El Departament de Política Lingüística va decidir fer un canvi d'estratègia amb els cursos de català i portar-los més enllà del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). És per això que va convocar una línia d'ajuts per a ajuntaments i entitats perquè organitzessin cursos gratuïts de català. Aquest divendres s'ha presentat el balanç d'aquesta primera línia i la Conselleria n'ha tret pit: "La llengua té poder d'atracció entre els nouvinguts i els hi hem de donar un acolliment lingüístic de qualitat", ha sentenciat el conseller Francesc Xavier Vila. Arran d'aquests bons resultats, la Generalitat ha decidit convocar una nova línia d'ajuts per al 2026. Si el pressupost de la primera convocatòria va ser de 800.000 euros i va acabar ampliant-se fins als 1,4 milions, ara ja es partirà d'un milió i mig i també es podria ampliar.
En la primera convocatòria s'han acabat oferint 350 cursos de nivells A1 i A2, els de rang inicial o bàsic, i que s'han traduït en 8.750 noves places. Entre els beneficiaris i, per tant, organitzadors dels cursos gratuïts, hi ha 205 organismes, que són 104 ajuntaments, 100 entitats i el consell comarcal del Moianès. Vanessa Bretxa, directora general d'accés al coneixement i impuls de l'ús del català, ha detallat que hi ha hagut una "molt bona rebuda" d'aquesta primera edició d'ajuts: s'ha aconseguit arribar a 34 comarques, el 80% del total, la gran majoria, uns 116 dels 350 cursos, a la comarca del Barcelonès. Altres beneficiàries destacades han estat el Vallès Occidental, l'Anoia, el Baix Ebre, el Segrià o el Vallès Occidental.
Vila ha celebrat que aquesta línia de subvencions, que és independent al CNPL, hagi estat "encertada". "Estem donant resposta a l'arribada d'immigració i l'aprenentatge del català és essencial", ha dit el conseller. El Govern considera que el català té "poder d'atracció", que guanya nous coneixedors i que és una eina que dona "poder social". Vila ha detallat que s'ha arribat a una trentena de municipis on fins ara no s'oferien cursos de català i ha insistit que cal construir un "sistema més robust i flexible" per facilitar l'aprenentatge de la llengua. En aquest sentit, es proposa reforçar el Consorci però també sumar nous actors i coordinar-ne la feina. La idea és passar d'un sol proveïdor, el Consorci, amb un calendari molt marcat, a diferents actors -ajuntaments i entitats- amb una oferta flexible, constant i escampada pel país.
El conseller ha insistit en la col·laboració amb els ajuntaments i els ha instat a presentar-se a la pròxima línia d'ajuts per organitzar aquests cursos gratuïts de català. L'objectiu de les subvencions és incrementar la capil·laritat territorial, desestacionalitzar l'oferta i donar flexibilitat als aprenents perquè triïn com, on i quan volen dur a terme aquests cursos. "Volem arrossegar les persones que no entenen el català cap al seu coneixement", ha reiterat Vila, que es proposa incrementar els cursos fins que sigui possible, cobrint tota la demanda, però també fent que hi hagi nous demandants de manera constant. El Departament de Política Lingüística volia cobrir unes 100.000 places durant el 2025 i l'objectiu és continuar pujant.
Testimonis dels cursos gratuïts de català
En l'acte celebrat aquest divendres també s'han reunit quatre testimonis dels organitzadors d'aquests cursos de català. Àngel Serrat, codirector de la Fundació Noima, que ofereix oportunitats a joves que han quedat fora sistema educatiu i laboral, ha recordat que saber català pot obrir portes en el món laboral. "La llengua ajuda a prémer el botó del primer pis de l'ascensor social", ha considerat. Emma Tarragó, coordinadora d'acollida sociolingüística de la Fundació Bayt al-Thaqafa, ha assegurat que la resposta als cursos està sent molt positiva i que hi ha un índex molt baix d'absentisme. "Cal destacar la implicació i la dedicació al llarg de tot el curs malgrat les dificultats de qui hi participa", ha reivindicat.
Al seu torn, Damià Grau, president de l'Associació Cultural Soldevila, ha dit que algunes persones que feia molts anys que vivien al poble de Campredó (Tortosa) no parlaven la llengua i apuntar-se als cursos ha estat "excusa" per començar a utilitzar-la. "Ens ha sorprès l'entusiasme dels inscrits", ha explicat, a la vegada que ha celebrat que "s'han trencat estereotips" en el sentit que hi ha ganes per aprendre el català per part dels nouvinguts. Robert Figueras, alcalde d'Alcover (Alt Camp), s'ha sumat als altres ponents: "Els cursos van molt més enllà d'aprendre català, si no d'unir les persones i facilitar la comunicació", ha conclòs.
