Aquest dimecres a la nit, el prime time de TV3 i la plataforma 3Cat estrenen la segona temporada de Soc i seré!, el gran format d'entreteniment on cent concursants competiran per demostrar qui és la persona que més en sap de Catalunya i endur-se un premi màxim de 50.000 euros. Entre el centenar de participants seleccionats hi ha una bona representació de la Catalunya Central, amb mitja dotzena de veïns del Bages i el Moianès. Una d'aquestes veus territorials és la Violant Bonet, nascuda a Balsareny, conservadora-restauradora de béns culturals i guia de muntanya al capdavant del projecte Vioguia.

Malgrat definir-se com a "nòmada" per haver treballat i viscut en molts indrets del país -"des de les Terres de l'Ebre al Pirineu", remarca-, la seva trajectòria professional i vital la convertia en un perfil gairebé fet a mida per al concurs. "La meva feina com a conservadora-restauradora m'ha portat a conèixer moltes poblacions i particularitats de Catalunya, perquè treballant in situ sempre he volgut descobrir les característiques i la gent dels territoris on he viscut", explica Bonet.

Aquest bagatge es complementa amb tres dècades d'experiència en l'escalada de via llarga i en el guiatge cultural i de natura. Després de ser seleccionada al càsting, va optar per no estudiar i confiar plenament en el seu recorregut: "Conec molts edificis, museus i patrimoni, però també moltes persones amb els seus parlars, les seves cuinetes i les seves manies. Aquests coneixements i experiències vitals em van fer entrar al programa convençuda que tenia un perfil ideal; em vaig refiar del meu bagatge i, simplement, em vaig deixar portar".

Un rodatge intens a la Colònia Rusiñol i la clau del treball en equip

El rodatge d'aquesta segona edició s'ha traslladat a la Colònia Rusiñol, a Manlleu, on els cent participants han compartit dies d'intensa convivència i feina. Una experiència que la bagenca descriu com a "molt enriquidora" a escala humana, amb un ventall d'edats que anava dels 18 als 71 anys. "Tot i tenir vivències i perfils dispars, hem encaixat molt bé i hem gaudit moltíssim. D'allà han sortit amistats i complicitats que perduraran en el temps", afirma.

Pel que fa a la dinàmica del concurs, l'organització fa èmfasi a parlar de "reptes" més que no pas de proves. Uns reptes on la barreja generacional ha estat fonamental per anar superant les diferents fases. Com detalla Bonet, "els séniors coneixem millor el vocabulari, la cuina o les frases fetes, mentre que els júniors saben els noms de tots els gegants de Catalunya, coneixen perfectament les festes tradicionals o estan al cas dels grups musicals actuals". Tanmateix, reconeix que l'estratègia individual no és el seu fort: "Funciono molt millor en equip, consensuant i aportant en comú, que no pas gestionant rivalitats i egos".

El "factor Bages" i l'ajuda d'un historiador manresà

Néixer i viure a la Catalunya Central aporta certs avantatges lingüístics i geogràfics, com l'ús habitual dels pronoms febles o un coneixement radial del territori. Però en el cas de la Violant, les seves arrels i la seva trajectòria local van jugar un paper directe en el desenvolupament d'un dels reptes del programa.

"Més que ser del Bages, el que m'ha servit és la meva experiència professional vinculada a la cultura propera a la comarca: la muntanya de Montserrat, on he escalat i caminat moltíssim; la Patum de Berga, on vaig restaurar les comparses durant cinc anys, o les colònies tèxtils del Llobregat, de les quals soc filla per la feina de la meva mare en una fàbrica", recorda.

A més, la casualitat va fer que una conferència recent a la comarca li servís de salvavides a la pantalla: "En un dels reptes va ser clau un historiador manresà, l'Adrià Mas, a qui havia escoltat just una setmana abans en una xerrada sobre un tema concret que ens van demanar al concurs. Va ser una sort increïble!".

L'energia de l'Àngel Llàcer i una crida a cuidar la llengua

A les pantalles, el concurs torna a comptar amb la conducció d'Àngel Llàcer i la novetat de Diana Roig, una parella que la concursant qualifica de "combo molt ben trobat". Sobre Llàcer, confirma que el seu paper no és cap impostura: "L'Àngel és intensíssim i la Diana és molt propera i amable. En un rodatge així es donen moltes situacions divertides, tot i que entre riures cal anar per feina". Així mateix, Bonet vol fer un reconeixement exprés a l'equip tècnic, de producció i de càsting que hi ha darrere les càmeres: "Són una peça clau i invisible perquè tot surti rodat".

Més enllà del resultat final de la competició, la participant de Balsareny s'emporta una reflexió profunda sobre el país i la llengua catalana. "Adonar-me de la importància de mantenir viva la llengua, amb totes les seves riqueses i variants dialectals, és un dels reptes que m'emporto fora del concurs. Em posa trista veure com minva el seu ús quotidià i espero que aquest programa remogui consciències", conclou, satisfeta d'haver viscut una "experiència d'aprenentatge i de lluita dins d'una competitivitat sana".