El projecte que el passat mes de març es presentava com una aposta audaç contra la inestabilitat i la gentrificació ja té les claus a la mà. Aquest dissabte, 3 d'octubre, el Casal Independentista Alimara ha escenificat el seu primer gran pas definitiu amb la celebració de la seva primera assemblea de socis a l'interior del número 10 del carrer Puigterrà de Dalt de Manresa. L'edifici, que durant dècades va acollir la històrica botiga de Mobles Pujol, ja és oficialment propietat del col·lectiu, tancant així una primera fase de finançament que ha superat les expectatives inicials.

"El missatge d'ara és que ja tenim el casal. S'ha signat la compra d'aquest immoble", ha anunciat Mireia Cirera, una de les promotores del projecte. Des de la presentació pública a la primavera, la campanya per recollir els 150.000 euros necessaris per tirar endavant l'adquisició ha fet els seus fruits. Segons han detallat els portaveus, ja s'ha assolit la xifra de 125 sòcies i s'han recaptat 110.000 euros a través de 70 donacions de particulars. La resta de l'operació s'ha pogut cobrir mitjançant un acord amb una banca cooperativa, superant el repte majúscul d'assumir la propietat col·lectiva al cor del barri del Vic-Remei.

"Hem necessitat un aval econòmic, però sobretot un aval humà i polític", ha explicat Òscar Rebollo, també promotor de l'espai. "La gent, intergeneracionalment, ens ha anat dient que tiréssim endavant. Aquest és el suport que ens fa estar avui aquí", ha afegit.

L'espai gastronòmic, la prioritat per d'aquí a un any

La jornada d'avui no només ha servit per celebrar l'adquisició, sinó per posar fil a l'agulla als usos del nou casal. L'assemblea fundacional, que ha reunit una seixantena de persones, ha estat el tret de sortida per decidir de forma participativa com s'estructurarà el dia a dia de l'edifici. "El grup motor ens hem imaginat com podria ser, però la paraula dels socis és la que s'ha de fer cas. Avui posem les bases entre totes sobre què volem que passi aquí", ha remarcat Cirera.

Tot i que l'activitat política i associativa del Casal Alimara s'inicia de forma immediata, les obres d'adequació marcaran el calendari dels pròxims mesos. L'edifici es troba en molt bon estat de conservació, la qual cosa permetrà treballar per fases. La prioritat número u del col·lectiu és actuar a la planta baixa per obrir-hi l'espai gastronòmic (un bar-restaurant), que funcionarà com a porta d'entrada oberta a tota la ciutat. Tot i voler ser prudents amb els calendaris de les obres, els impulsors s'han fixat l'horitzó d'obrir aquesta part de restauració en el termini d'un any.

Paral·lelament, l'activitat pròpiament de casal s'ubicarà a les plantes superiors. A la segona planta ja s'hi preveu l'habilitació d'una gran sala d'actes, tres espais de reunió i zones pensades per a la criança i la lactància, amb l'objectiu que tothom pugui sentir-se acollit. "Volem que la gent estigui tranquil·la i pugui sentir-se a casa, perquè casal vol dir això: casa", han subratllat.

El "fil roig" que la violència no va poder tallar

L'elecció del 3 d'octubre per fer aquesta primera assemblea no obvia el pes de la memòria. La reobertura de l'Alimara connecta directament amb una ferida històrica de l'esquerra independentista manresana: l'atemptat del novembre de 1989. Aquell any, el grup feixista i parapolicial Milícia Catalana va posar un paquet bomba al primer local de l'Alimara, situat al carrer Guimerà, amb l'objectiu de silenciar un moviment popular a l'alça.

37 anys després d'aquell atac, la recuperació del nom és tota una declaració d'intencions. "El fet que avui estiguem aquí no és casual ni esporàdic, ve d'una història molt llarga. L'any 89 ens van posar una bomba per acabar amb el moviment. Però nosaltres venim d'un fil roig de Manresa", ha reivindicat Rebollo. "No és una història fàcil, ha costat molt i hem patit repressió, però també hem tingut moments molt bons".

En aquest sentit, els actuals impulsors es declaren hereus i responsables de la llarga tradició de centres socials i ateneus de Manresa. Aquesta nova infraestructura a Puigterrà de Dalt neix, per tant, amb la voluntat de convertir-se en un nou baluard contra els discursos d'odi i l'aïllament social, oferint des de l'autogestió una alternativa feminista, antiracista i antifeixista per a la ciutat.