L'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages ha posat en marxa Dones que fan camí, un procés participatiu perquè la ciutadania esculli el nom del vial peatonal del barri de la Rosaleda, paral·lel a la carretera de Vic, que ara no té denominació. Les candidates són tres científiques: Josefa Barba-Gosé Flexner, Núria López-Bigas i Josefina Castellví Piulachs. La votació és oberta fins al dijous 22 d'octubre, i cada persona pot votar una sola vegada i triar una sola proposta. Hi poden participar les persones empadronades al municipi que tinguin 16 anys o més, en línia, a l'aplicació mòbil municipal o amb papereta.

Més noms de dona als carrers i espais públics

La iniciativa vol donar veu a la ciutadania en la configuració del nomenclàtor municipal i, alhora, incrementar la presència de noms de dona als carrers i espais públics del municipi. L'Ajuntament, en col·laboració amb l'Associació de Veïns del barri, ha seleccionat tres científiques com a candidates: Josefa Barba-Gosé Flexner, Núria López-Bigas i Josefina Castellví Piulachs.

Com i on es pot votar

La votació és oberta fins al 22 d'octubre. Cada persona pot votar una única vegada i triar una sola proposta. Es pot participar a través de diferents canals: En línia, a través de l'aplicació mòbil municipal, a l'apartat Participa, i presencialment, mitjançant papereta, a l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i a la Biblioteca Municipal.

També hi haurà una votació presencial el dilluns 19 d'octubre, d'11 del matí a 1 del migdia, al local de l'Associació de Veïns de la Rosaleda.

Poden participar-hi totes les persones empadronades a Sant Fruitós de Bages que tinguin 16 anys o més en el moment de la votació.

Qui són les Dones que fan camí?

Josefa Barba-Gosé Flexner (Barcelona, 1904 - Filadèlfia, 2000)

Farmacèutica i neurocientífica, va estudiar Farmàcia i Dret i es va formar a l'Institut de Fisiologia de Barcelona, sota la direcció d'August Pi i Sunyer i Jesús M. Bellido. Després va ampliar la formació a Londres i als Estats Units d'Amèrica, a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore.

La Guerra Civil va truncar la seva prometedora trajectòria a Catalunya i el 1937 es va exiliar als Estats Units d'America. Allà va adoptar el cognom Flexner i va desenvolupar, juntament amb el seu marit, el neurofisiòleg Louis B. Flexner, una destacada carrera científica. A partir del 1951 va treballar a la Universitat de Pennsilvània, on va centrar part de la recerca en la neurofisiologia, especialment en els processos relacionats amb la memòria i l'aprenentatge. La seva trajectòria inclou més de cinquanta treballs de recerca.

Núria López-Bigas (Monistrol de Montserrat, 1975)

Biòloga i investigadora especialitzada en genòmica computacional del càncer, ha desenvolupat una destacada trajectòria en l'àmbit de la biologia computacional i la bioinformàtica.

És professora ICREA i dirigeix un grup de recerca a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona). La seva investigació se centra en el desenvolupament d'eines computacionals per identificar mutacions i gens implicats en l'origen i la progressió dels tumors. El seu grup ha creat eines per analitzar grans quantitats de dades genòmiques i ha contribuït a identificar gens relacionats amb diferents tipus de càncer.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos guardons i distincions. El 2023 va ser escollida membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, on va prendre possessió el 2024.

Josefina Castellví Piulachs (Barcelona, 1935 - Barcelona, 2026)

Biòloga, oceanògrafa i escriptora, va ser una de les grans pioneres de la recerca marina i antàrtica. Es va llicenciar en Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona i després es va especialitzar en oceanografia a París. El 1969 es va doctorar en ciències biològiques.

Va desenvolupar bona part de la carrera a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, on va investigar en l'àmbit de la microbiologia marina. El 1984 es va convertir, juntament amb Marta Estrada, en una de les primeres científiques catalanes a participar en una expedició internacional a l'Antàrtida. Va ser una figura clau en la posada en marxa de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I, a l'illa Livingston, que va dirigir entre el 1989 i el 1997.

La seva trajectòria científica i el paper pioner en la recerca antàrtica li van valdre nombrosos reconeixements, entre els quals la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.