L'Ajuntament de Manresa ha aprovat inicialment aquest dijous al ple municipal les bases reguladores de la línia d'ajuts a la rehabilitació d'edificis més ambiciosa de la història de la ciutat, dotada amb prop de sis milions d'euros de fons públics. El dictamen s'emmarca en la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029, impulsat per la Generalitat, i pretén mobilitzar una inversió total superior als 9,4 milions d'euros. La votació ha rebut els vots a favor del govern (ERC, PSC i Impulsem), Junts i Nacionalista; l'abstenció de la CUP-Fem Manresa, i el vot en contra de Vox.

Sis línies d'ajuts i topalls econòmics

Les bases s'han estructurat en tres blocs que agrupen sis línies d'ajuts, des de la diagnosi tècnica inicial fins a les grans reformes estructurals de les comunitats. El primer bloc, centrat en els treballs tècnics, compta amb 402.000 euros per a despeses d'administració de finques, assistència jurídica i informes ITE. El segon, amb 1.635.987 euros, es destina a actuacions a l'interior dels habitatges: habitabilitat, accessibilitat, eficiència energètica i locals comercials buits. El bloc més gran, amb 7.413.000 euros, es destina a actuacions a nivell d'edifici comunitari, com l'estructura, les façanes, les cobertes, els ascensors o la supressió del subministrament d'aigua per aforament.

Percentatges d'ajut i mirada social

Els percentatges d'ajut base oscil·len entre el 45% i el 55% per a persones físiques i comunitats de propietaris, entre el 30% i el 35% per a promotors socials sense ànim de lucre, i entre el 25% i el 30% per a persones jurídiques. Aquests percentatges poden incrementar-se si l'habitatge se situa a l'eix prioritari del Centre Històric o si els propietaris presenten ingressos limitats, arribant fins al 85% en intervencions interiors i al 100% en intervencions estructurals i comunitàries.

El regidor d'Habitatge defensa un "fons d'emergència"

El regidor d'Habitatge i Centre Històric, Jesús Alonso, ha presentat el dictamen com una eina de transformació urbana, social i econòmica, i ha equiparat la dotació econòmica a un fons d'emergència comparable als que s'habiliten, segons ha dit, "després de conflictes bèl·lics per regenerar determinades zones que havien estat destruïdes". Alonso ha destacat que hi ha hagut més de 500 contactes de persones interessades des de l'obertura de l'Oficina del Pla de Barris, que corresponen a 261 fitxes de finques diferents del Centre Històric, de les quals 122 se situen dins de l'eix prioritari.

La CUP qüestiona el model i s'absté

El regidor de la CUP-Fem Manresa, Jordi Trapé, ha reconegut la necessitat de rehabilitar el Centre Històric, però ha centrat el seu discurs en els dubtes sobre el model de col·laboració públicoprivada. Trapé ha posat com a exemple que un mateix habitatge podria arribar a rebre desenes de milers d'euros de diners públics sense que les bases prevegin cap contrapartida clara si l'immoble es ven poc després de rebre la subvenció. Segons el regidor, el debat de fons no és si cal intervenir al barri, sinó "quin retorn social" s'exigeix a canvi de la inversió pública, i ha reclamat compromisos de lloguer assequible i de permanència que, al seu parer, les bases no incorporen. Trapé ha advertit que "no podem caure en la llei de les obres inverses", segons la qual els recursos i la informació acaben beneficiant més qui menys ho necessita, i ha demanat indicadors de seguiment, com el nombre d'habitatges rehabilitats, buits o llogats, per poder avaluar en el futur si el Pla de Barris significa un canvi real per a la gent que viu al barri.

Junts dona suport però hi posa matisos

El regidor de Junts, Ramon Bacardit, ha anunciat el vot favorable del seu grup i ha valorat positivament que la partida s'injecti directament en la rehabilitació d'habitatges. Tot i això, ha demanat prudència a l'hora de presentar les xifres, recordant que els sis milions d'euros es reparteixen en cinc anys, i ha coincidit amb la CUP en el fet que les bases no incorporen cap contrapartida social o de contenció de preus per a les persones beneficiàries. Bacardit ha lamentat, a més, que el seu grup no hagi tingut més marge de participació en el disseny de les bases, tot i haver estat informat de les reunions.

El govern defensa l'entusiasme de la resposta ciutadana

La regidora de Drets Socials, Mariona Homs, ha agraït la feina de l'equip tècnic i ha defensat que la finalitat de les ajudes és que les comunitats de propietaris i les persones que viuen al Centre Històric puguin accedir a habitatges més accessibles i eficients energèticament. Homs ha respost a les crítiques sobre la manca de participació en el disseny del pla assegurant que els grups municipals han estat informats en tot moment.

L'alcalde tanca el debat agraint el treball tècnic

L'alcalde, Marc Aloy, ha tancat el debat agraint la feina de l'equip tècnic i de govern i de l'equip tècnic de Forum, i ha remarcat que Manresa és dels primers ajuntaments a desplegar aquesta línia d'ajuts del Pla de Barris. Aloy ha defensat que "estem davant d'una oportunitat històrica i real per reactivar el Centre Històric" i ha destacat que els sis milions d'euros de fons públics podrien arribar a mobilitzar fins a catorze milions d'euros si es té en compte la inversió privada associada.

Els propers passos

Un cop aprovades inicialment, les bases estaran un mes en exposició pública, amb la previsió que a partir de finals d'octubre es puguin començar a gestionar els ajuts. Aquestes subvencions representen la meitat del finançament obtingut per Manresa en el marc del Pla de Barris i Viles 2025-2029, dotat amb 25 milions d'euros en total, dels quals la resta es destina a actuacions de transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària al Centre Històric.