El Correllengua Agermanat ha acabat aquesta setmana amb una nova demostració de força a l’Alguer, a Sardenya, on desenes d’entitats i centenars de persones es van aplegar a les places i carrers per reivindicar la catalanitat de la ciutat i la llengua que els uneix amb la resta dels Països Catalans. Al llarg de tot el recorregut, més de 180.000 persones han participat en els actes del Correllengua Agermanat, amb 30.000 portadors de flama que s’han rellevat al llarg de les més de 80 aturades en municipis de totes les terres de llengua catalana
El colofó d’aquesta cursa no competitiva de relleus arriba després de més de dues setmanes de camí per tot el domini lingüístic amb la Flama de la Llengua, que ha aconseguit crear un teixit associatiu transnacional que ara els organitzadors es plantegen conservar en una reunió a Mallorca a finals de juny. “Com que tenim un caràcter assembleari, ens hem de reunir per valorar com ha anat, què podem millorar i si s’ha de convertir en una activitat periòdica, com al País Basc ”, explica Pau Muñoz, coordinador del Correllengua.
Des de l’organització del Correllengua, reconeixen que la iniciativa ha tingut un paper que ha anat més enllà de la rellevància de la mateixa cursa i que ha creat un instrument organitzatiu transversal inèdit als Països Catalans. “S’ha format una xarxa molt impressionant d'associacions, persones i de gent de diferents àmbits que s'ha d'aprofitar”, afirmen.
Tot plegat, expliquen, ha servit per passar a l’acció i reforçar la consciència col·lectiva i de país al voltant del català. “Hem recordat que la feina d'aquells que estimen la llengua no ha de ser només aturar els atacs que venen de fora, sinó que ha de ser també guanyar terreny i fer que s’avanci cap a una plena normalització lingüística”, asseguren. De tota manera, ja han avançat que aquest 2027 no hi haurà un altre Correllengua Agermanat per la dificultat logística i, sobretot, els permisos i la burocràcia que requereix cada etapa del recorregut. “Si volíem fer-lo, ja hauríem d’haver començat. Hi ha molts mesos de feina darrere, moltes hores que no es veuen”, expliquen.
Burocràcia i “diferències” entre cossos policials
L’entitat Joves de Mallorca per la Llengua, per la seva experiència en Correllengües , ha estat un dels puntals d’aquesta organització i molts dels militants han acompanyat la comitiva de la cursa al llarg dels Països Catalans. Un dels reptes que s’han trobat, expliquen, és la coordinació amb els cossos policials que acompanyaven els corredors en vehicles situats davant dels participants i que eren diferents en funció del tram on es trobaven. “S'han hagut de demanar centenars de permisos a policies locals, Guàrdia Civil i Mossos o autoritzacions estranyíssimes al Departament dels Pirineus Orientals de la Catalunya Nord que han estat una feinada”, afirma el president de Joves de Mallorca per la Llengua, Josep Buades.
- Una moto de Mossos davant del Correllengua a Sant Celoni.
- Bernat Castanyer
Alhora, exposa, la predisposició i les facilitats dels cossos policials també han estat “diferents” en funció del lloc dels Països Catalans on es trobaven. “Els permisos dins la ciutat de Barcelona, València o Palma són increïblement complicats. I el que és increïble és que, malgrat tot, s'han demanat a temps i correctament”, exposa.
A banda del perdigó que va ferir un participant a Cardedeu, que continua envoltat d’enigma, l’organització del Correllengua valora molt positivament el desenvolupament de la cursa, que s’ha produït de manera “massiva” i sense incidents a tots els punts. “La societat dels Països Catalans s'ha bolcat en el Correlengua, ha estat una iniciativa feta amb voluntaris, només amb la força jovent organitzat i de més de 1.200 entitats”, assegura Buades.
- Carrers de Palma de Mallorca durant el Correllengua.
- Correllengua
Mallorca, un punt fort en moments difícils
La força del Correllengua s’ha fet notar als pobles i ciutats de Mallorca i va omplir d’estelades els carrers de Palma el 3 de maig, després de recórrer l’illa en contra de la pluja i el mal temps. L'èxit de la iniciativa ha arribat en un moment complicat per al català a les Balears on PP i Vox estan fent els passos perquè les places d'especialitats docents de “difícil cobertura” es puguin ocupar sense tenir coneixement de la llengua. Això suposaria, per tant, que alguns professors ni parlessin ni entenguessin el català i, a més, el projecte preveu que l’alumnat que resideixi temporalment a les Illes per “motius familiars, laborals o administratius” en pugui en quedar exempt de l’avaluació.
Malgrat tot, el PP Balear va manifestar-se a favor del Correllengua a través de les xarxes socials, un fet que, a parer de l’organització, resulta “poc coherent” amb les seves accions. “Celebrem que hi estiguin a favor, recordem que molts Correllengües s’han fet amb el suport institucional del Govern del PP. Però aquest suport cada cop és més difícil d’aconseguir, cada vegada és menor, i arriba amb traves i subvencions complicades”, diu Josep Buades.
L’elevada participació i la implicació dels joves mallorquins, que van ampliant la capacitat de convocatòria, reforcen la idea d’una voluntat social d’apostar per la llengua. “ Aquestes jornades no només han servit per respondre a uns atacs, sinó també per demostrar que volem polítiques que ajudin a superar aquesta situació i passar de l’emergència lingüística a un futur en què el català es visqui amb normalitat a Mallorca”, afirma el president de Joves de Mallorca per la Llengua.
