Les darreres enquestes d'usos lingüístics del català advertien un fort retrocés de la llengua a totes les vegueries de Catalunya, aquestes dades, però, deixaven al marge la població menor de 15 anys. Una manca de control sociolingüístic que preocupa especialment la Xarxa de Famílies pel Català (XAFA), una agrupació nascuda fa tres anys, que vetlla pel compliment de la immersió lingüística i que aplega pares i mares d'arreu de Catalunya. L'origen, expliquen, va ser a través de les xarxes socials i, a partir d'aquí, van bastir una organització pròpia per donar resposta a una preocupació compartida: la pèrdua d'ús social del català a les aules i, sobretot, als patis de les escoles.
A Nació hem parlat amb l'Albert, pare i activista pel català, que en forma part, i que ha volgut mantenir l'anonimat en aquest article per por a represàlies. "Hi ha molta pressió a les escoles quan els pares catalanoparlants som minoria, hem d'anar amb molta diplomàcia", diu. L'Albert assegura que la Xarxa de Famílies ha pogut constatar de primera mà que "el català s'ha convertit en minoritari" o ha desaparegut de la majoria dels patis d'escola del país. "Ens preocupa veure com els nostres fills, de famílies catalanoparlants, es relacionen entre ells en castellà a l'escola", apunta.
Des de la XAFA expliquen que es troben amb el fet que els seus fills abandonen el català "per vergonya" o per evitar el conflicte. “Vaig preguntar a les meves filles de 12 anys per què parlaven castellà a l’escola, i em van respondre que ‘no volien tenir problemes’”, expliquen des de l'associació. Aquesta situació els genera molta impotència i, asseguren, era una cosa que "mai s'havien imaginat que els pogués passar". "Veiem que la majoria de nens aprenen el català més o menys bé i que, d'altra banda, els catalanoparlants l'abandonen", afirma l'Albert.
La Xarxa reivindica que l'única manera de fer front a aquesta situació és mitjançant una "immersió lingüística real", que més enllà de fer les classes en català, també "utilitzi el català" dins i fora de la classe de manera pràctica. "S'ha d'ensenyar català a l'alumnat no catalanoparlant i ensenyar-li a expressar-se i a comunicar-se. Ara molts professors fan una docència formal, però no fan pràctica en català. L'aprenentatge és passiu, per tant, els alumnes mai podran parlar amb naturalitat", afirma.
Un exemple d'èxit n'és el Repte Casteller, un projecte educatiu d'immersió lingüística dissenyat per fomentar l'ús natural del català entre els infants i joves a l'escola. Aquesta idea, que va sorgir en un centre educatiu d'alta complexitat de Lloret de Mar, utilitza com a fil conductor els valors i la mètrica dels castells i converteix l'aprenentatge en una dinàmica de cooperació i treball en equip. "El català és llengua vehicular, però d'aquí a que les dinàmiques es corresponguin amb les de la immersió hi ha un tros, per això fan falta projectes com aquest, que han funcionat molt bé", diu l'Albert.
D'altra banda, la XAFA també ha desplegat campanyes en l'àmbit educatiu, com "Activem la immersió", impulsada per més de 30 famílies d'arreu de Catalunya a pobles i ciutats com Barcelona, Terrassa o Palautordera per supervisar que les classes als centres educatius tinguin el català com a llengua vehicular. "Hem denunciat casos on la vulneració era flagrant i no es feia la docència en català", afirma. Les reclamacions s'han articulat a través d'Inspecció Educativa, denúncies allà on les direccions dels centres es mantenen refractàries a canvis en favor del català i assessorament jurídic. "Estem disposats a esgotar totes les instàncies i vies que estiguin al nostre abast per fer efectiu el compliment de l'ensenyament en català legalment establert", exposaven a la iniciativa.
Alhora, també han elaborat un Projecte Lingüístic de Centre (PLC) "exemplar", el document que estableix com s’organitzen, ensenyen i usen les llengües en un centre educatiu. D'acord amb el punt de vista de la XAFA, el document supera l'actual paradigma basat en garantir el coneixement del català i centra tots els esforços en assegurar-ne també l'ús social dins el centre. Es tracta d'un projecte que ja va ser aprovat en un centre educatiu de l'àmbit metropolità i que aspira a traslladar-se també a altres escoles i instituts del país.
L'altra línia que defensa l'associació s'anomena agrupament, que consisteix en "mantenir els catalanoparlants que queden" i "crear espais d'alta densitat". La mesura consistiria en dur a terme projectes i activitats conjuntes en grups flexibles on la majoria dels alumnes serien catalanoparlants i la llengua de socialització fos el català. "Per assegurar que el català sigui la llengua social hi ha d'haver un mínim de catalanoparlants i això és una dada comprovada que per molts sociolingüistes", diu.
Aquesta mesura perseguiria que els catalanoparlants "es reconeguin " i aconseguir que la llengua de relació social entre ells sigui el català, dins i fora de les aules i les activitats. "No haurien de ser tots catalanoparlants, perquè veiem que en llocs on la majoria parla català els altres hi convergeixen", explica.
Una moció a Manresa
La Xarxa de Famílies pel Català ha portat el seu projecte lingüístic recollit en una moció a l'Ajuntament de Manresa. La proposta preveia impulsar unes jornades municipals anuals sobre immersió lingüística amb la participació de centres educatius, docents, famílies, inspecció educativa i tècnics amb l'objectiu de crear un espai de coordinació i intercanvi d’experiències per compartir metodologies i situar la immersió lingüística com un element central dels projectes educatius del municipi. Un text, però, que no tothom ha vist amb bons ulls i que, finalment, no ha estat aprovat.
El punt polèmic ha estat la proposta de fixar criteris sociolingüístics en la planificació escolar i en els processos d’assignació d’alumnat a través de l’Oficina Municipal d’Escolarització. La proposta defensava evitar la dispersió de l’alumnat catalanoparlant i preservar la presència del català en aquells centres on actualment té més pes. En aquesta línia, també defensaven detectar, protegir i ampliar els espais de socialització en català entre infants i joves amb un mapa sociolingüístic municipal, el suport a entitats que promoguin l’ús del català i la creació de noves activitats culturals i de lleure en aquesta llengua. "Aquest és un debat trencador i entenem que hi ha por i prejudicis a l'hora de demanar coses com aquestes", explica l'Albert. Altres punts de vista de partits catalanistes del ple municipal coincideixen amb el diagnòstic, però discrepen de la solució que, diuen, podria crear dos mons diferents en un mateix centre educatiu.
