Manresa s'ha convertit en un dels primers focus de resistència política contra les propostes d'"agrupament lingüístic" impulsades per la Xarxa de Famílies pel Català (XAFA), que defensen concentrar alumnat catalanoparlant per preservar espais de socialització en català. El debat, que, el cas de Manresa, va tenir lloc al darrer ple municipal, guanya ara dimensió pública després de l'expansió del discurs de la plataforma arreu del país. A la capital del Bages, però, el regidor d'Educació, Pol Huguet, hi va respondre amb una intervenció especialment dura, advertint que aquestes mesures suposen "destruir l'herència de l'escola catalana" i convertir-la "en una reserva d'indis".

Una moció per "agrupar catalanoparlants"

La moció, que va ser presentada pel grup Nacionalista a proposta de la XAFA, defensava introduir criteris sociolingüístics en la planificació escolar per "evitar la dispersió de l'alumnat catalanoparlant" i preservar "densitats lingüístiques" que permetessin mantenir el català com a llengua de socialització.

El text proposava, entre altres mesures, incorporar criteris sociolingüístics en la definició de zones escolars i en la matrícula fora de termini, elaborar un mapa municipal d'Espais Lingüístics Segurs i promoure "dinàmiques d'agrupament flexible" de l'alumnat catalanoparlant dins dels centres educatius.

La iniciativa parteix del diagnòstic que molts infants de famílies catalanoparlants abandonen el català en els espais de relació informal, especialment als patis i activitats extraescolars, per adaptar-se lingüísticament als seus entorns socials.

Aquestes tesis han començat a agafar volada en determinats sectors catalanistes arran de la difusió pública de la XAFA i de reportatges sobre el fenomen publicats en diversos mitjans durant les darreres setmanes.

"L'espai segur és on convidem tothom a parlar català"

La resposta més dura va arribar de la mà del regidor d'Educació, Pol Huguet, que va rebutjar frontalment la proposta i va carregar especialment contra la idea d'agrupar alumnes segons perfil lingüístic. "L'espai segur no és el lloc on només parlem català els catalanoparlants; l'espai segur és on convidem tothom perquè s'animi a parlar en català encara que li costi", va defensar durant el ple.

Visiblement molest, Huguet va assegurar que la proposta representava "un error gravíssim" i "un atac amb bomba atòmica" a la feina que, segons va dir, s'està fent des de la regidoria i els centres educatius de la ciutat per reforçar l'ús del català des d'una perspectiva inclusiva.

El regidor va reivindicar la tradició integradora de la immersió lingüística catalana i va apel·lar a la seva pròpia experiència familiar i personal vinculada a l'ensenyament del català durant i després del franquisme.

"Jo estic molt orgullós d'haver estudiat amb Rodrigos, Garcias, Sánchez, Martínez i Ben Alis. I que els meus fills vagin a classe amb la Maroua, el Mamadou o l'Alesandra i parlin amb ells en català", va afirmar.

"Barrejar, barrejar i barrejar"

Durant la seva intervenció, Huguet va negar que la solució al retrocés social del català passi per separar o concentrar catalanoparlants. "El problema no és que s'estiguin perdent parlants de català", va argumentar, sinó "un tema de proporcions" derivat dels canvis demogràfics i del creixement de la població castellanoparlant.

Per això, va defensar exactament la recepta contrària a la plantejada per la moció: "Les solucions passen per barrejar, barrejar i barrejar; perquè hi hagi més coneixement del català per part de tothom".

El regidor també va reivindicar les polítiques impulsades des de Manresa en els darrers anys, com formacions lingüístiques a equips directius, monitors d'extraescolars i escoles bressol, així com les noves sessions d'acollida per a famílies nouvingudes i les aules d'acollida accelerada per a adolescents acabats d'arribar.

Una votació que divideix el catalanisme

La moció va acabar sent rebutjada amb els vots d'ERC, PSC i Fem Manresa, que també va mostrar-se crític amb la proposta, mentre que Avenç Nacionalista, Junts per Manresa i Impulsem hi van votar a favor. Vox també hi va votar en contra.

Més enllà del resultat, el debat va evidenciar una fractura creixent dins del catalanisme sobre com afrontar la pèrdua d'ús social del català entre infants i joves: des de plantejaments que aposten per reforçar espais de "segregació lingüística" fins a models que defensen preservar la immersió com un sistema integrador basat en la barreja social i lingüística.