Marta Salicrú (Barcelona, 1980) és una d'aquelles figures que assumeix un encàrrec estimulant, però també un destí immediat de pocs èxits i molts potencials maldecaps, retrets i balanços eixuts. És la primera comissionada del català a l'Ajuntament de Barcelona. Això la converteix, gràcies a un pacte amb ERC, en l'escollida pel govern de Jaume Collboni (PSC) per repensar com recuperar parlants de la llengua catalana en un context advers, i després d'anys de davallades continuades a la ciutat i al país. Després d'una carrera periodística enfocada a la cultura, i més estrictament a la música, ara ha deixat les seves responsabilitats com a directora de Ràdio Primavera Sound per assentar les bases d'una estructura institucional que un any enrere ni tan sols existia a Barcelona. 

A l'espera del que passi amb el tauler polític a partir de 2027, quan hi haurà eleccions, Salicrú té poc més d'un any per desplegar les seves prioritats en l'àmbit lingüístic. Però no serà fàcil. Ja ha tastat l'enrevessada naturalesa de l'administració, que allarga els tempos dels seus desitjos i limita les seves ambicions. Un dels camps en què s'ho ha trobat de manera més clara és amb la persecució als negocis que se salten la retolació en català. Malgrat això, la seva idea és clara: cal rebaixar les expectatives del curt termini. La recepta implica esperar pocs resultats d'aquests primers anys de feina, però de fer-ne molta, tant al consistori com a la Generalitat i, si tot va bé, i si es toquen les tecles adequades, començar a recollir fruïts d'aquí a més d'una dècada. Marta Salicrú assegura que és possible, que Barcelona pot elevar les taxes de parlants de català, no només aturar-ne el descens. Si el cantant C. Tangana definia la seva voluntat com una ambició desmesurada, a Salicrú la defineix una ambició pacient.

Els primers mesos sempre són d’aclimatació. Què ha après Marta Salicrú, en aquest mig any com a comissionada?
El que he après, i continuo aprenent-ho, és que realment, tot i que et previnguin dels ritmes lents de l'administració, la previsió mai no fa justícia a com de lents són aquests ritmes. Portem des del juliol treballant de manera molt ferma amb la creació del Consell de la Llengua Catalana de Barcelona, que voldrà ser la taula sectorial del català, i ara que ja tenim el reglament enllestit pel grup impulsor. Doncs la setmana passada, Serveis Jurídics em va comunicar que l'estimació és poder fer el tràmit d'aprovació del reglament l'octubre del 2026, la qual cosa fa que, fins després d'això, no podrem reunir per primera vegada el Consell.

"Si es fa bé la feina amb el català, a l'Ajuntament i a la Generalitat, potser tindrem canvis en 10 anys"

Per què és important aquest Consell? De què pot servir?
És important perquè una de les coses que m'he trobat en aquests primers sis mesos és que les entitats que treballen per la llengua em deien que no tenien una persona que fos la seva interlocutora dins de l'Ajuntament, que fins ara picaven portes, però que no sabien quina, i les àrees en les quals aterraven sovint sentien que no eren la seva competència i, per tant, els temes quedaven penjats, o no avançaven, o anaven saltant de persona a persona fins que quedaven en via morta. I el Consell precisament el que vol crear és un diàleg estable al marge dels contactes que tinguem.

Això xoca de ple amb la seva situació. Que tingui garantit, li queda un any i escaig per actuar. Què pretén aconseguir abans que acabi el mandat, a part de deixar els fonaments d’un comissionat que abans no existia?
Vull ser realista per no generar frustracions. La idea que tenia ja era sobretot crear l'Àrea del Català. I aquests primers sis mesos me'ls he passat sense equip. I, per tant, és el que deies: formar aquesta oficina de la llengua, amb el Consell i la Casa de la Creació Digital de Barcelona, i les subvencions que ja han arrencat en aquesta legislatura. Es tracta de deixar el camí fet perquè es pugui començar a treballar, segurament, a partir del següent mandat. Tot i que volem que hi hagi canvis amb la llengua i que siguin ràpids, en realitat, no es notaran canvis reals fins d'aquí a molt de temps. Si es fa bé la feina, si l'Ajuntament de Barcelona fa bé la feina, si la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat fa bé la feina, si tothom fa bé la feina, que tant de bo, tindrem canvis potser d'aquí a 10 anys. Però ens continuen quedant anys de picar molta pedra, de fer molta feina i de trobar poc retorn. Hi haurà molta frustració, i la ciutadania continuarà enfadada perquè pensarà "de què serveixen aquests càrrecs? de què serveixen aquests parlaments solemnes si no estem veient canvis?", però és així. Amb una qüestió tan sensible que, a més a més, depenem molt que puguem sumar nous parlants amb les persones nouvingudes a Barcelona per eixamplar la base, necessitem anys perquè pugui haver-hi un canvi.

Ara parlàvem de la Casa de la Creació Digital en Català. No s’assembla molt a la necessitat que ja està cobrint Som EVA?
Vol ser un projecte que funcioni en paral·lel. De fet, un dels eixos importants de la casa de la creació serà la incubació de talent i de projectes, i la idea és que, d'aquí, tant Som EVA com betevé puguin fitxar noves cares, nous comunicadors i comunicadores per les seves plataformes. Però també a l'inrevés, que 3Cat o Betevé detectin algun comunicador o alguna creadora que creguin que pugui tenir potencial i que el derivin cap a la casa perquè a través d'aquest sistema d'incubació puguin anar creixent fins a arribar a un moment en el qual considerin que poden fer el salt cap a les seves plataformes.

Quin és el principal problema del català a Barcelona?
Hi ha diversos problemes que s'encavalquen. Lligant-ho amb la qüestió de la casa de contingut, que d'on veníem, venim d'uns canvis socioculturals en el qual s'han implantat uns nous sistemes de lleure, i d'accés al contingut audiovisual, que han fet que, si bé abans era relativament fàcil que per a un infant que creixés a Barcelona o a Catalunya estigués exposat a una gran quantitat de contingut audiovisual en català, ara la multiplicitat de plataformes fa que la canalla i la gent jove estigui molt exposada a una quantitat de contingut en llengües hegemòniques, com poden ser el castellà o l'anglès, que fan que percebin que les llengües que tenen més capital social no són la seva, sinó aquestes altres llengües que, a més a més, són llengües que tenen moltíssim més pes demogràfic global que el que té el català, malgrat tenir 10 milions de parlants.

Abans també ha mencionat els migrants.
Sí, són un altre front rellevant, perquè la demografia catalana tradicionalment sempre és baixa, som un poble que ens reproduïm poc, i que per créixer necessitem massa demogràfica de persones nouvingudes, de les persones que arriben a través dels processos migratoris, però realment hem viscut uns processos que han sigut molt ràpids i que fan que encara no estiguem gestionant de manera prou ràpida com sumar aquestes persones a la identitat catalana, que alhora està molt basada en la llengua.

"La desaparició del català també té costos psicològics i, per tant, econòmics"

Què més destacaria?
Un tercer element: i és que Barcelona s'ha convertit també en un gran pol d'atracció internacional que fa que hàgim rebut moltíssim turisme, que la nostra ciutat també s'hagi abocat econòmicament cap a aquest turisme i que, per tant, hagi oblidat la ciutadania o no l'hagi considerat com a prioritària. I això ha fet que tinguem per exemple aquestes retolacions als comerços, que van més enfocades cap als passavolants, cap als visitants, que no pas a fidelitzar una clientela que visqui a Barcelona. Aquests són alguns dels problemes, que a més són problemes que són molt globals. Jo sempre parlo que és evident que parlem d'una emergència lingüística del català, però que quan parlem d'emergència lingüística no ens podem referir només a la del català. L'emergència lingüística afecta el 90% de les llengües que es parlen al món. Quan parlem d'emergència lingüística estem parlant d'aquesta idea que hi ha unes poquíssimes llengües hegemòniques i que per motius vinculats al capitalisme, per motius de naturalesa econòmica, es tendeix a pensar que com més homogènia sigui l'oferta cultural, com menys diversa, la relació de despeses i beneficis serà més profitosa. I això no té en compte els costos que tenen, econòmics també, les desaparicions culturals, l'homogeneïtzació lingüística, pels costos que tenen cap a les persones. I aquí m'agrada molt enfocar el debat d'aquesta manera universal perquè sento que Barcelona, precisament per aquesta capacitat que té a treure l'atenció internacional, que ha de convertir-se en una ciutat capdavantera en la defensa dels drets lingüístics. Aprofitant aquest moment en el qual Barcelona ha creat per primera vegada aquest càrrec de comissionat per l'ús social del català, cal fer un pas endavant i liderar la lluita pels drets lingüístics.

A què es refereix quan parla dels costos econòmics de la desaparició d'una llengua?
Per exemple, costos psicològics. Ara que s'està posant en el focus la necessitat de tenir en compte la salut mental de les persones, la desaparició d'una cultura, la desaparició d'una llengua, afecta el moll de l'os de la identitat d'una persona. No es pot esperar que es vagin esbandint cultures i que això no tingui efectes sobre la salut de les persones. I tot el que té efectes sobre la salut mental de les persones té efectes econòmics, també.

"El català, en convertir-se en la llengua de l'administració, ha perdut aquell prestigi social contestatari"

Ara feia referència també a aquest component global que arrossega les llengües minoritàries, més encara en una ciutat d'interès de primer ordre a escala internacional. Barcelona té les eines per aconseguir recuperar taxes de parlants habituals de català similars a altres èpoques, o l’estratègia passa sobretot per frenar la caiguda actual? 
Tot i que només un 35% de les persones que viuen a Barcelonate nen el català com a llengua habitual, en aquesta mateixa enquesta es conclou que fins a un 70% de les persones afirmaven que podien parlar-lo i fins a un 80% que podien entendre'l. És a dir, que, si bé aquestes dades de parlants habituals són dolentes, no són el sostre per parlar català a Barcelona. Aquí estem fent aquesta feina d'incrementar places per aprendre català, però amb això no n'hi ha prou. Necessitem, a més a més, que aquestes persones que aprenen el català o que comencen a aprendre'l, sigui amb formació o sigui amb el contacte, que puguin practicar-lo. Tenim marge per créixer, precisament perquè les dades ens ho diuen, que hi ha moltes persones tenen la potencialitat per parlar-lo, però no ho fan. Per tant, necessitem crear aquests espais on aquestes persones activin el seu català i d'aquesta manera puguem créixer en el nombre de parlants.

Més de la meitat de la població de Barcelona ha nascut a Catalunya. Però cau fins al 35% la que té el català com a llengua habitual. Li sembla que el debat lingüístic abusa de l’enfocament migratori?
És evident que hi ha altres elements que han anat en contra del català com una llengua que compti amb un prestigi social. En debats sobre la llengua sovint es parla que hi ha un moviment de pèndol que ara mateix ens és desfavorable. Per exemple, amb la recuperació de la democràcia, el fet que el català hagués estat una llengua perseguida per la dictadura va fer que en el moment en què es restitueix fins i tot persones que no eren catalanoparlants però que eren contràries a la dictadura, es van sentir atretes cap a aquesta llengua, cap a aquest català que era una llengua de resistència. Mentre que des d'aleshores, afortunadament, el català no ha estat una llengua de resistència, ha estat el contrari, ha estat la llengua de l'administració, la llengua de l'escola. Però això també la converteix en la llengua de l'establishment i, per tant, aquest prestigi social contestatari l'ha perdut. En oposició amb aquesta entrada de contingut digital en anglès o en castellà, i també en un moment en el qual mai a la vida s'havia viscut un fenomen global de tanta popularització de la música en castellà. 

Això afecta sobretot el jovent?
Sí, que és on s'ha detectat més davallada. Aquí, d'una banda, tens la llengua de l'escola, la llengua de la família. I després trobes la llengua dels teus amics, en un moment en el qual estàs formant la teva identitat i en un moment en el qual històricament es tendeix a certa rebel·lió i a crear la identitat en oposició al que trobes a casa, en oposició a l'escola, en oposició a l'autoritat. Et trobes que amb tots aquests estaments associats a aquest univers adult, la llengua pot ser el català, mentre que hi ha el castellà, que és la llengua dels youtubers, la llengua del reggaeton, la llengua de molts companys de classe que potser han arribat en un moment bastant avançat a l'escolarització i aleshores els costa tenir el català com a llengua pròpia. Això fa que estiguem trobant aquest fenomen que no es produïa abans, que és que molts joves catalanoparlants estan deixant el català familiar per parlar el castellà com a element de prestigi social.

Com se salva, aquest component tan contextual?
D'aquí neix la voluntat de fer el projecte com la Casa de la Creació Digital en Català, o altres projectes en els quals també estem treballant, com un que tenim en conveni amb l'Institut d'Estudis Catalans que està estudiant la llengua dels joves en àmbits de lleure educatiu i en l'esport. Estem fent observació i anàlisi de comportaments, i a partir d'aquí intentarà buscar mesures per incidir-hi, i que això ens pugui permetre arribar a polítiques que es puguin escalar. I dins d'aquest projecte, per exemple, també estem treballant amb una campanya de comunicació que s'emetrà en algun moment del 2026 i que precisament va en aquesta direcció, amb aquesta voluntat de visibilitzar el català com a llengua útil per a tot, però també per interactuar amb aquest estatus d'idioma cool o guai. 

"Amb els comerços que se salten la retolació en català no és fàcil intervenir-hi"

Ha explicat que la inspecció als incompliments en retolació ha estat un dels àmbits on ha volgut intervenir. Fins a la seva arribada, el consistori no tramitava sancions en aquest àmbit? 
Cal puntualitzar que és un àmbit en el qual cal intervenir-hi i hi estic treballant, però no és fàcil fer-ho. Hi ha una directiva europea de 2006 que va implicar un nou tràmit per a l'obertura de nous establiments de manera generalitzada. És una liberalització que fa que ara l'establiment primer obre, la persona que engega el negoci s'informa prèviament i ho fa a la seva manera, com si diguéssim, i després fa una declaració assegurant que segueix la normativa. És aquí on detectem un problema. Perquè aquesta declaració de compliment de la normativa no especificava que una de les normes a seguir era la de la retolació en català. I és una de les àrees en què estic treballant. He de veure si podré incidir-hi com voldria en aquest mandat o si serà una qüestió que quedarà per al següent. El problema està detectat, estem buscant maneres per treballar-ho, però, com deia abans, les complexitats administratives fan que una cosa que d'entrada pugui semblar molt senzilla no ho acabi resultant tant.

Preocupa molestar en accés al sector de la restauració? Això és davant d'altres inspeccions per altres motius.
No em preocupa a mi, però sí que preocupa a les àrees específiques de l'Ajuntament de Barcelona. Si jo intento incidir en una àrea, ha de ser en diàleg amb l'àrea específica. L'àrea del català és transversal, però no pot anar per lliure. I no pot anar per lliure perquè no ens en sortirem. No és una qüestió que hi hagi una mena que calgui seguir uns certs passos. Cal dialogar amb els diferents sectors per poder-hi incidir, perquè, si no, no ens en sortirem. I el mateix entre les diferents àrees de l'Ajuntament.

Què li sembla, que el govern rebutgi les peticions de la Telecogresca per poder seguir-se programant de manera sòlida a Barcelona? Una proposició recent per donar facilitats per preservar el festival al Fòrum va comptar amb el suport de tots els grups menys del PSC i Vox.
El problema que tenim és que és una licitació que està pensada per un alt grau de professionalització mentre que la Telecogresca és un festival que, tot i que els resultats siguin molt professionals i que sigui un esdeveniment que funcioni de manera professional, és un esdeveniment sense ànim de lucre, ¡que fomenta una forma d'oci comunitari, autogestionat i, per tant, tots aquests conceptes, d'alguna manera, no formen part del que en aquesta licitació es considera que és el que s'ha de fer al Fòrum. Hem de continuar treballant amb la Telecogresca per garantir que es pugui celebrar en el futur perquè és una festa autogestionada per la gent jove i que més que fomenta la cultura en català i, per tant, hem de treballar perquè pugui celebrar-se. Ara, no sé si és possible que això sigui en el marc del fòrum.

Fa poc van anunciar una beca de 80.000 euros perquè algun escriptor llatinoamericà vingui tres mesos a Barcelona per escriure un llibre i explicar la ciutat. En un moment d'emergència lingüística com el que vivim, està pensat que hi hagi alguna beca d'aquest estil perquè això es faci en català també?
Tot i que a vegades s'ha fet servir la paraula beca, realment és una paraula que no acaba d'encaixar amb el que és. Perquè més aviat està pensat com una residència artística, una residència d'escriptors, en la qual gairebé 60.000 dels 80.000 euros estan destinats al trajecte i a les despeses d'allotjament d'aquesta persona, d'aquesta figura de l'autoria llatinoamericana, que d'alguna manera no és que se li presti un ajut, perquè precisament el que es vol és que siguin autories molt consolidades, consagrades, i que precisament no sigui Barcelona que els ajudi, sinó que Barcelona els convidi perquè d'alguna manera puguin sentir que Barcelona els inspira. Dit això, és un projecte de l'àrea de cultura, en col·laboració amb Casa Amèrica de Barcelona. No és un projecte que tingui res a veure amb el comissionat del català, però arran de la polèmica que va generar i del malestar que va generar l'autoria catalana, ens vam reunir amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que havien emès un comentari molt crític, i estem en converses perquè aquesta situació que es detecta com un greuge, puguem fer-ho servir per millorar potser la dotació de les beques Montserrat Roig o buscar ajudes pel que fa a la traducció dels textos catalans en altres llengües i que permetin contribuir a la internacionalització de l'autoria catalana.