L'Espai Òmnium de Manresa ha acollit aquest dijous al vespre la presentació d'Extrema dreta. Què ens hi juguem?, un assaig d'Eumo Editorial escrit pels filòsofs Jordi Corominas, de Balsareny, i Joan Albert Vicens. L'obra analitza els arguments i les propostes de les dretes radicals i convida a debatre sobre el relat de formacions com Aliança Catalana i Vox. La presentació ha anat a càrrec dels dos autors, acompanyats d'Adam Majó, docent i escriptor manresà i membre de la junta d'Òmnium Berguedà.
Un llibre nascut arran de la primera victòria de Trump
Joan Albert Vicens ha explicat que el llibre va tenir el seu origen en la primera presidència de Donald Trump, quan els autors es van preguntar "com pot ser que una persona d'aquesta calanya hagi arribat a ser com és possible que hagi tingut l'audiència que ha tingut i els vots que ha tingut". Tot i que en aquell moment van pensar que el fenomen s'anava diluint, Vicens ha assenyalat que després "ha estat evident que l'extrema dreta que Trump lidera representava en els seus orígens és, sobretot, un moviment mundial que està triomfant a tot arreu", des d'Amèrica Llatina fins a Europa.
Segons Vicens, com a filòsofs han volgut fer una aportació basada en l'argumentació i no només en l'emoció, amb l'objectiu de "contrarrestar moltes de les consignes, mentides, mitges veritats i propostes antidemocràtiques" de l'extrema dreta.
Un manual de contraarguments amb estructura fixa
Adam Majó ha definit l'obra com "un manual de contra-arguments a l'extrema dreta" que aconsegueix la seva funció gràcies a un recurs literari: cada capítol s'obre amb la veu, en primera persona, d'un personatge fictici però creïble que exposa un argument típic de l'extrema dreta en àmbits com el feminisme, la immigració o el populisme antipolític.
Vicens ha detallat l'estructura completa del llibre: després d'aquesta declaració inicial, s'explica què diuen realment els programes electorals dels partits d'extrema dreta -"tots els partits d'extrema dreta coincideixen en un programa bàsic", ha afirmat-, es descriu què fan aquestes formacions quan arriben al poder, es contrasten les dades objectives sobre cada tema i, finalment, es discuteixen les conseqüències. Vicens ha estat clar sobre les intencions del llibre: "Nosaltres no tenim solucions a tot, però sí que tenim la intenció de desmuntar moltes consignes falses i moltes solucions simples, massa simples, que l'extrema dreta vol donar a problemes que són molt complexos".
Majó, per la seva banda, ha valorat que alguns àmbits del llibre, com la relació entre allò global i allò local o la islamofòbia, hi estan "molt ben resolts", mentre que en altres, com la immigració, les mancances no serien atribuïbles als autors sinó al fet que "com a societat" encara no s'ha resolt col·lectivament aquest debat.
Feixisme o "quinta columna" d'un moviment mundial
Jordi Corominas ha matisat que, malgrat les similituds, el fenomen que analitza el llibre no és feixisme: "Rimen amb el feixisme, però no és exactament el mateix fenomen". Segons Corominas, mentre el feixisme feia "un elogi de la violència, una religió d'estat i prendre per la força el poder", l'extrema dreta actual "defensa la democràcia", entesa únicament com allò que decideix la majoria, sense el respecte als drets humans com a límit.
Corominas ha aprofundit en el rerefons ideològic d'aquest moviment fent referència a corrents com la "il·lustració obscura", que en comptes de perseguir la igualtat de drets, defensa la jerarquia i vol acabar amb el que anomenen "la catedral": el món acadèmic, cultural i intel·lectual. Segons Corominas, aquest combat cultural ja s'ha guanyat en bona part a les xarxes socials, i fins i tot alguns periodistes "ja donen per fet molts dels debats de l'extrema dreta".
Joan Albert Vicens ha afegit que, en el discurs de l'extrema dreta, hi ha "una mena de resta fòssil ideològica que té els seus orígens en el nazisme": la concepció de la nació com una comunitat viva amenaçada per enemics interiors i exteriors. Vicens ha posat l'exemple de Trump, que parla "contínuament de l'espai vital dels Estats Units" i que hauria arribat a dir que els immigrants "enverinen la sang de la nació americana".
El risc del conflicte bèl·lic
En el torn de preguntes, Adam Majó ha introduït la qüestió de la violència i la guerra, assenyalant que el problema d'aquestes formacions no és només discursiu, sinó que "volen governar". Majó ha recordat declaracions recents de Trump a Nacions Unides sobre "aniquilar" un país i ha apuntat paral·lelismes amb el feixisme dels anys trenta, quan els règims autoritaris necessiten anar ampliant constantment els seus enemics, primer interiors i després exteriors, per mantenir la tensió i la cohesió de les seves bases.
Corominas hi ha coincidit, recordant que "cap democràcia a la història ha fet la guerra a una altra democràcia" i que l'extrema dreta necessita sempre trobar un enemic extern o un boc expiatori. Corominas també ha alertat de com aquest discurs es va normalitzant de manera gradual en les converses quotidianes: "Fa 10 anys era totalment impossible" sentir determinades frases sobre immigrants en un grup d'amics, i "ara el que és impossible és que quan algú diu això algú del grup surti i digui no estic d'acord".
Respecte cap als votants, crítica ferma cap a les idees
Joan Albert Vicens ha volgut deixar clar que el llibre s'ha escrit "des del respecte" cap a les persones que voten o se senten atretes per l'extrema dreta, evitant l'insult fàcil. Vicens ha explicat que aquestes formacions avancen en un terreny propici, el d'una part de la societat que no arriba a final de mes o que se sent qüestionada en els seus valors, i ha estat categòric: "Els seus problemes són autèntics problemes", encara que les solucions que ofereix l'extrema dreta siguin, al seu parer, falses alternatives.
Corominas ha reforçat aquesta idea assenyalant que segurament totes les persones tenen algun familiar o amic proper que en algun moment ha mostrat simpatia per algun d'aquests arguments, motiu pel qual reivindica el diàleg per damunt de l'etiquetatge. Amb tot, ha reconegut que el combat és desigual, especialment a les xarxes socials, tot i que ha conclòs amb un punt d'esperança: "És difícil la lluita, però no impossible".
