L'arquitectura, com la memòria, té plecs foscos on la història de les ciutats s'estanca. Durant vint anys, el silenci i la paràlisi de l'antic edifici de la Cambra de Comerç, a la plaça del Pedregar 1, han estat el reflex fidel d'un Centre Històric sotmès al ritme mandrós de les abstraccions financeres. Tanmateix, sota la superfície de l'oblit, els mecanismes del planejament públic han seguit el seu curs lent i invisible. La publicació del projecte d'urbanització del Polígon d'Actuació Urbanística de transformació Pedregar obre, per fi, una esquerda en el búnquer. No és una reforma cosmètica; és una deconstrucció tectònica i conceptual que pretén extreure aire d'on el capitalisme de casino va voler tancar el pany. Una intervenció quirúrgica sobre 164,17 metres quadrats de sòl urbà no consolidat que busca recuperar la dignitat de la pedra a cop de norma.
2017: El fil d'Ariadna públic contra la degradació de l'entorn
Explica el mite clàssic que Ariadna va lliurar una troca de fil a Teseu perquè pogués trobar la sortida de l'enfosquit laberint del Minotaure. En l'urbanisme modern, on els monstres tenen forma de fons voltor i els paranys burocràtics són gairebé infinits, el fil d'Ariadna de l'Ajuntament de Manresa té una data concreta: el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovat el setembre de 2017. Gairebé una dècada ha hagut de madurar aquesta eina en els despatxos abans de traduir-se en pressupostos i terminis concrets a la plaça del Pedregar, convertint-se en el rastre legal que permet a l'administració guiar-se sota la paràlisi per trobar la sortida en el laberint de carrerons del nucli antic. Des del consistori manresà, el focus no es posa únicament en la finca de la discòrdia, sinó en una estratègia d'esponjament molt més àmplia lligada al Pla de Barris de Sant Miquel. Segons fonts municipals, la intenció és dotar el cor de la ciutat d'aquelles "palanques" necessàries per anar a aturar l'estanquitat que ha patit el sector durant anys, incidint en l'habitatge i fent que al teixit antic hi tornin a "passar coses".
"L'objectiu com a administració és anar rehabilitant els entorns per propiciar que l'edifici de la Cambra de Comerç finalment es desperti", assenyala el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Manresa, Carles Garcia Estany. "Sempre s'han intentat posar facilitats perquè qualsevol projecte que encaixés es pogués tirar endavant, acompanyant els inversors de fora que no coneixen la realitat local", reitera el regidor, desmuntant l'excusa de la paràlisi burocràtica.
I és que, des del punt de vista tècnic, el catàleg urbanístic ofereix una llibertat absoluta: la propietat disposa d'un ventall d'usos pràcticament il·limitat que inclou des del sector residencial i oficines fins a un hotel o un co-working. Global Licata ha tingut totes les opcions imaginables sobre la taula per fer viable el negoci i reanimar l'edifici. L'excusa que el planejament feia inviable la inversió es desintegra davant la flexibilitat de la norma.
La realitat actual a peu de carrer, però, és tossuda i poc lluent. La memòria del projecte descriu l'àmbit com un espai "força abandonat, amb vegetació espontània i molta brossa acumulada", on el desnivell de 4,5 metres entre els dos carrers es resol amb un mur deteriorat i unes mitgeres que amenacen ruïna. Un paisatge urbà asfixiat per la teranyina de serveis obsolets: xarxes aèries de baixa tensió, telecomunicacions que creuen a sis metres d'alçada i un carrer d'en Botí que ni tan sols disposa de xarxa d'aigua potable sota el seu paviment antic. Per obrir l'esperada finestra de transpiració, l'Ajuntament licitarà l'enderroc de les edificacions adjacents dels números 10 (carrer d'en Botí) i 13 (carrer del Pedregar), unes obres pressupostades en 67.672,96 euros que faran net de la runa acumulada pel desinterès de la propietat.
De la fe en la pedra a la transparència de l'acer corrugat
Allà on les elits ultraconservadores del segle XIX, encapçalades per la nissaga Rafat o l'industrial Jaume Rosal, van bastir un "fideïcomís de confiança" i murs opacs per protegir el seu búnquer ideològic de la modernitat liberal, el nou projecte hi contraposa un exercici de lleugeresa i obertura. La intervenció es planteja com un "mecanisme de transpiració urbana", un jardí secret que actua com un oasi visual des dels dos carrers que el flanquegen.
Al carrer d'en Botí, el disseny respecta escrupolosament la història: es mantindrà la façana original de paredat i l'arc de la porta d'accés de pedra fins a la planta segona, que rebrà un tractament de sorrejat i reparació amb morter de calç. Però per completar la línia del carrer sense tancar-la, l'antiga paret trobarà la seva continuïtat en un fals mur de barres corrugades d'acer de 7,1 metres d'alçada. Aquesta gelosia metàl·lica jugarà amb dues densitats de vibració visual: una de més opaca que recull l'herència del vell mur de pedra, i una altra de més oberta que funcionarà com una gran finestra conceptual que abocarà el verd cap a l'exterior.
El punt culminant d'aquesta unió tectònica serà un balcó d'observació suspès precisament a l'interior de l'antiga portalada de pedra. L'excavació d'aquesta sabata sota l'arc s'haurà de realitzar amb mitjans estrictament manuals per protegir l'element patrimonial. Des d'aquest mirador d'acer, l'usuari podrà "habitar el límit", endinsant-se lleugerament en l'interior del pati on es plantaran tres arbres ornamentals tipus Cerasifera Nigra, destinats a esclatar en una magnífica floració rosada cada primavera. A la cota superior, al carrer del Pedregar, la tanca de maó actual serà substituïda per un altre reixat calat sobre un muret de formigó que convidarà els vianants a guaitar el jardí des de l'altura.
La paradoxa de les càrregues i el preu del silenci
Darrere d'aquesta delicada intervenció de 161.805,06 euros (pressupost total per a coneixement de l'Administració), batega una lliçó de dret urbanístic que impacta directament contra la línia de flotació dels fons especulatius. Durant anys, societats opaques vinculades a Cerberus han utilitzat el silenci com a estratègia, mantenint l'immoble tancat a pany i clau a l'espera d'un comprador major. Però les regles del joc de la reparcel·lació de càrregues a Catalunya són clares: les obres de millora de l'entorn es reparteixen entre els propietaris de l'àmbit en funció del benefici obtingut.
I aquí és on el parany legal es tanca sobre el fons inversor. Com que el projecte d'urbanització s'ha dissenyat de tal manera que les finques eliminades alliberen un espai annex, el planejament permetrà una ampliació física del propi antic edifici de la Cambra de Comerç. Aquesta franja exterior servirà, precisament, per resoldre des de fora els problemes crònics d'accessibilitat, noves escales d'emergència i ascensors que per llei no es poden encabir dins l'estructura de l'edifici protegit. L'Ajuntament no només els neteja la vista; els soluciona l'únic escull físic per poder explotar comercialment l'actiu. L'abstracció financera es troba, per fi, com una realitat material: Global Licata ja no té cap mena d'excusa tècnica o jurídica per continuar justificant l'abandonament. Ha de pagar la seva quota d'urbanització i rebre la clau per obrir l'immoble de bat a bat. Quedar-se de braços creuats a partir d'ara ja no és defensar un actiu; és triar conscientment la degradació com a càlcul especulatiu.
La paradoxa clou el cercle de la trilogia. El búnquer que un dia es va tancar sobre si mateix per por al progrés exterior, avui només es pot salvar si l'espai públic l'obliga a obrir-se. A la mitgera del carrer d'en Botí, una sola lluminària model Town de la casa Salvi, col·locada a sis metres d'alçada, il·luminarà un jardí que es protegirà de nit amb una tanca per evitar els racons de degradació. L'immoble monumentalitzat per les elits locals del segle XIX per exhibir el seu poder immutable comença a ser doblegat per la necessitat d'una ciutat viva. Els vells Rafat defensaven la propietat amb el cognom i la presència; els gestors de Global Licata ni tan sols responen els correus electrònics del registre. Però la pedra i la norma continuen tossudament al seu lloc, esperant que l'horitzó del 2027, amb l'arribada dels camions grua i la licitació de les obres, retorni definitivament la transpiració, l'activitat i la dignitat al cor adormit del Pedregar.
