La plaça de la vila de Sant Celoni s’omple mica en mica, de samarretes vermelles i expectació entre els assistents, que preparen una dansa i un discurs per quan arribi la Flama de la Llengua, el testimoni que recorrerà els Països Catalans en el Correllengua Agermanat més gran que s’ha fet al segle XXI. La capital del Baix Montseny és un punt d’avituallament i els participants arriben des d’Hostalric en bicicleta o corrent per fer un petit mos que ha preparat l’Ajuntament, reposar una estona i rellevar els que estan més cansats.

A través del carrer Jaume Primer i la plaça del Bestiar arriben els corredors amb la flama a la mà, els precedeix una furgoneta vermella amb el logotip del Correllengua i una comitiva policial. Tot plegat sota la mirada d’alguns celonins que s’ho miren sorpresos des de les terrasses dels bars i d’altres, que els esperen amb càmeres de fotos i que ja saben de què va la cosa. De fons, sona Amb el Cor, l’himne del Correllengua, una tema col·laboratiu, que uneix parles i accents en una sola cançó.

Els corredors que arriben són de Sant Celoni i els pobles del voltant, de l’entitat Massalls, que aplega amants de les caminades per la muntanya i la defensa del país. A la plaça, ja s’han desplegat senyeres i estelades i quatre joves de les colles de gitanes de Sant Celoni i de Sant Esteve de Palautordera es preparen per fer el Ball d'Homenatge. Es tracta d’una dansa solemne poc coneguda, expliquen, que té origen al mateix Montseny, de la mà d’un estevenc de renom, Joan Serra, dansaire, coreògraf i pedagog de la dansa tradicional catalana. 

Sona una flauta travessera i els balladors, descalços sobre el terra de la plaça, puntegen i donen voltes davant de tothom. En acabat, s'ha fet la lectura del manifest del Correllengua, que se sentirà en tots els pobles on farà parada i que reivindica la lluita col·lectiva per la llengua. "Volem poder fer servir el català sempre i viure en una terra on la llengua catalana sigui l'eina integradora dels nouvinguts. Ens falta, però, molt camí per recórrer", han constatat.

El gran ambaixador del Correllengua al Baix Montseny ha estat Batega, una entitat que es dedica al foment de la llengua catalana a la comarca i que s’ha ocupat de coordinar la quarantena d’associacions que han fet possible el recorregut a la comarca. “És molt emocionant veure com la gent col·labora i es passa la flama, demostra que tenim un país fort i organitzat”, explica la Júlia Pedra, de l'entitat. 

Mallorquins, activistes i famílies

Amb la corrua del Correllengua també hi han arribat un parell de furgonetes vermelles i blanques capitanejades per un grup de mallorquins de Joves de Mallorca per la Llengua, una entitat que ja fa trenta anys que organitza correllengües i que compta ja amb bastant de rodatge en la coordinació d'actes d'aquestes dimensions. "Hem participat en el grup motor i ara estem participant activament en el recorregut. També en som un bon grapat que acompanyem la flama que passa per Lleida i ens retrobarem tots a Tarragona", explica Maria Maians, portaveu de l'entitat mallorquina.

Un altre mallorquí que no s'ha volgut perdre la cita ha estat el raper Josep Miquel Arenas, Valtonyc, que ja és un habitual als actes en defensa del català al Baix Montseny i que ha remarcat la importància de fer accions conjuntes als Països Catalans. "Tinc família i molts amics a Sant Celoni i ara tot just he sortit de treballar per venir a rebre la Flama. Estem fent una cosa molt gran", assegura. 

Entre els qui agafaran el relleu per emprendre el camí a Granollers hi ha representants del Sindicat de l’Habitatge de Vilamajor i també gent de Campins, Sant Esteve o Palautordera que venen a títol personal i per la seva convicció per la defensa de la llengua. L’Oleguer Llimona és activista de Vilamajor, ha estat dels primers en arribar, i explica que mobilitzacions com aquesta són una mostra de la força col·lectiva de la societat catalana. "Hem de construir una societat que aposti per l'autoorganització i, això, per una qüestió com la llengua és essencial. En temps com aquests, defensar la diversitat és defensar la riquesa del país", explica. 

D’altres, com la Queralt Badia i en Martí Lucas, de Palautordera, faran el tram de Sant Celoni a Santa Maria i aprofitaran el viatge per recollir la seva filla a l’escola bressol, a Sant Esteve. “És una iniciativa súper potent que marcarà un precedent, això ha de tenir continuïtat més enllà, s'ha de convertir en una tradició”, exposen. També n’hi ha que se n'han assabentat a última hora i que es proposen arribar fins a Granollers d'una tirada, com l’Eduard Manyosa, que ha vingut de Cardedeu en tren expressament. “Vaig participar en una mitja marató a sense entrenar i em va anar de meravella, el Correllengua em servirà per veure si encara em mantinc en forma i, alhora, participar en un projecte gegant”, afirma.

Un mes dedicat al català

Aquest matí de Correllengua Agermanat arriba coincidint amb l’abril per la llengua de Sant Celoni, un mes ple d’activitats en defensa del català que s'ha bastit amb la cooperació amb les entitats del municipi. La capital montsenyenca vol convertir-se en un referent en la defensa del català i, des de fa un any, compta amb una Regidoria de Política Lingüística, que gestiona reclamacions i plans interns per garantir l’ús de la llengua a l’administració i fomentar-ne l’aprenentatge i l’ús social. “Amb actes com aquest unim els Països Catalans en una sola lluita, la llengua, que arriba en un moment molt especial per la nostra vila”, explica la regidora, Montserrat Sendra.

El tinent d’alcalde de Sant Celoni, Albert Planas, ha reivindicat el Correllengua com un "acte de país" i un moment històric per Sant Celoni, que ha inaugurat una placa en honor a la iniciativa. “Mobilitzacions com aquesta serveixen per tornar a posar el català al centre del país i remarcar la importància de fer polítiques a favor de la nostra llengua des de la Generalitat, però també des dels ajuntaments”, expressa.

A peu, en bicicleta i amb música dels Catarres,  la comitiva del Correllengua ha continuat el trajecte passant per Palautordera i Sant Esteve, pujant per Vallserena i pel camí de Vilamajor fins a Llinars del Vallès, on també s'hi han implicat entitats i centres educatius de la vila seguint el pla que els proporcionava l'organització. “Som molta gent, moltes entitats. Quan ens ho van dir al principi semblava impossible, però aquí estem”, constaten des de Batega.