El ple municipal de l'Ajuntament de Manresa ha viscut aquest dijous un debat polític intens i, per moments, crispat. El detonant ha estat la proposició presentada pel grup municipal de Junts per Manresa, posteriorment esmenada i assumida per la CUP-Fem Manresa, que reclamava la creació d'una comissió informativa temporal d'anàlisi per revisar les actuacions municipals i dels diferents serveis públics abans de l'1 de setembre, data en què es va produir el tràgic homicidi de Carles Vilajosana a mans, presumptament, de diversos menors. Malgrat l'acord entre les dues formacions de l'oposició per ampliar el focus de la investigació política, la proposta ha estat finalment rebutjada pel bloc de govern -format per ERC, PSC i Impulsem- amb el suport afegit de Vox.
El debat, carregat de retrets creuats, acusacions d'electoralisme i gestions d'hemeroteca sobre els efectius de la Guàrdia Urbana, ha palesat dues visions diametralment oposades sobre com gestionar l'impacte social del crim: d'una banda, la voluntat de l'oposició d'establir un espai de fiscalització política i tècnica en profunditat; de l'altra, la determinació de l'executiu local d'evitar "judicis paral·lels" i canalitzar la informació a través de la Taula per la Seguretat, la Convivència i el Civisme.
Junts reclama examinar la cadena d'intervenció sense "judicis paral·lels"
El portaveu de Junts per Manresa, Ramon Bacardit, ha defensat la moció subratllant la necessitat d'oferir respostes institucionals rigoroses davant de la ciutadania sense que això suposi interferir en la tasca dels tribunals. Bacardit ha volgut deixar clar des del primer moment la naturalesa de la petició: "No és una comissió d'investigació, és una comissió informativa temporal", ha insistit. El líder de Junts ha emfasitzat que l'objectiu no era articular una fiscalització judicial paral·lela, sinó analitzar minuciosament com van funcionar els serveis municipals i els mecanismes de coordinació previs al crim per determinar si hi havia marge de millora o actuacions que calgués haver enfocat de forma diferent.
Segons ha detallat el regidor de Junts, aquest espai de treball hauria de permetre la citació i interpel·lació als responsables directes de les diverses àrees implicades en la prevenció i l'atenció social. "La comissió ha de permetre preguntar als responsables dels diferents serveis implicats -des de serveis socials i educació fins a urbanisme o habitatge- i extreure conclusions sobre possibles canvis en els mecanismes municipals", ha argumentat Bacardit. La formació ja havia fet palesa aquesta voluntat, juntament amb el grup Nacionalista, dies abans en roda de premsa, on va presentar aquesta iniciativa acompanyada d'un decàleg de mesures de xoc per reforçar la seguretat a la capital del Bages.
En la seva segona intervenció al ple, Bacardit ha carregat durament contra la negativa del tripartit, acusant-lo de replegar-se per defugir el control polític. "Parlen de transparència però ens parlen d'una comissió a porta tancada. Vostès ens parlen que no volen electoralisme però, en el fons, el que estan fent és blindar-se i tancar-se per no haver d'afrontar un debat que creiem que ha de ser seriós", ha recriminat el portaveu de Junts. A més, ha restat eficàcia a l'alternativa presentada pel govern: "És diferent la Taula de Seguretat on hi ha 35 entitats. És un lloc on vostès expliquen les dades i, al final, algú pot fer alguna pregunta. Això no és transparència. Aquest govern està bunqueritzat, no vol diàleg, no vol negociació i tampoc vol haver d'exposar-se obertament a tenir certs debats".
La CUP exigeix ampliar la fiscalització a totes les administracions
Per la seva banda, la regidora de la CUP-Fem Manresa, Roser Alegre, ha estat l'encarregada de presentar les esmenes del seu grup, les quals han estat acceptades íntegrament per Junts. Alegre ha redefinit el sentit de la moció per evitar que la comissió se centrés exclusivament en l'àmbit local o s'utilitzés com un atac unidireccional contra el govern, demanant que l'anàlisi s'estengués a la totalitat d'estructures públiques que van intervenir amb els menors detinguts.
"Les institucions tenim l'obligació d'esclarir què ha passat, analitzar quin ha estat el seguiment i la intervenció realitzats sobre els menors presumptament implicats en l'homicidi, quins mecanismes de prevenció, seguiment i intervenció s'hi van aplicar i què ha pogut fallar en aquest àmbit i, sobretot, treballar perquè una situació així no es torni a repetir", ha exposat la regidora durant el ple. Alegre ha subratllat que l'Ajuntament no actua de manera aïllada en el tractament de joves en situació de vulnerabilitat o conflictivitat i ha demanat analitzar tot el sistema públic: "No és l'única administració que intervé ni té totes les competències; hi intervenen diferents serveis i organismes públics com serveis socials, serveis educatius, de protecció de menors, cossos policials i altres estructures de la Generalitat".
Alegre ha insistit que l'objectiu de les seves esmenes era "reconstruir de manera exhaustiva i objectiva què se sabia, quins avisos es van rebre o emetre, quines incidències es van produir i quines actuacions van dur a terme els diferents organismes abans dels fets de l'1 de setembre". Per la CUP-Fem Manresa, que el consistori assumís el lideratge d'aquesta revisió era un acte de dignitat institucional: "És un exercici de responsabilitat institucional que la ciutadania de Manresa es mereix. No podem reparar el que va passar l'1 de setembre, però sí que podem reparar les mancances que l'anàlisi dels fets ens permeti detectar amb aquesta comissió rigorosa, objective, àmplia i útil".
Davant les crítiques del govern sobre l'efectivitat de la comissió, Alegre ha reiterat la necessitat d'un espai de treball reservat per la delicadesa del cas: "Tenint en compte que estem parlant de menors i que la informació és especialment sensible, precisament per això demanem un espai de treball amb confidencialitat que permeti la protecció d'aquestes dades i un treball més directe per part de totes les parts". I ha conclòs demanant superar el partidisme: "No demanem això per buscar culpables ni assenyalar cap administració, ni molt menys per convertir aquests fets en una batalla partidista, sinó per exercir la responsabilitat de posar les institucions davant d'uns fets d'aquesta gravetat".
El govern tanca files: "No votarem a favor d'instrumentalitzar el dolor"
La resposta de l'executiu municipal ha anat a càrrec de la portaveu del govern, Mariona Homs, que ha rebutjat frontalment la iniciativa acusant Junts de pretendre obtenir un benefici polític de la tragèdia i defensant la tasca realitzada des del primer minut per la corporació. Homs ha recordat les trobades informatives immediates organitzades l'1, el 2 i el 16 de setembre amb tots els grups per traslladar-los les novetats sobre el cas i ha advertit dels perills de la proposta de Junts.
"Els fets són objecte d'una investigació judicial en curs, i la creació d'una comissió com la proposada comporta un risc de fer un judici paral·lel sobre uns fets delictius molt greus pendents de ser esclarits i en què hi ha menors implicats", ha remarcat la portaveu municipal. Homs ha assenyalat a més la manca d'atribucions executives de l'Ajuntament per obligar a comparèixer altres entitats: "Aquesta moció només en pot sol·licitar la compareixença voluntària. La proposta només podria analitzar un fragment de la cadena d'intervenció i el focus recauria, com vosaltres sabeu, inevitablement i exclusivament sobre l'Ajuntament".
En un dels passatges més durs de la seva al·locució, la representant del govern ha denunciat les intencions de la moció: "Aquesta comissió no està pensada per esclarir els fets que van succeir, sinó que té la intencionalitat d'assenyalar políticament, anticipant conclusions i responsabilitats en actuacions que encara no es coneixen, sembrant dubtes entre la ciutadania i pretenent que ens posem a defensar-nos de totes les seves insinuacions. Però no hi caurem". I ha afegit de manera contundent: "Creiem que davant d'un fet tan greu hauria estat recomanable tancar files i permetre a la ciutat viure el dol. Manresa es mereix que la política estigui a l'alçada del seu dol i nosaltres no votarem a favor d'instrumentalitzar el dolor".
Com a alternativa, Homs ha reafirmat la voluntat de rendir comptes a la Taula per la Seguretat, la Convivència i el Civisme convocada per al 29 d'octubre, on es presentarà una revisió interna feta pels serveis tècnics i el nou Model de Manresa per l'abordatge de la conflictivitat i la delinqüència juvenil: "Allà és on explicarem el que demana el senyor Bacardit a la moció: què sabia l'Ajuntament, què es va fer i què no, i què es podria millorar. Que ningú confongui el nostre no a la comissió amb un no a la transparència".
Els socis de govern entren al debat: defensar la gestió i retrets pel passat
El debat ha pujat de revolucions amb les intervencions dels socis del tripartit. Des d'Impulsem, el regidor Joan Vila ha ratificat el vot contrari del seu grup, mostrant-se implacable davant les pretensions de Junts. "Una cosa és assumir responsabilitats i l'altra, molt diferent, és buscar culpables. I creiem que Junts amb aquesta moció traspassa aquesta línia, perquè darrere d'una aparent voluntat d'esclariment es proposa reconstruir qui sabia què, qui va fer què, fer comparèixer responsables polítics i acabar determinant eventuals responsabilitats polítiques", ha asseverat Vila. El regidor ha defensat la tasca feta en seguretat des de la seva entrada al govern, remarcant que "la seguretat de Manresa s'ha reforçat aquests darrers anys", tot i admetre que "no n'hi ha prou i queda feina per fer". Vila no ha pogut evitar mencionar la falta de lleialtat d'altres administracions locals en referència a la intromissió en el cas dels alcaldes de Sant Fruitós i Sant Vicenç.
Per la seva banda, el regidor socialista de Seguretat Ciutadana, Anjo Valentí, ha defensat apassionadament la feina realitzada pels cossos policials i ha carregat directament contra la trajectòria de Ramon Bacardit. Valentí ha fet un repàs exhaustiu de l'increment de recursos des del 2024: "S'ha fet una ampliació sostinguda de la plantilla de la Guàrdia Urbana gairebé arribant als 100 agents, l'obertura de la Comissaria de Proximitat al Centre Històric, el patrullatge a peu, les 25 noves càmeres de videovigilància, la unitat de paisà, la recuperació del caporal de barri i la unitat canina". Interpel·lant directament al cap de l'oposició, Valentí ha retret: "Jo voldria demanar al senyor Bacardit on era aquests anys. Vostès van tenir la responsabilitat de seguretat en tots els anys que estaven al govern i no recordo que hi hagués cap ampliació de plantilla en aquest sentit".
Aquestes acusacions han trobat la seca resposta de Bacardit, que ha qualificat la intervenció del regidor socialista com fora de lloc: "Ens ha començat a rebatre deu mesures que vam proposar en un altre context i no en una moció com la d'avui. És bastant curiós que la seva intervenció es dediqui a justificar la seva feina quan nosaltres no l'hem posada en dubte, sinó que diem que faríem més coses". També ha estat dur amb Vila, que li ha respost que en pocs mesos hi ha noves eleccions: "Amb aquest tipus de resposta no sé on esperen trobar socis per al nou govern, o potser preveuen treure majoria absoluta".
L'alcalde Marc Aloy tanca el debat tirant d'hemeroteca sobre les retallades
Finalment, abans de procedir a la votació que ha tombat definitivament la proposició, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy (ERC), ha pres la paraula per fer una reflexió de tancament i respondre a les acusacions de falta de transparència o de "bunquerització" adreçades a l'executiu local.
Aloy ha rebatut enèrgicament les crítiques de l'oposició recordant la seva presència constant als mitjans de comunicació des del dia dels fets: "Qui diu que aquest govern s'ha blindat, que no dona respostes, que no dona la cara o que no assumeix responsabilitats és que no escolta. Qui us parla aquests dies ha fet entrevistes a TV3, Catalunya Ràdio, La Vanguardia, RAC1, Nació Digital i a tots els mitjans locals i nacionals. Hem detectat el problema i hem dit quins són els àmbits de millora".
L'alcalde ha defensat l'esforç realitzat per l'actual govern municipal per fer créixer el cos de la Guàrdia Urbana fins als 100 agents actuals -tot i reiterar que la ciutat necessitaria entre 120 i 130 efectius-, i ha contraatacat directament recordant el passat de Junts al capdavant de l'Ajuntament: "Sap quina és la retallada més grossa del cos de la Guàrdia Urbana que ha viscut aquest ajuntament? Entre el 2012 i el 2015 es van perdre 13 agents del cos de la Guàrdia Urbana. I sabeu qui governava? L'alcalde Valentí Junyent. I sabeu qui formava part d'aquell govern? El senyor Bacardit".
Aloy ha conclòs el ple defensant la lleialtat institucional que es va mantenir en aquell moment i lamentant l'actitud actual de l'oposició: "En aquell moment ningú es va atrevir a culpabilitzar l'alcalde Junyent ni el seu govern d'aquella retallada, perquè la va provocar les restriccions de l'Estat. Per tant, les coses queden clares: farem una Taula de Seguretat on hi haurà lloc per al diàleg, les intervencions i portarem la feina feta amb tots els actors necessaris per donar les explicacions que calguin".
Amb la votació contrària de la majoria del consistori, la petició d'articular una comissió d'investigació o anàlisi temporal ha quedat definitivament descartada, traslladant tot el debat sobre l'homicidi de l'1 de setembre a la pròxima convocatòria de la Taula per la Seguretat a finals d'octubre.
