El Correllengua Agermanat continua travessant els Països Catalans amb una onada d'activitats a favor del català que han coordinat més d'un miler d'entitats de tota mena, des d'associacions culturals i colles castelleres fins a clubs esportius com el Barça i l'Espanyol. El pas de la Flama de la Llengua, el relleu d'aquesta cursa no competitiva, ha despertat les ganes de molts participants continuar i consolidar la iniciativa, que va aparèixer per primer cop a Mallorca l’any 1995 de la mà de l’entitat Joves de Mallorca per la Llengua.
Aquesta iniciativa es va inspirar en la Korrika del País Basc, una carrera a favor de l'euskera organitzada per AEK, la Coordinadora per a l'Alfabetització i Reeuskaldunització (Alfabetatze Euskalduntze Koordinakundea). La cursa de relleus recorre tota Euskal Herria amb la voluntat d'impulsar la conscienciació a favor de l'euskera, i, alhora, recaptar fons per impulsar-ne l'aprenentatge als centres d'AEK, on s'imparteixen classes, des de nivells bàsics fins a cursos especialitzats dissenyats per capacitar els alumnes en el domini del basc amb titulacions oficials.
Els bascos, segons explica a Nació Tito Serrano, coordinador de Korrika internacional, van ser pioners en aquest format de cursa no competitiva que se celebra des del 1980 i que ha esdevingut un dels actes més importants a favor de la llengua basca, amb la participació de centenars de milers de persones de diferents edats i condicions. "Fins i tot aquells que un dia ens anaven en contra ara hi volen participar", assegura.
La Korrika s'organitza cada dos anys i aquest 2026 ha celebrat la número 24, que ha recorregut durant 11 dies i 10 nits, més de 2.000 quilòmetres sense aturar-se en cap moment. Com és habitual, el darrer tram del recorregut, a Bilbao, s'ha dedicat a una causa especial i enguany l'han corregut representants de correllengües d'altres llengües minoritzades d'arreu d'Europa: occitans, gallecs, irlandesos, bretons i catalans.
Els bascos, un referent mundial
L'AEK, afirma Serrano, s'ha convertit en un referent mundial en l'organització de correllengües i cada any rep demandes d'assessorament d'arreu per impulsar curses semblants. "La Korrika s'ha pres de model a molts llocs d'Europa i aquelles que més continuïtat estan tenint són la Redadeg de la Bretanya i La Passem d'Occitània", explica. La Redadeg bretona, com la Korrika, fa una gran quantitat de quilòmetres de manera ininterrompuda amb trams de nit i dia i els participants poden pagar fins a 100 euros pel dret a portar un testimoni durant un quilòmetre.
Igual que el model basc, el testimoni que fan servir els bretons i els occitans porta a l'interior un missatge que no es llegeix fins a arribar al final del recorregut. Aquest 2026, La Passem s'organitza entre el 30 d'abril i el 9 de maig, 10 dies i 9 nits sense parar ni aturar-se a través de vuit territoris de Gascunya, una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània. "Aquest any La Passem acabarà a Anglet, una ciutat molt especial que comparteix la llengua occitana i la basca", diu Serrano.
L'objectiu dels occitans, com la major part de les nacions sense estat franceses, és perseguir el "desenvolupament de l'educació i la normalització de l'ús en la vida quotidiana" davant d'una transmissió familiar "majoritàriament trencada". "La urgència és transmetre-la amb l'energia de cadascun de nosaltres i el suport dels poders públics", expressen des de l'organització.
A l'estat espanyol, la Korrika també s'ha importat a Galícia on s'organitza el Correlingua, que viatja d'una localitat a una altra per la normalització del gallec entre joves i infants. La iniciativa està principalment enfocada a alumnes de secundària, però també de primària i d'escola bressol. Tot plegat, s'articula a través de diverses fórmules de col·laboració amb entitats de diferents àmbits i viu el clímax durant el Dia de les Lletres Gallegues.
És llavors quan té lloc una cursa no competitiva que passa per dotze pobles i, cadascun, ha de triar una o més persones que destaquin en l'ús i la defensa del gallec. Aquells que són seleccionats en converteixen en portadors del testimoni i llegeixen el manifest, que elaboren les escoles participants i que escullen abans en un concurs.
Un model d'èxit
El model de la Korrika també ha tingut èxit a Còrsega amb el Currilingua, a Irlanda amb el Rith, a través de la República i la Irlanda ocupada, o amb la iniciativa Ruitheam na Gàidhlig (El ritme del gaèlic). "Hi va haver una experiència Maputxe a Amèrica i una altra a Alsàcia, Sprochrenner. Cada any rebem peticions d'assessorament i, ara, els que hi estan molt interessats són els aragonesos", explica Serrano.
El coordinador de Korrika internacional creu que "la força" del model resideix en la cooperació i els vincles entre associacions "que crea comunitat al voltant de la llengua". També recau en la importància simbòlica del testimoni, que passa de mans a mans. "Més enllà dels arguments racionals, apel·la als sentiments i participar-hi et fa sentir part d'un país. Quan agafes el testimoni, saps que ha passat per les mans de milers de persones, de milers de companys", assegura.
- Voluntaris porten La flama del Correllengua Agermanat, pels carrers de Barcelona
- Hugo Fernández
Des de l'organització de la Korrika diuen que, amb el Correllengua han "tingut una relació més esporàdica" al llarg dels anys, però l'edició d'enguany els ha semblat "molt potent". "Hem vist coses que ens han semblat molt interessants com l'aparició de dos testimonis i dos recorreguts per abastar tot el territori", diuen. També els ha sorprès la joventut dels participants i dels organitzadors, un fet que "pot convertir-se en garantia de la continuïtat del projecte".
Un Correllengua periòdic?
En aquest sentit, l'organització del Correllengua ja ha avançat a Nació que s'està preparant una reunió a Mallorca de cara al mes de juliol "per decidir" què es farà amb tota l'organització que s'ha bastit al voltant de la cursa no competitiva de relleus. "Decidirem si el Correllengua es repeteix de manera periòdica, si es tracta d'una iniciativa puntual i què hem de fer amb la xarxa de voluntaris que s'ha construït", afirma Pau Muñoz, portaveu de l'organització.
Un tram internacional i unió entre pobles
El Correllengua Agermanat també va voler dedicar un tram als companys d'altres nacions oprimides del món que van córrer plegats a Barcelona. S'hi van aplegar irlandesos, kurds, aragonesos, bascos, gal·lesos, palestins, bretons, occitans, entre d'altres. "Va ser un quilòmetre molt emocionant, vam veure molta gent defensant la seva llengua i, en el fons, lluitant per una mateixa causa", diu. També va ser un moment d'intercanvi d'idees, converses disteses i "ganes de buscar vies en comú".
Tant és així que, la tardor vinent, des de la Korrika, volen impulsar una trobada de curses no competitives per la llengua "per crear xarxa" i, quan sigui possible, compartir espais de col·laboració. "Volem ajuntar els correllengües en actiu per compartir estratègies, experiències i maneres de visibilitzar la nostra lluita: una llengua minoritzada i sotmesa per una altra", afirma.
