Hi ha fils que ni les bombes no poden tallar. Hi ha silencis que s'allarguen durant dècades, però que mai arriben a ser definitius. Aquest dijous, el número 10 del carrer Puigterrà de Dalt ha deixat de ser la façana d'un antic comerç de mobles per convertir-se en l'epicentre d'una sacsejada política i social que feia 36 anys que s'estava gestant. Una quarantena de persones, representants de diverses generacions de l'esquerra independentista i dels moviments populars de la ciutat, s'han aplegat per anunciar el pas més ambiciós del moviment en l'última dècada: la reobertura del Casal Alimara. Un renaixement que no arriba per omplir un buit, sinó per connectar un fil roig que la violència parapolicial va intentar tallar el 1989.

Un laboratori de barri al cor del Vic-Remei

El carrer Puigterrà de Dalt, situat en una cruïlla estratègica que uneix el centre de la ciutat amb el barri del Vic-Remei, ofereix una infraestructura sòlida per a un projecte que neix amb voluntat de permanència. L'edifici, conegut durant molts anys com la seu de Mobles Pujol, es troba en un "molt bon estat de conservació", segons han explicat els impulsors. Això permetrà que la reforma no hagi de ser estructuralment traumàtica, facilitant una obertura més àgil del que es podria preveure en un immoble d'aquestes dimensions.

El projecte, encara en una fase que els seus promotors defineixen com a "embrionària" però amb les idees molt clares, preveu una configuració dual. A la planta baixa, s'hi instal·larà un espai gastronòmic amb servei de bar i restaurant, concebut com la porta d'entrada al Casal i un punt de socialització on el dia a dia de la ciutat bategui amb naturalitat. A la planta superior, l'espai es reservarà per a l'activitat política, cultural, xerrades, formació i assemblearisme. "No prometem només un edifici; prometem un espai on trobar-nos, pensar-nos plegades i construir vincles que ens permetin créixer col·lectivament", han proclamat durant la roda de premsa.

El repte econòmic: 150.000 euros contra la incertesa

L'aspecte més audaç de la presentació ha estat l'anunci de la compra de l'immoble. En un context marcat per la gentrificació, la crisi de l'habitatge i la inestabilitat dels lloguers comercials, els impulsors de l'Alimara han decidit "liar-se la manta al cap" i apostar per la propietat col·lectiva. Per què s'ha optat per la compra? La resposta ha estat d'un pragmatisme punyent: "Hem intentat buscar locals municipals, hem buscat alternatives, però la realitat ens ha portat a aquesta opció. Hem pensat que com més fortificacions tinguem davant les incerteses, millor".

Per fer realitat aquesta "fortificació popular", s'ha llançat una campanya de finançament que busca recollir 150.000 euros. Aquesta xifra s'assolirà mitjançant una combinació de préstecs personals, aportacions a fons perdut i la consolidació d'una base de 300 socis que, amb les seves quotes periòdiques, han de sostenir el projecte a llarg termini. El portal del Casal ja està operatiu per centralitzar aquestes inscripcions. Segons han revelat, la campanya ja compta amb una xifra important recaptada gràcies a un "boca-orella" previ en els cercles més propers, però ara el repte s'obre a tota la ciutat.

Solidaritat de classe i el mirall de la Sèquia

La reobertura de l'Alimara ha generat interès sobre com s'encaixarà en el potent teixit associatiu de Manresa. Els portaveus han estat taxatius: la relació amb altres espais, com l'Ateneu Popular la Sèquia, serà de "igual a igual" i basada en la solidaritat. La Sèquia, consolidada com un referent de l'autogestió a tots els Països Catalans, és vista com un aliat natural. "Manresa és una ciutat suficientment gran com perquè puguin conviure diversos espais; tenim tota la solidaritat per fer-ho juntes i anar plegades per aconseguir els objectius", han subratllat.

Aquesta col·laboració és el que defineix la "Manresa lluitadora" que volen potenciar. En un context marcat per l'enduriment reaccionari, la normalització dels discursos d'odi de l'espanyolisme i la dreta catalana, i el desmantellament dels serveis públics com la sanitat o l'educació, l'Alimara vol ser una eina més al servei del veïnat. "Davant l'aïllament, comunitat. Davant els intents de despolititzar-nos, més política, més consciència i més carrer", han proclamat en una crida a la mobilització col·lectiva davant les respostes individuals que ofereix el sistema actual.

1989: El record de la bomba de la Milícia Catalana

És impossible parlar de l'Alimara sense que la memòria ens porti al 20 d'octubre de 1989. L'atemptat amb paquet bomba que va patir el local original al carrer Guimerà, 34, segueix sent una ferida oberta en l'imaginari col·lectiu de la ciutat. Aquell atac va ser obra de la Milícia Catalana, una organització d'extrema dreta de naturalesa parapolicial. Com es va demostrar amb el pas dels anys, aquests grups no actuaven de manera aïllada, sinó que formaven part d'una estratègia de "guerra bruta" contra l'independentisme popular, sovint amb la connivència o el suport logístic de sectors de les clavegueres de l'Estat.

Aquella bomba no només va destrossar un mobiliari; tenia l'objectiu clar de "sembrar la por i trencar la xarxa" d'un moviment que feia por perquè creixia i arrelava. El tancament forçós de 1989 va ser un cop dur per a l'esquerra independentista manresana, però la roda de premsa ha servit per recordar que "no ho van aconseguir". La recuperació del nom i del projecte 36 anys després és la prova que la persistència és un valor polític a Manresa. "Aquest fil roig no s'aturarà", han afirmat amb rotunditat, reivindicant el llegat d'aquells que van mantenir viva la flama durant les dècades més fosques de la repressió.

Un projecte per a una Manresa feminista i antiracista

El nou Casal Alimara s'ha definit com una "alimara" en el sentit literal del terme: aquells focs que s'encenien a les muntanyes per comunicar-se, per avisar de perills i per dir "som aquí". El projecte vol ser una veu potent que reivindiqui una Manresa que acull, que és solidària i que cuida. Una ciutat que es mira al mirall i és capaç de transformar-se amb "ambició i esperança" per convertir-se en un referent feminista, antiracista i antifeixista.

La crida a fer-se sòcia ha tancat l'acte, amb la convicció que els grans projectes només són possibles quan la gent hi creu. "Nosaltres hi creiem, i estem convençuts que Manresa també hi creurà", han conclòs. Amb el tret de sortida a la campanya de socis aquest 26 de març, Manresa comença a escriure un nou capítol de la seva història popular, demostrant que el foc de l'Alimara torna a il·luminar el cor de la ciutat per no apagar-se mai més.