Les dades de la darrera enquesta d'usos lingüístics apunten a una caiguda generalitzada del català més enllà de l'àrea metropolitana de Barcelona, també, en aquells llocs on, tradicionalment, la llengua pròpia ha tingut l'hegemonia. Per fer-hi front, les polítiques lingüístiques s'han estès per tot el territori i molts ajuntaments catalans com el de Vilassar de Mar, Sant Feliu de Codines o Girona han optat per crear una regidoria específica amb l'objectiu de promoure l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits del poble.
També és el cas de Sant Celoni, al Baix Montseny, que aquest abril celebrarà un any de regidoria de Política Lingüística a la ciutat amb un mes d'activitats pel català aprofitant el pas del Correllengua Agermanat, la cursa de relleus no competitiva que recorrerà de punta a punta els Països Catalans. La vila del Montseny encendrà un foc propi amb la flama del Correllengua i té intenció de convertir-se també en una capital de referència del català amb una marató d'activitats de cultura popular que involucraran una vintena d'entitats locals.
La regidoria de Política Lingüística de Sant Celoni va néixer el 2025 i la tasca s'ha dirigit en dos eixos, la sensibilització i la formació. En concret, aquesta tasca per prendre consciència s'ha adreçat al personal municipal amb una comissió amb representants de totes les àrees de l'Ajuntament que vetlla perquè el català sigui la llengua de l'administració pública local. Alhora, també s'ha establert la publicació de documents i cartelleria en català com a incentiu perquè les entitats obtinguin subvencions. "Hem avançat molt en la lleialtat lingüística dels treballadors a l'Ajuntament. Tot ha de ser en català excepte que el ciutadà ho demani expressament i això, abans, no era tan habitual", explica la regidora de Política Lingüística, Montserrat Sendra.
Més oferta formativa
D'altra banda, s'ha continuat treballant amb el Consorci per la Normalització Lingüística, que ofereix cursos de català, que s'han combinat amb una oferta pròpia de l'Escola d’adults de la vila focalitzada a persones nouvingudes i grups d'acollida. "El treball conjunt ha permès eliminar les duplicitats i ampliar molt significativament l’oferta formativa", explica Sendra.
Fora de les aules, una de les "activitats estrella" ha estat el Voluntariat per la llengua (VxL), que a Sant Celoni va assolir un rècord de participació des de la pandèmia amb 20 parelles inscrites el 2025. Aquesta iniciativa, impulsada pel Departament de Política Lingüística i gestionada pel Consorci per a la Normalització Lingüística, va implicar 211 localitats el 2024, i ajuda a practicar el català a través de la conversa entre dues persones, una que el parla habitualment i una altra que n'està aprenent. Les parelles lingüístiques es troben una hora a la setmana per xerrar amb l'objectiu que la persona que n'aprèn guanyi confiança i pugui conversar en un context real i de forma relaxada.
Una davallada en els joves
En el cas de Sant Esteve de Palautordera, també a l'àrea del Montseny, les polítiques lingüístiques s'impulsen des de la regidoria de Construcció Republicana, que va sorgir amb l'objectiu d'apropar-se a la independència a partir de les polítiques municipals. El regidor responsable, Arnau Comas, explica que la tasca s'ha concentrat, sobretot, en el foment de la llengua catalana, “l’eix vertebrador de la nació”.
La regidoria també ha impulsat jornades de suport al català i ofereix cursos gratuïts per als treballadors del poble. Comas és conscient que la base de català de la població "és molt bona” i que “és pràcticament una excepció que algun treballador del poble no sigui ja catalanoparlant”. Així i tot, afirma que han notat una davallada del català els últims anys, sobretot, entre els joves. “És preocupant perquè la immensa majoria de pares són catalanoparlants i els seus fills canvien molt fàcilment de llengua quan hi ha un entorn castellà”, explica. Aquesta preocupació pels joves també és compartida amb Sant Celoni on estan detectant que el castellà s'imposa, fins i tot, en les converses entre fills de famílies que tenen el català com a llengua principal.
Malgrat l'empenta del projecte, a Sant Celoni reconeixen que la regidoria compta amb uns "recursos limitats" i destaquen que l'ànima de les polítiques lingüístiques recau en les entitats culturals de la comarca. "Si volem que el català no sigui substituït per altres llengües el primer paper el tenim nosaltres, però al final només se salvarà si la gent el parla", constata la regidora celonina, Montserrat Sendra.
Implicació de la societat civil
Una de les organitzacions més actives de la zona és Batega, que el passat 2025 va impulsar la campanya "El català amb tu", que tenia l'objectiu de promoure la normalització del català fomentar-ne l’ús habitual en comerços, entitats esportives i culturals, tant en l’atenció al públic com en les activitats internes. La van aprovar els ajuntaments de Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera, Sant Antoni de Vilamajor, Montseny i Sant Esteve de Palautordera. Alhora, van secundar-la 36 associacions, clubs esportius, entitats de cultura popular i negocis, que es van comprometre a utilitzar el català activament i a facilitar que més persones l’aprenguin i el facin servir en el dia a dia.
"Una de les coses que prioritzem a Batega és el treball i la col·laboració amb els ajuntaments més pròxims, vam recollir una sèrie de requisits mínims i vam instar a un treball més insistent i conscient per a la defensa de la llengua i el seu ús quotidià", explica Jordi Mercé, membre de Batega. Des de l'entitat, consideren que la tasca de les regidories municipals com a referents lingüístics és "essencial" i creuen que s'han de consolidar per veure'n els fruits. "No només cal que existeixin, sinó també que siguin realment útils, que els ajuntaments responguin. Caldrà veure, amb el temps, si la seva acció repercuteix positivament en l'ús del català", exposa.
Correllengua i una marató d'activitats pel català
Amb l'arribada del Correllengua Agermanat al Baix Montseny, el castellers, bastoners, activistes, comerciants i ajuntaments han vist, també, l'ocasió de coordinar activitats i treballar conjuntament pel català. Batega ha estat l'associació ambaixadora del Correllengua a la comarca, que més enllà de Sant Celoni, té previst fer córrer la flama de la llengua per Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallés. "Nosaltres teníem pensat fer un Correllengua només a la comarca del Baix Montseny i, amb l'arribada del Correllengua Agermanat, vam veure l'oportunitat d'involucrar-nos, reivindicar els Països Catalans i implicar els ajuntaments", expliquen des de Batega.
La col·laboració amb el consistori de Sant Celoni, les entitats de cultura popular i una altra entitat de defensa del català, La Força, han bastit un mes d'abril d'activitats amb xerrades, castells, ball, recitals de poesia, un campionat d'Scrabble, concerts, visites guiades i recomanacions de llibres cada dia. "Amb aquest cicle volem reivindicar l’ús social del català, fomentar-ne la transmissió intergeneracional i assegurar que sigui una eina viva, útil i compartida des de l’educació fins a la cultura, passant per l’oci i la participació comunitària", explica Ignasi Fernàndez, membre de La Força.
Una xarxa catalana de municipis
Una setantena d'ajuntaments catalans es coordinen també amb Plataforma per la Llengua, que el 2023 va crear ImpliCAT, la xarxa de municipis actius pel català. Aquesta iniciativa d'àmbit català va aparèixer amb l'objectiu d'impulsar polítiques lingüístiques municipals, compartir experiències d'èxit i aportar recursos i suport tècnic. Segons expliquen des de Plataforma, el mecanisme de col·laboració té un paper important a l'hora de d'afrontar casos de discriminacions lingüístiques gràcies l'assessorament i una guia que han posat a la disposició dels ajuntaments.
Aquesta iniciativa va néixer coincidint amb les darreres eleccions municipals. A partir d’aquí, la tasca d’assessorament, formació i acompanyament ha estat clau per impulsar els projectes de política lingüística de molts consistoris. Plataforma per la Llengua ha tirat endavant jornades específiques, ha editat materials i ha ofert plans i accions adaptats a cada realitat. “Som els primers a organitzar jornades, els primers a editar materials, els primers a fer acompanyament i prestar serveis als municipis”, explica el coordinador d'Administracions públiques de Plataforma per la Llengua, Josep Maria Recasens.
