sobre temes diversos. Ara el consistori vol posar més èmfasi en àmbits concrets. La proposta se centrarà especialment en l'esport, el comerç i l'entorn escolar i familiar, tres espais en què les dades de l'enquesta permeten identificar oportunitats per reforçar la pràctica del català.

Infante ha remarcat que l'estratègia municipal vol mantenir una mirada positiva sobre la llengua, allunyada d'un enfocament basat exclusivament en la sanció. Segons ha explicat, la intenció és facilitar eines perquè la ciutadania se senti còmoda utilitzant i mantenint el català en les situacions quotidianes.

Dos anys del Pla Estratègic de Llengua

La nova campanya s'emmarca en el Pla Estratègic de Llengua de Manresa, presentat el setembre de 2024. Segons la regidora, dos anys després del seu inici, el 100% de les actuacions previstes ja s'han començat a desenvolupar i el 75% estan finalitzades. A partir d'ara, el consistori vol donar més protagonisme a la comunicació de les actuacions que ja s'han fet i, sobretot, facilitar a la ciutadania recursos per mantenir el català en diferents situacions.

Infante ha reivindicat també el paper de Manresa com a ciutat referent en matèria lingüística. Segons ha explicat, algunes de les mesures plantejades posteriorment per la Generalitat als municipis parteixen d'accions que Manresa ja havia incorporat al seu propi pla estratègic.

La incorporació d'un assessor municipal de Llengua a principis del mandat va ser una de les primeres decisions del govern municipal en aquest àmbit. Aloy ha defensat que disposar d'una persona dedicada específicament a impulsar polítiques de promoció del català permet treballar de manera transversal i donar continuïtat a les actuacions.

Una eina per orientar les polítiques lingüístiques de la ciutat

Més enllà de la campanya, l'Ajuntament considera que la principal utilitat de l'enquesta és disposar d'una base de dades específica sobre Manresa que permeti prendre decisions en funció de la realitat de la ciutat.

L'estudi no es limita a preguntar quina llengua parla la població, sinó que analitza la llengua inicial, la d'identificació i l'habitual, així com els usos dins de la família, les relacions personals, el món laboral, els comerços, la restauració, les administracions, els serveis sanitaris, el món digital i les pràctiques lingüístiques. L'objectiu declarat de l'enquesta és precisament descriure la realitat lingüística local i proporcionar una eina per orientar les actuacions i polítiques municipals.

Per a Orriols, el valor de l'estudi és que permet passar de les dades generals de Catalunya a una fotografia concreta de la ciutat. L'enquesta s'ha adaptat a partir de la metodologia de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la població que es realitza a escala catalana, però s'ha preguntat directament als ciutadans de Manresa.

El resultat mostra una ciutat amb una majoria de població que utilitza habitualment el català, però també amb una diversitat lingüística notable i amb espais on aquesta majoria es redueix. La diferència respecte del conjunt del país és significativa, però el consistori considera que precisament perquè el català encara és majoritari hi ha una oportunitat per reforçar-ne l'ús abans que les tendències de regressió que es detecten a escala catalana tinguin un impacte més gran.

La principal conclusió municipal, per tant, combina fortalesa i alerta: Manresa parteix d'una situació millor que la mitjana catalana, però l'ús habitual del català se situa al voltant del 50%, i les dades mostren que una part important dels catalanoparlants abandona la llengua en funció de la resposta o de la percepció sobre l'interlocutor. És en aquest punt on l'Ajuntament vol incidir amb No canviïs mai, amb la voluntat que la realitat que dibuixa l'enquesta no sigui només una fotografia, sinó també el punt de partida de noves polítiques per mantenir i ampliar l'ús social del català.